Versió Beta           filopolis.cat
4. Aristòtil: en una cadena de moviment, cal un primer motor immòbil
4. Aristòtil: en una cadena de moviment, cal un primer motor immòbil
El canvi i el moviment són els veritables protagonistes del món físic. La natura és canvi continu i transformació. En la seva Física, ARISTÒTIL (-384/-322) cerca explicar aquest moviment aplicant la seva teoria de les quatre causes.

L’univers aristotèlic és un cosmos finit en l’espai i etern pel que fa al temps; dividit en dos: el món sublunar o terrestre, amb moviment rectilini i imperfecte, i el món  supralunar o celeste, amb moviment circular i perfecte. I aquest moviment necessita un motor que el produeixi, i com que no podem caure en una cadena infinita, cal deduir l’existència d’un primer motor, immòbil ell mateix, que mou tot l’univers. És un primer motor que mou com a causa final, atraient, no com a causa eficient. Aquest primer motor serà entès com a divinitat o causa suprema de l’univers, però no com una divinitat creadora car el món és etern.
a. Què va dir?

«Si tot el que es mou ha de ser mogut per alguna cosa, tant si això altre també és mogut per una altra cosa com si no, i si allò que mou i és mogut, ho és per quelcom que al seu torn és mogut, cal que hi hagi un primer motor que altre.» F


b. Per què ho va dir?

Perquè és un principi que “tot el que es mou és mogut per un altre”.
Perquè en una explicació no podem lògicament retrocedir fins a l’infinit.
Perquè cal suposar una cadena infinita de causes o motors.
Perquè es donen moviments espontanis, que no tenen cap causa.

Girona, gener 2016   Comentaris, suggeriments, crítiques,...   Llorenç Vallmajó Riera