Tant en l’estudi dels mecanismes de la investigació científica com en les recerques sociopolítiques, el filòsof de la ciència Karl Raimund POPPER (Viena 1902- Londres 1994) apel·la a la crítica racional. Aquesta crítica i el conjunt del seu pensament graviten al voltant de dos eixos o leitmotiv. Primer, recerca sens fi, és a dir, no hi ha cap teoria inqüestionable i cal una recerca permanent. Segon, l’error és fecund, és a dir, l’error és fructífer si fem un esforç incansable per corregir-lo i aprendre d’ell.

Popper distingeix netament entre falsabilitat i falsació. La falsabilitat respon a la pregunta: ¿Quins requisits ha de complir un enunciat per poder ser considerat científic? La frontera o criteri de demarcació entre el que és científic i el que no ho és rau, no en la verificabilitat com defensaven els neopositivistes, sinó en refutabilitat o en la possibilitat de contrastar, desmentir o rebutjar empíricament l’enunciat. És falsable l’enunciat “Es pot tenir sort en les travesses”?