A la Viena del primer terç del segle XX, els neopositivistes compartien: a) el principi de verificació com a criteri de significat per a distingir què és ciència i b) una actitud pro-inductivista. Karl Raimund POPPER (Viena, 1902- Londres, 1994), a La lògica de la investigació científica (1934) i a Conjectures i refutacions (1963) s’oposa al principi de verificació amb el concepte de falsabilitat com a criteri de demarcació, i s’oposa a l’inductivisme argumentant, com Hume, que el mètode inductiu és lògicament injustificable.

Defensa que el mètode de la ciència és l'hipoteticodeductiu. Les teories científiques no neixen inductivament per generalització d'observacions, sinó que són fruit d'intuïcions o hipòtesis. Creada una hipòtesi, cal deduir-ne o treure'n implicacions o prediccions que la fan falsa o refuten si no es corroboren empíricament. Els enunciats científics no poden ser verificats, sí falsats per l'experiència. Les teories científiques són hipòtesis provisionals, conjectures que es mantenen mentre no siguin refutades.