UNITAT 3. Desigualtats socials

Activitats introductòries :

> Què és l'estructura social ?

> Estàs d'acord amb la idea que la societat és com un teatre on tothom

desenvolupa un rol o paper determinat ?

> Què entens per desigualtat social ?

> Quins tipus de desigualtat hi ha ?

> Es poden eliminar les desigualtats socials ? Com ?

> Quines són les desigualtats existents a Catalunya ?

Llegeix les següents situacions :

Preguntes :

• Creus que els personatges d'aquestes situacions pertanyen a una mateixa classe social ?
• Quins estatus i rols representen cadascun d'ells ?
• Marius, Carina i Faissal representen algunes de les desigualtats socials existents en la societat actual ?

3.1 Població i estructura social ( estatus, rols i classes socials )

La població és el conjunt d'habitants que viuen en una societat. Totes aquelles interaccions que s'estableixen en una població formen part del que s'anomena estructura social. L'estructura social, també, fa referència a la distribució de les diferents parts d'una població, segons un ordre dinàmic. Dit d'una manera més senzilla, l'estructura social és la manera com s'organitza una població dins d'una societat determinada.

Els elements que formen part de l'estructura social són : el territori, la població, l'estatus, el rol, els grups, les institucions, les classes socials, les organitzacions i les normes socials.

D'entre tots aquests elements, els que millor permeten comprendre com funciona una estructura social són : l'estatus, el rol i les classes socials.

Estatus : és el lloc que ocupa un individu dins d'una estructura social quan interactua amb els altres, és a dir, quan es comunica. En tota societat es formen uns grups d'estatus que impliquen, generalment, un estil de vida, unes pautes de comportament fixades pels seus membres. Cal, però, que l'estatus sigui reconegut pels altres membres de la societat. Podríem dir que l'estatus social no depèn només del que hom creu que és sinó del que pensen els altres sobre la seva posició social. Al llarg de la vida es pot canviar d'estatus, de millor a pitjor o al revés, i també es poden tenir diferents estatus segons quins siguin els grups amb els quals s'interactua. Per exemple dins d'una família es pot tenir l'estatus de fill, i al mateix temps l'estatus d'estudiant dins del grup escolar...

S'han de distingir diferents tipus d'estatus :

• estatus adscrits, és aquella posició imposada a un individu sense la seva col·laboració i el seu control. Per exemple l'estatus referit al sexe, edat...
• estatus social , també pot ser transferit. Depèn de l'estatus familiar.
• estatus adquirit, depèn de cada individu i del seu esforç per aconseguir-lo.

Per últim, cal tenir en compte que s'estableix una jerarquia d'estatus, en el conjunt de la societat i en cada individu en particular. Per establir aquesta jerarquia intervenen factors, tan objectius (establerts per la societat) com subjectius (segons la manera com es valori socialment la posició).

Rol : és el conjunt de comportaments i actituds que s'esperen d'una persona, d'acord amb el seu estatus i amb la seva situació social. En aquest sentit podem dir que s'assembla molt al paper que realitza un actor de teatre, a diferència que en el teatre el paper és fictici i en la societat no. Aquest paper o rol que adoptem és aprés durant el procés de socialització, la qual cosa vol dir que s'ha interioritzat en la personalitat social de l'individu.

El rol és un producte cultural i com a tal podem dir que és diferent, segons les diverses formes culturals. Cada societat desenvolupa els seus rols i aquests són utilitzats pel conjunt dels individus que la formen, de tal manera que cada grup genera les seves pròpies expectatives de rol. Les expectatives de rol és el que s'espera que faci una persona dins d'un grup determinat.

Els rols poden ser assignats o assumits. Els rols assignats són aquells que ens són donats des de fora, ja sigui automàticament ( sexe, edat, ... ) o deliberadament ( adopció d'un infant ). En canvi els rols assumits són adoptats voluntàriament, com ara el cas de dues persones que decideixen casar-se i assumeixen el rol de muller o de marit.

Cal distingir, també, entre el rol clau i el rol general, ja que no són ben bé el mateix. El rol general és la combinació dels diferents rols que reconeixem quan pensem en una persona com a ésser humà, mentre que el rol clau està en relació amb el paper que desenvolupa una persona en la seva societat o comunitat.

Classes socials : són el conjunt de persones que comparteixen posicions socials semblants dins la distribució de tasques, ingressos, béns, poder i privilegi d'una societat.

