Estructura de l'examen

La prova inclou dues opcions, cadascuna amb un text i cinc preguntes associades. L'alumne haurà de triar una opció i respondre les preguntes corresponents. Cadascun dels textos serà d'un dels autors i materials seleccionats (que s’indiquen més avall).

Les preguntes de la prova tindran les característiques següents:

1. Explicar breument les idees principals del text, i com hi estan relacionades. (2 punts)
2. Explicar breument el significat d'algunes expressions del text. (1 punt)
3. Explicar les raons de l'autor a favor d'una tesi bàsica del text: per explicar aquestes raons, s'haurà de fer referència als aspectes pertinents de pensament de l'autor, encara que no siguin explícitament expressats en el text. (3 punts)
4. Comparar un concepte important en el pensament de l'autor (vinculat amb les idees del text) amb un altre, que pot ser d'un autor diferent. (2 punts)
5. Fer una avaluació raonada i personal d’una tesi filosòfica directament relacionada amb el contingut del text. (2 punts)

Autors seleccionats a partir del currículum per a les PAU de 2011

1. De l'època antiga i medieval: Plató
2. De l'època moderna: Descartes i Hume.
3. De l'època contemporània: Mill i Nietzsche.

Materials dels quals se seleccionaran els textos de les PAU de 2011

Òbviament, aquesta selecció només implica que els textos que sortiran a la prova de les PAU de 2011 seran dels capítols que es mencionen; per tant, no implica que els alumnes hagin d'estudiar només aquests textos. Tal com mostra l'estructura de la prova, es manté el supòsit que l'alumne haurà de demostrar el coneixement general del pensament dels autors seleccionats. Així mateix, la prova exigeix demostrar una certa maduresa en la comprensió de conceptes filosòfics que requereix que l'alumne hagi estat exposat als aspectes més bàsics del pensament de, si més no, una part dels autors principals de la tradició filosòfica occidental.

Grup A.

Plató: La República: Llibre II: 368c-376c, Llibre IV: 427c-445e, Llibre VII: 514a-520a, 532b-535a

Grup B.

B1. Descartes: Meditacions Metafísiques, Parts I, II, V i VI
B2. Hume: Resum ( "Abstract") del Tractat de la Natura Humana i l'Apèndix 1 ("Sobre el Sentiment Moral") de la Investigació sobre els Principis de la Moralitat.

Grup C.

C1. Mill: Secció IV de Sobre la Llibertat , i seccions II i IV de L’utilitarisme.
C2. Nietzsche: Genealogia de la Moral (1era part) i Sobre veritat i mentida en sentit extramoral.

http://www.gencat.cat/economia/ur/ambits/universitats/acces/vies/pau/examens/materia/filosofia.html

Criteris generals d'avaluació

Primera pregunta

Explicar breument el contingut del text. (2 punts).
L’objectiu de la pregunta és detectar el grau de comprensió del text. La resposta no cal que demostri que l’alumne coneix els detalls de la filosofia de l’autor. És important, però, que l'alumne no es limiti a enunciar idees sinó que mostri una mínima comprensió de l'estructura argumentativa del text.

Segona pregunta

Explicar el significat, en el text, de termes o expressions. (1 punt)
El que es demana no és donar definicions exactes o precises que hagin de ser vàlides per a qualsevol context d’ús de les expressions, ni tampoc que l’alumne utilitzi un vocabulari tècnic. El que l’alumne utilitzi un llenguatge sense cap tecnicisme, si no té incorreccions, no haurà de comptar en contra seva.

Tercera pregunta

Explicar les raons de l’autor a favor d’una tesi. (3 punts)
Aquesta pregunta busca avaluar si l’alumne entén suficientment cert aspecte important del pensament de l’autor. Per a fer això es requereix que l’alumne sigui capaç d’explicar com certa afirmació es justifica dins del marc de les propostes filosòfiques de l’autor. Encara que l’enunciat indiqui que cal referir-se al pensament de l’autor, s’haurà de tenir present que el que es demana no és una exposició general del seu pensament. Només es tindran en compte les idees que siguin pertinents per a la afirmació que es vol explicar i les raons per les quals aquestes idees expliquen l’afirmació.

Aquesta pregunta no busca avaluar si l’alumne és capaç de repetir una descripció general sobre certs aspectes del pensament de l’autor (que l’alumne pot simplement haver après de memòria), sinó que busca avaluar si l’alumne ha entès aquests aspectes del pensament de l’autor. Un bon examen serà aquell que trobi el paper que l’afirmació particular juga en el conjunt del pensament del filòsof. Una exposició general i correcta del pensament de l’autor pot no respondre el que es demana si no explica com el pensament general de l’autor justifica la tesi particular que és objecte de la pregunta. És absolutament imprescindible, doncs, que en la resposta a aquesta pregunta l’estudiant faci referència a l’afirmació de l’autor que és objecte de la pregunta: la resposta a aquesta pregunta ha d’explicar com aquesta afirmació particular encaixa i es justifica dins del pensament general de l’autor.

Quarta pregunta

Comparar o relacionar un concepte o idea del text amb un altre. (2 punts).
S’ha de tenir en compte:

1. La identificació adequada i precisa dels dos termes (dues concepcions d’un problema o dos conceptes diferents) de la comparació demanada.
2. El contrast pertinent dels dos termes de la comparació que es demana.

En qualsevol cas: l’alumne és lliure de triar fer una caracterització de les dues concepcions o idees de manera prèvia i independentment a la comparació, o fer-ne la caracterització implícita en termes de les diferències mútues. També pot escollir fer una caracterització prèvia d’una de les dues concepcions –qualsevol d’elles- i descriure l’altra per contrast. L’estratègia escollida no pot afectar l’avaluació. Per tant, l’enunciat exacte de la pregunta s’ha d’entendre que no posa restriccions a aquesta llibertat en la resposta.

Cinquena pregunta

Consideració raonada de l’estudiant a favor o en contra d’una tesi. (2 punts).
Es tracta d’avaluar una tesi que estarà relacionada amb la temàtica que es discuteix en el text. L’estudiant ha d’intentar justificar la seva postura a favor o en contra de la tesi tot fent-ne una valoració personal (la resposta de l’estudiant pot també, és clar, consistir en explicar, de forma raonada, perquè de fet no està ni a favor ni en contra de la tesi).

No es demana, doncs, que l’estudiant expliqui què és el que ell creu que pensaria l’autor del text sobre aquesta tesi, sinó que es tracta que l’estudiant faci l’esforç d’argumentar d’una forma personal i coherent a favor o en contra de la tesi. S’haurà de valorar només:

1. El grau de comprensió que es demostri