ARISTÒTIL (-384/-322), científic (física) i filòsof (metafísica), s’interessa per totes les coses del cel i de la terra. Investiga tots els temes però sense perdre’s en la diversitat, integrant-los en un conjunt coherent. Fou deixeble de Plató, però arribat un moment se n’allunyà i fundà el Liceu, un centre alternatiu a l’Acadèmia. Manté un optimisme epistemològic, però la seva recerca parteix de l’observació empírica, revaluant els sentits; i la crítica d’Aristòtil apunta al cor de l’idealisme platònic: la teoria de les idees.

Els humans tendim a saber, però per saber (en grec‘eidenai’) entén mirar, entendre l’entorn, conceptualitzar, teoritzar. I en aquest procés de coneixement, l’abstracció és l’eina clau. Els sabers del “mestre d’aquells que saben” (Dante) són sobre Lògica, Ciències Naturals, Psicologia, Física, Metafísica, Ètica, Política, Retòrica, Poètica,...