Centre de Recursos per a l'Ensenyament, Aprenentatge i Innovació de la Filosofia

La Càtedra Ferrater Mora reexamina l'obra i la influència d'Eugeni d'Ors

EL PUNT: .diumenge, 9 de novembre de 2008

E.V.. Girona

Figura polèmica i sovint incòmoda, verbalitzador del noucentisme i encarnació de l'intel·lectual ensuperbit, megalòman i barroc, però també un cas únic i precoç de professionalització de l'escriptor com a agitador cultural, Eugeni d'Ors tornarà a ser objecte de revisió, anàlisi i debat al simposi internacional que li dedicarà la Càtedra Ferrater Mora de pensament contemporani de la Universitat de Girona (UdG) els pròxims dies 27 i 28 de novembre. El simposi reunirà alguns dels millors especialistes en l'obra del filòsof, com ara Norbert Bilbeny i Mercè Rius, que li han dedicat les seves tesis doctorals, o Xavier Pla, responsable de l'edició de la seva obra catalana completa per a Quaderns Crema. El programa s'inaugurarà el dia 27 a la Sala de Graus de la Facultat de Lletres amb una conferència de Miquel Siguan, catedràtic emèrit i degà honorari de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona, que situarà el marc dels debats posteriors amb el títol Eugeni d'Ors: un compte pendent. En la mateixa jornada, Bilbeny parlarà dels anys de formació i joventut del pensador català a partir de la seva filosofia del seny; Mary Ann Newman, de Nova York, confrontarà la seva interpretació del barroc amb la de l'alemany Walter Benjamin; Joan Cuscó l'acararà també amb Francesc Pujols per exposar dos models contraposats de pensament no acadèmic, i Josep M. Ruiz Simón provarà de definir la noció orsiana de Catalunya imperial. L'endemà, el simposi s'obrirà amb una intervenció de Xavier Pla en què proposarà el Glosari que l'escriptor va publicar des de 1906 a La Veu de Catalunya com un ambiciós autoretrat intel·lectual, i Mercè Rius situarà l'obra d'Ors en el context del misticisme europeu del període d'entreguerres. A la tarda, Josep M. Murgades tractarà D'Ors com a inventor de tradicions, i Antoni Mora tancarà la sessió amb la conferència L'estranyament de la norma, les ironies del Pantarca.

L'assistència al simposi, el setè que la Càtedra dedica a un pensador català, és lliure i gratuïta, però convé fer la inscripció a la Facultat de Lletres o al correu Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessiteu que el JavaScript estigui habilitat per a mostrar-la .

Eugeni d'Ors i Rovira (Barcelona, 1881-Vilanova i la Geltrú, 1954) ha passat a la història com el principal teoritzador del noucentisme, encara que la seva trajectòria posterior, durant la guerra i el franquisme, hagi enterbolit la seva valoració pòstuma.