La teoria de les idees o de les formes és el nucli que fonamenta tot el pensament de PLATÓ (-427/-347). Afirma l'existència d'entitats immaterials, absolutes, immutables, perfectes, universals i independents del món físic. Són les idees del món intel·ligible. Els objectes individuals de l'experiència són entitats relatives, canviants i contingents: còpies o imitacions de la vertadera realitat. Un idealisme que l'existència de dos mons: l'excels i perenne de les idees i el món inferior i fugisser de les coses.

Hi ha coses o entitats que no podem captar amb els ulls físics: no veiem el triangle perfecte o un teorema. Però amb els ulls de la ment, veig models, formes, perfils eterns de les coses; veiem les idees, que són l’espectacle intel·lectual de les coses.
En La República, com en tots els seus diàlegs, Plató utilitza, com a recurs literari i a fi de perpetuar-ne la memòria, el personatge Sòcrates com a defensor de les seves tesis o posicions, tesis o posicions que no són les del Sòcrates històric.