David HUME (1711/1776) fou uns dels primers pensadors a reivindicar el pes dels sentiments i de les emocions en el comportament humà. En contra dels que consideren la raó com la responsable de les nostres decisions, Hume argumenta que tota acció es recolza en les emocions i els sentiments. Abans de prendre una decisió raonem; ara bé, aquests raonaments estan mediatitzats per conviccions en les quals les emocions hi tenen un pes fonamental. Fonamentar els enunciats ètics en la racionalitat es saltar injustificadament dels fets als valors, del que és al que ha de ser.

Les nostres accions estan motivades per sentiments d’atracció o aversió; sentiments que sorgeixen del plaer o del dolor que determinades accions ens provoquen. Per tant, l’emotivisme de Hume ve a dir que els sentiments de plaer i dolor són a la base dels nostres judicis morals. En la nostra relació amb els altres, predomina el sentiment de simpatia, de compassió i de solidaritat.