Versió Beta           filopolis.cat
7. “Només una manera de ser bo, moltes de ser dolent”. Aristòtil
7. Aristòtil: “Només una manera de ser bo, moltes de ser dolent”
En el seu tractat Ètica a Nicòmac, ARISTÒTIL(-384/-322) distingeix entre virtuts o excel·lències intel·lectuals o dianoètiques, les directament lligades al pensament i a la racionalitat(com ara la saviesa, la prudència,...),  i virtuts o excel·lències ètiques, les lligades a la nostra actuacióen el món, al control de passions i desitjos. Només a aquestes virtuts ètiques fa referència la teoria aristotèlica del terme mitjào mesotes.

La pauta ètica d’Aristòtil, seguint la pauta mèdica d’Hipòcrates per una vida sana, és la de la moderació, evitant l’excés o desmesura (ibris). L’excel·lència ètica és un punt mitjà entre dos extrems, un punt òptim de caràcter. Així, la virtut de la valentiaés un terme mitjà entre la covardia(incapacitat de fer front a dificultats) i la temeritat (manca d’avaluació de dificultats i conseqüències).
a. Què va dir?

«Hom es pot equivocar de moltes maneres, però encertar només és possible d’una (i per això, una cosa és fàcil i l’altra difícil: fàcil és errar el blanc, difícil encertar); i, a causa d’això, també pertanyen al vici, però el terme mitjà a la virtut.» EN


b. Per què ho va dir?

Absolutament en tot tipus de situacions s’ha de cercar el terme mitjà.
L’actuació ètica que no tendeix a un punt mitjà no és una actuació excel·lent.
Perquè un bon estudiant és aquell que es modera, ni estudia massa ni poc.
Perquè l’excés o desmesura comporta conseqüències dolentes.

Girona, gener 2016   Comentaris, suggeriments, crítiques,...   Llorenç Vallmajó Riera