Centre de Recursos per a l'Ensenyament, Aprenentatge i Innovació de la Filosofia

Universals humans

Imatge gràfica
Amplia la imatge

La pregunta sobre els trets comuns a l'ésser humà sempre ha estat vigent en el pensament de l'home que es busca a si mateix. Fins a quin punt podem parlar de naturalesa humana i a partir de quin altre hem de reconèixer l'empremta cultural?

• Programa: Baixa el fitxer [pdf] [192 KB]

La pregunta sobre els trets comuns a l'ésser humà sempre ha estat vigent en el pensament de l'home que es busca a si mateix. Fins a quin punt podem parlar de naturalesa humana i a partir de quin altre hem de reconèixer l'empremta cultural? Tot i els prejudicis del gènere, la raça i l'estatus social que han imperat a la majoria de cultures al llarg de la història, la idea d'una arrel comuna en l'home ha estat sempre present a la filosofia i a la religió. Tanmateix, durant el segle XX, i després de la crisi dels sistemes de valors tradicionals, l'enfocament relativista a les ciències socials va acabar per fixar més l'accent en una visió d'especificitat individual. Darrerament, però, els nous camins de la genètica, la psicologia cognitiva, la lingüística o l'antropologia han tornat a obrir la qüestió dels universals humans, ara plantejada des d'una perspectiva multidisciplinària que pretén superar la mirada transcendentalista en la reflexió sobre la naturalesa humana.

Aquest cicle proposa un recorregut a través de la relació primària de l'home amb el món, que, fonamentada en la metàfora, es manifesta simbòlicament a través de les diferents expressions humanes. I és aquí, en la recerca cap a l'autoconeixement, on el debat construït a partir de diverses línies argumentatives actua com a pretext de la pregunta clau que engloba tot el pensament: què som, els éssers humans?

Sessions:

29 de juny
92 arquetips per definir el món, a càrrec de Peter Greenaway. ANUL·LADA

6 de juliol
Necessitat de la metàfora, a càrrec de Zoltán Kövecses.

13 de juliol
Càstig i exclusió social: formes del poder, a càrrec de Miguel Morey.

20 de juliol
La construcció del símbol, a càrrec de Philippe Walter.

• Ponent/s: Zoltán Kövecses, Miguel Morey, Philippe Walter
• Direcció: Gisela Llobet, llicenciada en filosofia i autora de l'obra El pianista que fuma (Ed. Castelló, 2008), i Enric Puig, doctor en filosofia i teoria de l'art contemporani i realitzador de cinema-assaig.