"Definir el que és una classe social a través d'un sol factor deixa quelcom a desitjar. Les classes són fenòmens de tanta complexitat, que Marcel Mauss digué que eren un «fenomen social total», o sia, un fenomen social amb totes les dimensions possibles d'allò que és social : religioses, econòmiques, ideològiques, psicològiques, polítiques i culturals. Per això les podem qualificar també a base d'enumerar-ne els trets. En efecte, les classes són col·lectivitats: a) legalment obertes, però en la realitat extrajurídica, semicloses; b) antagòniques entre si; c) solidàries per als seus membres; d) semiorganitzades, mancades d'organització formal; e) semiconscients de la seva pròpia unitat i existència; f) característiques fins a principis del segle XIX de la societat occidental moderna, i g) unides per llaços econòmics i ocupacionals per la seva posició dins el sistema de producció, consum, poder polític i accés a l'educació."

S. Giner Sociologia

Preguntes :

- Per què és difícil definir el que és una classe social ?

- Què vol dir que les classes socials són semiobertes i antagòniques ?

 

- Estàs d'acord amb les característiques exposades de les classes socials ? N'afegiries alguna altra ?

Activitats :

1. Quins són els estatus socials que ocupes en els diferents grups en els quals et mous ? Es tracta d'estatus adscrits, transferits o adquirits ? Per què ?
2. Comenta les següents expressions :

• " ... per a ésser humà cal ésser reconegut com a tal" P.L.Berger
• " Digues amb qui vas, i et diré qui ets"

1. És necessari el reconeixement social ? Per què ?
2. Com seria una societat sense classes ?
3. Joc de rol a triar :

• Joc de rol dels Okupes.
• Joc de rol de la solidaritat.
• Joc de rol de la llibertat de residència...

3.2 Estratificació i moviment social

Quan en una estructura social es produeixen desigualtats es parla d'estratificació social. Giddens defineix l'estratificació social com el conjunt de les desigualtats estructurals que existeixen entre diferents grups d'individus. Els diferents estrats socials són jerarquitzats, situant-se al capdamunt aquells més afavorits i més a prop de la base, els menys privilegiats.

Es poden distingir 4 sistemes d'estratificació bàsica al llarg de la història :

• esclavitud : forma extrema de desigualtat en la qual uns individus són propietaris d'uns altres.
• casta : terme que prové del portuguès casta que significa raça o estirp pura. El sistema de castes, associat a la cultura hindú - tot i que no és exclusiu d'aquesta- , és una diversitat de creences i pràctiques que serveixen per mantenir la jerarquia entre els grups socials.
• estaments o estats : formaven part del feudalisme europeu, però també van existir en moltes altres civilitzacions tradicionals. Els estaments feudals eren estrats amb diferents obligacions i drets recíprocs, alguns dels quals estaven establerts per llei.
• classe : és el tipus d'estratificació social fonamental a la societat occidental contemporània. P.L.Berger la defineix com un tipus d'estratificació en el qual la posició general de l'individu dins la societat ve fonamentalment determinat per criteris econòmics.

La mobilitat social

Les classes socials no són estaments fixos ni invariables. Al contrari, sigui quin sigui l'estrat on ens situem podem detectar situacions de mobilitat.

Mobilitat social significa el canvi social d'algun individu o grup, ascendint o davallant en la jerarquia dels estrats. Pujar o baixar són signes del moviment social.

Es poden distingir dos tipus de mobilitat diferent, la mobilitat horitzontal i la mobilitat vertical.

La mobilitat horitzontal es refereix a un desplaçament lateral, és a dir, consisteix en el canvi d'estatus però dins el mateix nivell: quan un metge és nomenat director de l'hospital, o un financer és nomenat ministre, o un estudiant es nomenat delegat de curs... Són petites variants que afecten més el prestigi que no pas l'economia o la professió.

La mobilitat vertical suposa un canvi d'estatus i implica ascens o descens, és un canvi en l'ordre jeràrquic. Aquesta mobilitat pot ser contínua, quan es puja o es baixa en el mateix camp professional; discreta, quan hi ha un salt brusc; o també, intergeneracional, que té més rellevància col·lectiva perquè és la que permet adquirir estatus que eren privilegi de determinades classes.

Quan la mobilitat és possible, fluida i no representa traumes socials parlem d'una societat oberta, on els canvis són freqüents, i les estructures varien en poc temps. En canvi, les societats tancades tenen una estructura rígida, on el canvi és gairebé impossible; són les societats de castes ( siguin religioses, polítiques o econòmiques), tancades en elles mateixes, que perpetuen estratificacions socials mil·lenàries.

"Les causes de la mobilitat són d'índole molt diversa, ja que no depenen solament de l'estructura econòmica d'una societat determinada, sinó també dels seus valors. En certes cultures, com les d'origen calvinista o jueva, els nens els socialitzen, segons principis individualistes d'autosuperació constant i de valoració del treball com a ètica bona en ella mateixa, que permet pujar i «obrir-se camí a la vida». Altres, com la de les comunitats índies del Perú, socialitzen, segons uns principis més fatalistes, que fomenten la resignació i l'acceptació dels «fets de la vida»: sobre aquestes actituds populars s'ha pogut atrinxerar tradicionalment la burgesia de Lima d'origen hispà, l'aristocràcia andalusa i tants altres estaments dominants que gaudeixen o gaudien de sòlides posicions de privilegi. La deferència popular que hom pot percebre per una aristocràcia - la britànica, per exemple- ajuda al seu manteniment privilegiat i dificulta la mobilitat ascendent d'altres classes."

