ARISTÒTIL (-384/-322), en la seva Política no dissenya un estat utòpic com ho féu Plató on l’accent cau més en l’Estat que no pas en l’individu. La polis és l’entitat que possibilitat el desenvolupament de l’individu lliure, perquè l’individu aïllat no és autosuficient i només en el marc de la ciutat es podrà realitzar. La mateixa Ètica està mancada de sentit sense un marc social, la Política. L'ésser humà un animal racional, però també unanimal polític o social, un politikon zoon.

Qui no participa de les tasques de l'Estat és un idiotés, una aïllat que no ofereix res als altres. Els ciutadans, lliures, no estan subjectes a activitats productives i es poden dedicar a la vida política. No així artesans, agricultors, comerciants, etc. Analizant 158 constitucions, elaborà una tipologia de règims polítics no utòpica com la de Plató. Quin seria, però, el règim ideal? Aquell que permet a la majoria posseir una riquesa moderada; aquest és el més estable (el que afavoreix una classe mitjana).