4. Locke: amb el pacte, establint límits però millorant
L’empirista anglès John
LOCKE (1632-1704) es conegut tant pel seu
Assaig sobre l’enteniment, defensant que
l’experiència marca límits, com pels tractats polítics, especialment, el
Segon tractat sobre el govern civil, on exposa el seu
liberalisme polític en un context
contractualista. Seguint
les premisses de Thomas Hobbes, conclou amb una
crítica de l’absolutisme d’aquest. En aquest moment històric, ja no era defensable que el poder polític emanés de Déu. Què el legitima, doncs? Primera premissa: suposició d’un
estat de natura; segona: un
pacte fundador de l’Estat.
La seva visió de l’
estat de natura és
positiva: el regeix la llei natural (la raó), es gaudeix de
llibertat i
igualtat, amb
drets i poders personals. És amb la intenció de millorar i evitar inconvenients que els humans
pacten atorgant als governants el poder necessari perquè
els protegeixin. Però aquest pacte legitimador de l’Estat
no comporta la renúncia als drets personals, quedant l’Estat
subordinat als interessos dels individus.