Versió Beta           filopolis.cat
4. Voluntat de domini, el nou imperatiu nietzscheà
4. Voluntat de domini, el nou imperatiu nietzscheà
Arthur SCHOPENHAUER (1788-1860) intueix que la voluntat de viure és la realitat absoluta present en tota la natura. Friedrich NIETZSCHE (1844-1900), partint d’ell, parla de voluntat de domini, de força o de potència vital, essent aquesta voluntat allò que permetrà al superhome crear nous valors. Una voluntat, però, que no és la llei del més fort. És el poder dels creadors, un poder que sense cap esforç s'ensenyoreix de la situació per la seva pròpia grandesa. Voluntat de domini és la nova llei o imperatiu.

Com més poderosa i creadora sigui una vida, més imposarà jerarquia i desigualtat; com més dèbil i impotent, més imposarà igualtat; així, la voluntat de domini s’oposa a la voluntat d’igualtat.  La voluntat d’igualtat és l’intent de reduir el que és original i excepcional a ordinari i mediocre. S’oposa a la identificació d’igualtat amb justícia, identificació viva en el cristianisme, en la Revolució Francesa, en socialismes i comunismes, en les democràcies.
a. Què va dir?

«Només on hi ha vida, hi ha també voluntat: però no pas voluntat de vida, ans —això t'ho ensenyo jo— !» APZ


b. Per què ho va dir?

Perquè per crear nous valors es requereix voluntat d’igualtat.
Les grans creacions s’imposen per la seva pròpia força.
Perquè tota vida està impregnada de voluntat de veritat.
En les democràcies es requereix voluntat de poder.

Girona, gener 2016   Comentaris, suggeriments, crítiques,...   Llorenç Vallmajó Riera