El contínuum democràcia-immoralisme segons Spinoza

Joan Morro Delgado

Resum


Durant el segle XX començà a estendre’s que Spinoza fou un teòric original de la democràcia. Aquesta lectura, però, encara no genera un consens definitiu: per alguns és un dels pares del liberalisme polític mentre que per d’altres és tracta del principal germen de la crítica a la democràcia liberal. Així i tot, les anàlisis del context i els compromisos filosòfics i polítics d’Spinoza permeten pensar que cap dels dos fronts està totalment equivocat.


Text complet:

PDF

Referències


MARTÍNEZ, F. J. (2007). Autoconstitución y libertad. Ontología y política en Spinoza. Barcelona: Anthropos. 318 pàg.

MONTAG, W. (2005). Cuerpos, masas, poder. Spinoza y sus contemporáneos (Sáinz Pezonaga, A.; trad.). Madrid: Tierradenadie. 159 pàg.

PROKHOVNIK, R. (2004). Spinoza and Republicanism. London: Palgrave Macmillan. 280 pàg.

STEWART, M. (2007). El hereje y el cortesano. Spinoza, Leibniz, y el destino de Dios en el mundo moderno (Sarret Grau, J.; trad.). Madrid: Biblioteca Buridán. 347 pàg.






Copyright (c) 2016 Joan Morro Delgado

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons

Llicència de Creative Commons
Filosofia, ara! Revista per a pensar de Filosofia,ara! està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a http://filoara.cat