En la seva epistemologia Immanuel KANT (1724/1802) harmonitza física newtoniana, racionalisme i empirisme. En la seva ètica, funda una moral autònoma i formal en la qual l’home sigui un major d’edat i pensi per si mateix. La influència de Newton marca l’epistemologia kantiana; l’afany d’autenticitat de la seva ètica està marcada per la lectura de Rousseau.

Ha respost a la pregunta “què puc saber?” explicant com és possible la matemàtica i la física, i com és que dels temes metafísics no en podem fer ciència. Però, els humans no sols soms éssers que tenim coneixements, també soms éssers que actuem i que utilitzem la raó per orientar la nostra acció. Així, la raó pura esdevé raó pràctica quan aquesta s'ocupa de guiar la pròpia voluntat. És la raó pràctica la que ha de respondre les preguntes: “què he de fer?” i “què puc esperar si faig allò que he de fer?”. La resposta, en la Crítica de la raó pràctica i en la Fonamentació de la metafísica dels costums.