S. Giner Sociologia

Preguntes :

• Quines són les causes de la mobilitat social ?
• Quines són les diferències culturals de les comunitats índies del Perú, de les cultures jueves i de la societat britànica, que permeten o impedeixen la mobilitat social ?
• Hi ha mobilitat social en la cultura en la qual vius ?

Activitats :

1. Procura descriure amb claredat a quina classe social pertanys i justifica la resposta.
2. De la llista següent, classifica jeràrquicament el que consideris més important :

1. Tipus d'educació que he tingut.
2. La casa o pis on visc.
3. La professió de la meva mare.
4. Els diners que tinc.
5. L'aparença i el vestir.
6. Les actituds davant la vida.
7. La relació amb els altres.
8. Tenir un bon sou.
9. La meva professió futura.
10. L'ofici o la feina del pare.
11. El barri on visc i els veïns que tinc.

1. Creus que a tu t'afecta, personalment, la diferència de classes ? Justifica la teva resposta.
2. Posa tres exemples de societats obertes i tres de societats tancades ?
3. Estàs d'acord amb la idea de K.Marx que la història de la humanitat és una constant lluita de classes ?

3.3 Transformació de l'estructura social a Catalunya en els darrers vint anys.

L'evolució que la societat catalana ha patit al llarg dels darrers decennis n'ha alterat radicalment la composició tradicional. Ha canviat la distribució de la desigualtat social: l'estructura de classes socials, de privilegi i de poder, i d'autoritat. Lligat amb això, ha sorgit un nou ordre d'ocupacions, professions i capital humà, que continua evolucionant a bon ritme. S'ha incrementat la diversitat ètnica del país, sobretot amb l'aparició d'immigració ultramarina. S'han reordenat les relacions de desigualtat entre els gèneres i les generacions. Ha envellit la població.

El rerefons d'aquesta mudança han estat, en gran mesura, les transformacions econòmiques que ha patit el país en temps recents. Algunes d'aquestes modificacions han estat específiques de Catalunya. D'altres, en canvi, no solament són compartides amb Espanya, sinó que pertanyen plenament als corrents avui predominants a l'Europa occidental. Obertura més gran a l'exterior, irrupció de noves tecnologies són algunes de les característiques compartides.

Centrant-nos en la transformació de la societat a Catalunya, hem d'assenyalar que hi va haver un canvi profund al llarg del segle XX, i especialment a partir de la segona meitat; vegem-ne alguns factors, i deduïm-ne l'estratificació actual.

• La tecnoestructura o la classe dominant alta, que va anar augmentant, fins a representar un 2% de la població.
• Les capes mitjanes i tradicionals, que augmentaren entre 1975 i 1981 i després potser disminuïren lentament, sobretot en el sector pagès. El 1986 representaven un total del 12% de la població.
• Les noves capes mitjanes, representen als professionals i tècnics, d'un 10 a 12% de la població.
• Empleats i administratius, un 26%.
• La classe obrera, tot i disminuir representaria un 40%.
• Les capes marginades i precàries, van augmentar i podrien representar del 10 a 15% de la població.

Quines conclusions s'extreuen d'aquestes dades ?

Es pot afirmar que en els darrers vint anys s'ha produit un augment significatiu de les noves capes mitjanes i de les capes marginades, amb una disminució de la classe obrera i de la pagesia. Les diferències que es poden establir respecte Espanya serien : el caràcter més urbà de la societat catalana, desaparició de les grans famílies industrials, i l'increment dels processos de terciarització i tecnologització.

L'estructura social catalana actualment

Recollint les darreres dades publicades per la Fundació Jaume Bofill al llibre Catalunya (77-88), definim la societat catalana en sis capes socials, d'acord amb sis criteris diferents :

• dominació, que permet distingir entre classes dominants i dominades.
• seguretat-precarietat, que distingeix entre les capes amb treball estable, eventual o l'atur.
• situació ocupacional, que permet reconèixer les diferències que hi ha entre treball directriu, de comandament, intel·lectual, manual...
• modernització-tradició, que es refereix a la introducció de noves tecnologies, i a la informatització i automatització de les empreses. També es refereix a una determinada cultura o conjunt de valors.
• nivell d'ingressos, que cal matisar dins cada classe social.
• nivell d'instrucció, que fa referència als estudis obtinguts.

