Es diu que en l’entrada de l’Acadèmia de PLATÓ (-427/-347) hi havia un rètol amb la inscripció “Qui no sàpiga geometria, que no entri!”  Els coneixements matemàtics  el convenceren que és possible un coneixement sòlid i indiscutible. Seguint-ne l’exemple, s'imposa la recerca de la veritat, més enllà del “no sé” socràtic. Creu que hi ha una realitat absoluta, les idees; i la seva teoria del coneixement –començant pel conegut mite de la caverna– mostra l’ascendent i dificultós camí d’accés.

Dins de cada persona, dins l’ànima, hi ha empremtes o marques de les idees. La reminiscència és com una mirada sobre nosaltres mateixos, un evocar o recordar aquestes empremtes. La reminiscència o anàmnesis és el camí que ens portarà al coneixement, a una veritat que trobem dins nostre: és l’innatisme de les idees, un optimisme epistemològic. Aquí també Sòcrates, com a recurs literari, és el portantveu de les posicions de Plató, no del Sòcrates històric.