Versió Beta           filopolis.cat
2. Hume: impressions i idees
2. Hume: impressions i idees
El filòsof escocès David HUME (1711/1776), seguint el pensament de l’anglès John LOCKE (1632/1704), concep la ment com un full en blanc en el qual no hi ha res escrit. Aleshores, ¿quin és l’origen dels continguts de la ment, continguts que ell que anomena percepcions? De l’experiència. Els filòsofs empiristes, diferenciant-se dels racionalistes, neguen l’existència d’idees innates a la nostra ment.

Hume considera que els continguts o percepcions de la ment són de dos tipus: les impressions (sensacions, imatges de les coses, emocions) i les idees. Dos tipus que venen definits per la diferència, per exemple, entre veure una taronja i recordar-la. “Però el pensament més viu encara és inferior a la sensació més esmorteïda”. Tota idea simple és una imatge mental d’una impressió. Les idees complexes s’expliquen per mecanismes com el d’associació d’idees, en el que la imaginació té una funció clau.
a. Què va dir?

«Totes les nostres idees o percepcions més febles les nostres impressions o percepcions més vives.» IEH, 13


b. Per què ho va dir?

Les idees contrastades generen o estan a l’origen d’altres percepcions.
Perquè puc pensar qualsevol cosa, el pensament no té límits.
Perquè els límits dels nostres coneixements són els límits de les impressions.
Les idees tendeixen a agrupar-se o a associar-se: unes atrauen a unes altres.

Girona, gener 2016   Comentaris, suggeriments, crítiques,...   Llorenç Vallmajó Riera