Activitats :

1. Llegeix el text següent i contesta les preguntes :

• Quines coincidències assenyala l'autor entre la societat catalana i l'espanyola ?

• Quines diferències remarcables entre Espanya i Catalunya creus que assenyala el text?

• Com exemplificaries la diferència que marca l'autor entre gènere i edat, per exemple, i territori i cultura ?

2. Busca a internet ( www.idescat.es) dades sobre els moviments migratoris al teu municipi i compara'ls amb la resta de Catalunya i d'Espanya. Com interpretes les dades trobades ? creus que repercuteixen en l'estructura social d'on vius ? són indicadors de desigualtats ?

3.4 Tipologia de les desigualtats socials

D'entrada podem acceptar el fet que els éssers humans no som iguals, existeixen un conjunt de desigualtats o diferències naturals: n'hi ha de forts i de dèbils, d'intel·ligents i de necis, de lents i d'àgils. Uns són dones, altres homes, uns vells i altres joves. Totes aquestes diferències naturals són un element més, no l'únic, a tenir en compte al parlar de desigualtat social.

La desigualtat social es defineix, normalment, com la distribució desigual de recursos, poder, propietat i honor dins d'un grup, una col·lectivitat o una societat. La desigualtat es manifesta de diverses maneres, i principalment segons tres criteris de diferència social : la classe, el poder i l'estatus. Una de les seves manifestacions més importants és l'estratificació social, de la qual ja hem parlat en capítols anteriors.

La desigualtat social, però, és un fenomen molt complex i cal fer-ne un estudi detallat, perquè es produeix en totes les societats, des de temps remots fins als nostres dies.

Fer una anàlisi de la desigualtat implica tenir en compte els diferents tipus de desigualtats existents, d'entre les quals cal destacar la desigualtat demogràfica, l'econòmica i la discriminació.

La desigualtat demogràfica

El conjunt de persones que viuen en un lloc en un temps determinat, el que anomenen població, és molt important per entendre la relació que s'estableix entre riquesa i poder en una societat.

La demografia estudia les poblacions humanes tenint en compte la renovació per naixements, defuncions i moviments migratoris. La reproducció, els desplaçaments i la mortalitat són fets de primer ordre en un estudi quantitatiu de la societat.

El creixement o disminució de població provoquen canvis que, si bé poden conduir a una millora social, també poden provocar conflictes i desigualtats.

També es pot establir una relació entre demografia i desigualtat a partir de la desigual distribució de la població mundial. A la Xina i a l'Índia, per exemple, es concentra el 37% de la població de tot el planeta.

Si comparem població i riquesa tenim que els països rics ( Europa, l'antiga URSS, els Estats Units, el Japó, Oceania i els països productors de petroli d'Aràbia), on viuen menys d'un quart de la població mundial, disposen del 80% de la riquesa, i els països pobres (Àsia Oriental - tret del Japó-, Àsia del Sud, Àfrica i Amèrica Llatina), on viuen les altres tres quartes parts de la humanitat, disposen del 15% de la riquesa.

Com s'explica aquesta diferència ? Doncs, en bona part, perquè en els països rics ha disminuït la fecunditat, i malgrat que ha disminuït, també, la mortalitat, els països pobres segueixen tenint molts més fills.

La població mundial s'ha multiplicat per quatre al llarg del segle XX. De 1.600 milions l'any 1900 a 3.200 el 1963 i el doble a la fi de segle. Tot i que el ritme de creixement ha disminuït una mica, els pronòstics no són gens optimistes. Es preveu que l'any 2050 la Terra tindrà 9.300 milions d'habitants i el 2100 en pot tenir 11.000 milions. El problema que representen aquestes xifres és que no se sap si el planeta tindrà capacitat per alimentar una població tan gran, especialment perquè la immensa majoria viurà en països no desenvolupats, quantitat que no és compatible amb la distribució de la riquesa actual.

Els pronòstics

Augment anual de la població mundial

1998. 80 milions

2050. 45 milions

L'Índia serà el país més poblat el 2040

Juntament amb la Xina, tindrà 1.500 milions d'habitants: un terç

de la població mundial

Espanya és el país amb la taxa de natalitat més baixa

Fills per dona ...

1,15 espanyola

1,16 letona

1,18 txeca

1,24 búlgara

1,24 italiana

La desigualtat econòmica

Aquest tipus de desigualtat es produeix quan hi ha una elevada concentració de riquesa per part d'uns pocs individus, deixant a la resta en una situació desfavorable o de pobresa.

Segons l'informe sobre el Desenvolupament humà de l998 elaborat per les nacions unides les 225 persones més riques del món posseeixen el 47% de la riquesa de la humanitat, és a dir, el mateix que 2.500 milions d'habitants. No es d'estranyar que davant d'aquestes xifres es pugui parlar de desigualtat econòmica i que una part important de la població viu en situació de pobresa.

