Versió Beta           filopolis.cat
1. Descartes: el bon sentit o raó no és suficient
1. Descartes: el bon sentit o raó no és suficient
Les primeres paraules del Discurs del mètode de René DESCARTES (1596-1650) són una defensa de la universalitat de la capacitat racional: "El bon sentit és la cosa més ben repartida del món". Un primer pas vers la justificació de posicions democràtiques. Però, com indica el títol complet del llibre Discours de la méthode pour bien conduir sa raison et chercher la verité dans les sciences, no n’hi ha prou amb aquesta capacitat racional a l’hora de trobar la veritat i prendre bones decisions; si fos així, en la història del pensament no es registrarien tants errors.

Descartes ha rebut una bona formació i ha estat considerat dins la categoria dels doctes, però es sentia torbat i confús en mig de dubtes i errors. No es pot imaginar res de tan estrany i tan poc creïble que no hagi estat defensat per alguns dels filòsofs. El criteri d’autoritat no és suficient i aferrar-se al punt de vista de la majoria tampoc porta a la veritat. La garantia d’encert exigeix l’ús d’un bon mètode.
a. Què va dir?

«La pluralitat de vots quan es tracta de veritats una mica difícils de descobrir, ja que és molt més versemblant que les hagi trobades un home sol que no pas un poble sencer.» DM, 2


b. Per què ho va dir?

El bon sentit o raó és per naturalesa igual en tots els humans.
La igualtat de la raó en els humans no és garantia suficient, cal un bon mètode.
La coincidència d’opinions és garantia d’anar per bon camí.
Perquè totes les opinions valen igual.

Girona, gener 2016   Comentaris, suggeriments, crítiques,...   Llorenç Vallmajó Riera