Versió Beta           filopolis.cat
4. Locke: de l’estat de natura al pacte, establint límits però millorant
4. Locke: amb el pacte, establint límits però millorant
L’empirista anglès John LOCKE (1632-1704) es conegut tant pel seu Assaig sobre l’enteniment, defensant que l’experiència marca límits, com pels tractats polítics, especialment, el Segon tractat sobre el govern civil, on exposa el seu liberalisme polític en un context contractualista. Seguint les premisses de Thomas Hobbes, conclou amb una crítica de l’absolutisme d’aquest. En aquest moment històric, ja no era defensable que el poder polític emanés de Déu. Què el legitima, doncs? Primera premissa: suposició d’un estat de natura; segona: un pacte fundador de l’Estat.

La seva visió de l’estat de natura és positiva: el regeix la llei natural (la raó), es gaudeix de llibertat i igualtat, amb drets i poders personals. És amb la intenció de millorar i evitar inconvenients que els humans pacten atorgant als governants el poder necessari perquè els protegeixin. Però aquest pacte legitimador de l’Estat no comporta la renúncia als drets personals, quedant l’Estat subordinat als interessos dels individus.
a. Què va dir?

«L'únic cas en què algú es desprèn de la seva llibertat natural és quan, acordant amb altres homes , estableix els límits de la societat civil, per conviure amb benestar, pau i seguretat, gaudir tranquil·lament de les seves propietats i protegir-se més fermament.» stGC



b. Per què ho va dir?

S’ha de pactar, perquè l’estat de naturalesa és totalment insostenible.
Perquè l’estat de natura és un estat de guerra de tots contra tots.
Perquè l’estat de natura, regulat per la raó, no està mancat d’inconvenients.
Amb el pacte, no es perden els drets naturals; només queden confiats.

Girona, gener 2016   Comentaris, suggeriments, crítiques,...   Llorenç Vallmajó Riera