El concepte de pobresa està fortament relacionat al de desigualtat econòmica. Però cal tenir en compte que hi ha diferents classes de pobresa :

• absoluta o de subsistència, quan un sou no dóna per cobrir les necessitats de menjar, vestir, combustible i allotjament.
• relativa, que depèn de l'element fet servir per establir la comparació.

• per la inferioritat inherent a l'individu.
• com a producte de processos socials i culturals. "Cultura de la pobresa".
• efecte de canvis econòmics i d'impacte desigual.
• com a característica pròpia del sistema capitalista.

De totes maneres, siguin quines siguin les causes de la pobresa, es pot dir que genera en aquells que la pateixen una certa apatia, indolència, passivitat, resignació...

El nombre de persones que viuen en la pobresa, ja sigui absoluta o relativa, ha augmentat a partir dels anys 80 i la xifra se situa entre el 20 i 28% de la població mundial.

Activitats :

1. Per què els pobres segueixen essent pobres ? Quines solucions proposaries per eradicar la pobresa del món ?
2. Busca informació sobre les diferències Nord-Sud . ( Atles sobre l'estat del món 2000). Posa alguns exemples.
3. Comenta la següent llista sobre els 15 països més rics del món i els 15 més pobres. Busca la seva situació en un mapa.

1. Canadà 2. França 3. Noruega 4. Estats Units 5. Islàndia 6. Finlàndia 7. Holanda 8. Japó 9. Nova Zelanda 10. Suècia 11. Espanya 12. Bèlgica 13. Àustria 14. Regne Unit 15. Austràlia

174. Sierra Leone 173. Níger 172. Burkina Faso 171. Mali 170. Burundi 169. Etiòpia 168. Eritrea 167. Guinea 166. Moçambic 165. Gàmbia 164. Guinea Bissau 163. Txad 162. Yibuti 161. Malawi 160. Uganda

La discriminació

Es pot definir com la conducta real envers un grup aliè i es pot apreciar en activitats que el priven de les oportunitats que altres disfruten, provocant situacions de desigualtat social.

Cal distingir aquest concepte del de prejudici, encara que molt sovint és la base de la discriminació. El prejudici fa referència a les opinions o actituds, que tenen els membres d'un grup respecte a un altre, basant-se en idees preconcebudes sense cap tipus de fonament real.

D'on prové la conducta discriminatòria ? Per què la gent té prejudicis ? S'ha volgut explicar la discriminació des del punt de vista psicològic com una predisposició a projectar les pròpies frustracions, i també, com un tipus de pensament estereotipat que utilitza categories fixes i inflexibles que ajuden a l'individu a autoafirmar-se exercint un cert poder i autoritat. Però aquests mecanismes ens diuen poc dels processos socials que tenen a veure amb la discriminació.

Des d'un punt de vista sociològic es pot explicar a partir de tres idees :

• etnocentrisme : tendència a avaluar les altres cultures en funció de la pròpia.
• tancament de grup : en el qual el grup posa límits mitjançant mecanismes d'exclusió, tenint com a objectiu la pròpia cohesió.
• assignació de recursos : desigualtat en la distribució de la riquesa i béns materials per així obtenir poder sobre un altre grup.

Podrem veure com s'apliquen aquestes idees als diferents tipus de discriminació que analitzarem : la dona, racisme i xenofòbia.

En general la discriminació se sol dirigir a grups minoritaris o amb una força social inferior, i es manifesta en tots els àmbits socials : el treball, l'educació, sexualitat...

Situació social de les dones

Al llarg de la història el paper de la dona en la societat ha estat discriminat, perquè les funcions domèstiques sempre s'han considerat secundàries, a més, no ha tingut l'oportunitat d'accedir a posicions socials de prestigi i poder, i perquè, encara avui dia, en moltes societats la dona no té els mateixos drets legals que els homes.

Racisme i Xenofòbia

En sentit clàssic racisme significa una discriminació a causa de les diferències biològiques i l'acceptació de la desigualtat intrínseca entre les races. Xenofòbia, vol dir : rebuig als estrangers.

"Desde hace siglos se conocen actitudes cercanas al racismo. En China en el año 300 d.C., por ejemplo, se han encontrado descripciones de pueblos bárbaros "que se asemejan mucho a los monos de los que descienden". Sin embargo, el concepto de raza, concebido como un conglomerado de características heredadas, proviene del pensamiento europeo de los siglos XVIII i XIX. El conde Joseph Arthur de Gobineau (1816-1882), a quien a veces se considera el padre del racismo moderno, planteó ideas que tuvieron influencia en muchos círculos. Según Gobineau existen tres razas : la blanca, la negra y la amarilla. La raza blanca posee más inteligencia, moralidad y fuerza de voluntad que las demás, y estas cualidades heredadas subyacen a la extensión de la influencia occidental por todo el mundo. La negra es la menos capaz de las tres razas y se define por su naturaleza animal, falta de moralidad e inestabilidad emocional.

