En l’inici de la Metafísica, ARISTÒTIL (-384/-322) declara que tots els humans tendim, per pròpia constitució, a saber; però ¿què és el que impulsa o motiva aquest afany de saber? La curiositat, el meravellar-se i també el dubte lligat al sorprenent o desconcertant de l’entorn. Si hom està enganxat a la quotidianitat, si està ben segur i no l’assetgen dubtes, aleshores la inquietud, el preguntar-se i l’afany de saber s’extingeixen.

Als filòsofs presocràtics, més enllà dels mites, els inquietava l’existència de principis o d’una realitat bàsica sota la diversitat i pluralitat de la natura. Els sofistes i Sòcrates s’interrogaven sobre el relativisme o absolutisme dels costums, les lleis i els valors. Plató i Aristòtil sistematitzaran aquestes i més qüestions donant, el primer, una resposta que mirava cap amunt i, Aristòli, una resposta que mirava cap a terra i que partia de les dades sensorials.