Centre de Recursos per a l'Ensenyament, Aprenentatge i Innovació de la Filosofia

És un lloc comú entre els ensenyants acusar a la televisió de tots els mals de la societat en la que vivim, fer-la responsable de les dificultats que troba el desenvolupament del pensament lliure i personal de l’alumnat i responsabilitzar-la de les carències que pateix. No cal dir que no estic en absolut d’acord amb aquestes afirmacions, però fins i tot acceptant-les, pense que la conseqüència lògica seria la introducció de la televisió a l’aula per deconstruir aquest poder incapacitador del pensament, analitzar la seua influència i desvetllar els seus encants. Això o abandonar el nostre alumnat a les seues urpes.