Las ideas de Gobineau y de otros que propusieron puntos de vista similares se presentaron como teorías presuntamente científicas. Con posterioridad, influyeron en Hitler, quien las incorporó a la ideología del Partido Nazi. "

Giddins Sociologia

Hi ha altres explicacions sobre l'aparició del racisme i de la xenofòbia actual, que es fonamenten en la idea que aquests conceptes són sinònim de crisi, tant econòmica com cultural. Dos factors explicarien l'aparició del racisme : l'abús i deliberada manipulació del terme raça; i la jerarquització o judicis de valor que s'incorporen en parlar de races, com la superioritat o inferioritat. Aquesta última valoració va ser introduïda a l'època colonial. De fet no les races no existeixen i actualment, segons els biòlegs, antropòlegs i sociòlegs, s'ha de parlar de variants físiques entre els humans.

Activitats :

1. Busca informació sobre grups racistes i xenòfobs actuals. Exposa alguna de les seves idees.
2. Hi ha una ONG anomenada S.O.S Racisme, a què es dedica ? Pots trobar informació a internet d'alguna altra ONG.

5. Implicacions socials i polítiques de les desigualtats

Quines repercussions tenen les desigualtats socials en la societat ?

En primer lloc, podem observar les repercussions i implicacions de les desigualtats en el treball i l'atur existent en la societat, després en la divisió entre països desenvolupats i països subdesenvolupats ( divisió Nord-Sud ).

El treball és l'element dinamitzador de tot sistema econòmic, i va néixer per satisfer les necessitats més bàsiques : recollida o collita, caça, pescar. Tot i que el mot treball prové del llatí tripalium ( triple pal on subjectaven els bous quan els anaven a ferrar), no sempre té connotacions negatives.

Hegel, filòsof alemany del segle XIX, considera el treball com a mitjà de salut o instrument alliberador. Per Marx, un altre pensador del mateix segle, el treball és connatural a la condició humana, ja que permet donar dignitat a l'humà i poder de transformació de la naturalesa que el vol dominar. A través del treball l'home es realitza, però en el capitalisme això no és així, sinó que el treball es converteix en una força alienadora per l'humà.

A la Declaració dels Drets Humans el treball apareix com un dret, com un valor. Però actualment el treball s'ha convertit en una força de control que genera problemes a causa de les desigualtats existents entre qui domina els recursos i els mitjans de producció, i els treballadors als quals se'ls demana, cada cop més, una especialització. D'aquesta manera, aquells treballadors ( també es pot aplicar als països ) que no es poden especialitzar, ja sigui per manca de recursos o per altres causes de discriminació, són destinats a realitzar les feines més dures, menys remunerades, o bé a l'atur, emigració, economia submergida.

Els Països subdesenvolupats, l'anomenat Tercer Món, són la mostra més evident de les implicacions de les desigualtats, tant a nivell polític com social. Això no vol dir que en els països desenvolupats s'hagi resolt el problema de la igualtat social.

Actualment la terra produeix aliments suficients per a tota la població mundial. Si no arriben a tothom és a causa de la injusta distribució dels béns i dels aliments entre les diverses regions i els diversos grups socials del món. El 30% més ric de la població mundial disposa del 75% de la producció alimentària global. El 70% més pobre de la població mundial només disposa del 25% de la producció alimentària global.

L'expressió Tercer Món ( que és d'Alfred Sauvy, economista francès anticolonialista) designa la majoria dels països del planeta, i es refereix a l'estat d'ignorància, pobresa i explotació. Quins són els criteris que distingeixen els països desenvolupats dels subdesenvolupats ?

• El mal estat sanitari : equipaments insuficients davant les malalties infeccioses provocades per la manca d'alimentació i les precàries condicions higièniques.
• Excessiu creixement demogràfic : molta natalitat i mortalitat a la baixa.
• Explotació de recursos negligida o espoliada.
• Massa agricultors a la base productiva. Atur, economia, submergida i treball dels infants a nivells molt exagerats.Industrialització primitiva o insuficient
• Violentes desigualtats socials : grans poders de minories privilegiades.
• Acceptació de la subordinació econòmica en el pla internacional.

1. Compara aquestes dues sentències i comenta-les :

• "És fals que la igualtat sigui una llei de la natura." (Vauvenarges)
• "La igualtat és la cosa més natural i alhora la més quimèrica" (Voltaire)

1. Debat obert :

• El treball dignifica a l'humà ?
• Es pot treballar per "amor a l'art" ?
• S'ha de treballar per diners ?

