Versió Beta           filopolis.cat
6. Nietzsche: l’arbitrarietat del llenguatge i dels conceptes
6. Nietzsche: l’arbitrarietat del llenguatge i dels conceptes
Friedrich NIETZSCHE (1844-1900), filòleg o filòsof? Inicià la seva carrera intel·lectual com a filòleg; ell mateix es veia filòleg, però la seva trajectòria vital el portà a explorar i a realitzar pluralitat d’incursions filosòfiques. Certament, recupera per a la filosofia la preocupació pel llenguatge, és a dir, la consciència de l’arbitrarietat i de les trampes del llenguatge; amb ell, el llenguatge esdevé problema filosòfic. Tota paraula és un prejudici, diu; també: No podem pensar sinó dins de la presó del llenguatge.

Reflexiona sobre la relació del llenguatge amb la realitat; aquest no és cap fotografia d’aquesta, més aviat n’és una metàfora. Les paraules són construccions que impedeixen la comunicació real perquè amaguen les coses. Els conceptes pretenen universalitat, però només són una expressió metafòrica d’una vivència. I el que anomenem veritat és una construcció interessada, amb afany de dominació.
a. Què va dir?

«Cada concepte sorgeix per igualació d’allò que és .» VM


b. Per què ho va dir?

Veu el llenguatge com unes ulleres que distorsionen la visió.
Veu el llenguatge com una còpia o reproducció de la realitat.
Perquè, per exemple, una fulla mai és exactament igual a una altra fulla.
Perquè el concepte “fulla”, per exemple, recull els trets de totes les fulles.

Girona, gener 2016   Comentaris, suggeriments, crítiques,...   Llorenç Vallmajó Riera