1. Busca notícies que representin possibles implicacions de les desigualtats socials.
2. Quines són les causes dels moviments migratoris ? tenen a veure amb el que hem estat tractant ? Per què ? (raona la teva resposta)
3. Actualment es parla del Quart Món ? A què es refereix aquesta expressió?
4. Llegeix aquest quadre sobre les condicions de vida al Sud i després comenteu en grup, quines solucions es podrien proposar.

• Moren 14 milions de nens menors de 15 anys per mala nutrició i malalties que es podrien preveure.
• La manca d'aigua potable afecta 1.500 milions de persones.
• Més de 1.000 milions de persones viuen sense cobrir les necessitats més bàsiques.
• Els conflictes bèl·lics, la pobresa i el deteriorament van provocar la migració de 36 milions de persones.
• L'explotació dels recursos naturals descontroladament provoca una degradació del medi ambient.
• Per cada 100$ que es gasta en educació i sanitat se'n gasten 166 en armament a l'Àsia del Sud, 70 a l'Àfrica Sahariana i 29 a l'Amèrica Llatina.
• El Sud finança el desenvolupament del Nord amb el pagament de deutes bancaris, royalties, patents...
• La manca d'escolarització és de més del 50% i afecta especialment a les dones.
• Els nens han de treballar des de molt petits per ajudar a la subsistència familiar.

"Convé que les indagacions sociològiques al voltant de la divisió de les tasques en la societat tingui en compte el fenomen de l'explotació laboral d'unes persones per unes altres, sovint crucial per comprendre l'estructura social tant a nivell microsociològic com a nivell macrosociològic.

Els problemes de l'explotació de l'home per l'home s'han d'entendre com a part del sistema general de producció i consum; és erroni confinar-los a una empresa concreta. Per altra banda, fóra també equívoc de tractar-los estrictament en termes econòmics. L'explotació a través de la coacció política, militar, o a través del control de l'educació, és tan significativa com l'econòmica. Tot i així, els aspectes relatius a l'explotació de la divisió econòmica de treball permeten d'il·luminar la qüestió amb notable claredat. Analitzant els processos capitalistes de producció, Marx (basant-se en una idea de Hegel) notà com l'obrer es convertia en una mercaderia, el preu de la qual és el salari: l'obrer en l'empresa capitalista no és amo del que produeix, ni amo de la seva feina, és a dir, està isolat o alienat dels dos. En conseqüència, l'assalariat acaba també alienat del capitalista, dels seus companys i, finalment, d'ell mateix. A més, la natura del treball industrial és sovint inhumana, ja que exclou la creativitat, la iniciativa i la independència i - com acabem d'apuntar en parlar de la superespecialització- succeeix sota la monotonia, la simplificació i la repetició."

S.Giner Sociologia

• Per què el treball és un tema d'interès per la sociologia ?

• Com s'exerceix l'explotació de l'home per l'home ?

• Quins van ser els resultats de l'anàlisi de Marx ?

• Com es pot definir el treball industrial ?

3.6 Principals desigualtats socials a Catalunya

Catalunya gaudeix avui d'un relatiu equilibri social. Això no vol dir que totes les persones que viuen a Catalunya tinguin les mateixes oportunitats i les mateixes possibilitats de feina, educació i tracte. Hi ha pobresa entre els immigrants, la gent gran o els aturats; hi ha actes racistes, actituds masclistes; però no són moviments radicals ni majoritaris.

Desigualtats econòmiques

A Catalunya , com a la resta de països industrialitzats, al darrer terç del segle XX es donen unes situacions de pobresa i d'exclusió social que fins aquest moment només havien afectat els grups marginals tradicionals. Aquesta situació té el seu origen en la denominada crisi del petroli de final del 1973, crisi sobretot industrial, que va afectar especialment Catalunya. El seu cost social, tot i la recuperació iniciada el 1985, ha estat molt elevat, i la seva conseqüència més visible és l'elevada taxa d'atur resultant ( del 4,7% de la població activa el 1977 al 18,4% el 1987).

Tot i que la realitat econòmica catalana no és gaire diferent a l'espanyola, els nivells de desigualtat econòmica a Catalunya són menors. A la fi dels vuitanta Espanya tenia un 20% de famílies que vivien sota el llindar de la privació, mentre que a Catalunya en tenia un 15,4%.

El nivell de precarietat és ben diferent segons les zones. Segons una mitjana calculada s'ha arribat a alguna conclusió per comarques:

• El Baix Ebre, la Conca de Barberà, el Montsià... 31,5%
• L'Empordà, el Gironès, la Selva, la Garrotxa ... 8%.

I en l'àmbit de municipis hi ha també una gran distància: Sant Boi de Llobregat: 29,7% enfront de Girona: 5,9%.

Catalunya es troba a mig camí entre Espanya i Europa. Té menys pobresa material que altres comunitats de l'Estat espanyol, però té major exclusió que molts estats europeus.

Situació social de la dona a Catalunya

La situació de la dona a Catalunya és molt paral·lela a la dels països occidentals. En els darrers anys, tant a Catalunya com a Espanya hi ha hagut una certa embranzida des del punt de vista jurídic.

La constitució de l'Estat espanyol de l'any 1978 parla de principis d'igualtat i no discriminació per raons de sexe. Algunes modificacions del codi civil, com ara la supressió de l'adulteri com a delicte femení, i la despenalització de la divulgació o la publicitat i venda d'anticonceptius es van fer el mateix any 1978. L'any 1981 es va establir la pàtria potestat comuna ( els deures de protecció i assistència als fills no emancipats, tradicionalment la tenia el pare i no la mare ) i es va promulgar la llei que regulava els matrimonis i que establia la igualtat dels cònjuges davant la separació o divorci. La despenalització de l'avortament en casos límit ( perill greu per a la salut física i psíquica de la mare, embaràs com a conseqüència d'una violació o si es preveuen tares físiques i psíquiques del fetus) va arribar l'any 1985.

En general, la situació de la dona ha millorat molt i s'ha superat la discriminació de gènere a la feina, a l'educació i a la vida civil. Però, malgrat aquestes millores, no deixen d'haver-hi fets discriminatoris cap a les dones, a vegades fins i tot de caràcter violent, tal i com podem llegir en molts diaris gairebé diàriament.

Unes dades : el 1986 la població activa femenina a Catalunya era del 32,3% mentre que a l'Europa comunitària el 1984 era del 50%. A més algunes de les feines són considerades de segona i no són competitives en el mercat laboral. Moltes dones treballen de forma submergida o en tasques poc remunerades.

Racisme

Sobre la qüestió del racisme, val a dir que a Catalunya, a jutjar pels resultats de les enquestes no som racistes. Però tot sovint apareixen als diaris casos d'agressions en diferents àmbits socials o de problemes amb immigrants.

En una enquesta a La Vanguardia el 1992 les respostes eren contradictòries: la majoria dels enquestats es pronuncien a favor dels drets dels immigrants, però només alguns donen suport a les mesures per flexibilitzar l'entrada dels immigrants.

Als inicis dels anys noranta hi havia una immigració de l'1% de la població, majoritàriament del Tercer Món, magrebins i marroquins. Si comparem aquesta xifra amb el 8 i 9% de la resta dels països occidentals estem lluny de les cotes d'estrangeria d'altres països europeus.

Tot i haver-hi alguns brots aïllats de racisme, podem dir que, en conjunt, hi ha una tolerància acceptable i hem de constatar els esforços que es fan, especialment des de les institucions no governamentals, per denunciar les discriminacions i per conscienciar als ciutadans de l'absurditat del prejudici.

Però, de forma latent es manifesten una colla d'estereotips que inquieten una mica i que estan molt arrelats a la mentalitat catalana. Es tenen moltres idees preconcebudes sobre els africans, els sud-americans o els àrabs i , segons un estudi de l'Institut d'Estudis Mediterranis, no s'accepta amb facilitat la idea d'una Catalunya multicultural i no es veuen amb bons ulls els matrimonis mixts.

 

Activitats :

1. Assabentat d'alguna associació que tingui com a objectiu aconseguir la igualtat de gèneres i fes una breu descripció dels objectius i de les activitats que porten a terme.
2. Fes una anàlisi de les xifres de l'Institut d'Estadística sobre el consum a Catalunya i a Espanya. Quines semblances o diferències observes ?
3. Busca cançons de grups d'actualitat que reflecteixin alguns dels problemes socials tractats. Pots exposar-les a classe.
4. Has patit algun tipus de desigualtat a nivell particular o familiar ? Si no és així busca informació sobre algun cas.
5. Imagina que poguessis ser legislador de Catalunya, quines lleis proposaries per evitar les desigualtats existents ?
6. Comenta el següent text :

Catalunya i Espanya

"Moltes de les recerques referides al conjunt de l'Estat espanyol tenen un cert valor per al coneixement de la pobresa a Catalunya, tot i que algunes d'elles cauen en el tòpic de pensar-la com una societat rica, ignorant que la riquesa crea pobresa i que, molt sovint i en termes relatius, es pot ésser més pobre en una societat rica que en una societat pobra, on els mecanismes de solidaritat primària continuen funcionant com a darrer coixí protector. Altres tenen un valor comparatiu i estimulant des del punt de vista metodològic."

Autors diversos. La societat catalana, Generalitat de Catalunya.

Institut d'Estadística de Catalunya