L'amor, una idea fixa. I
Seminari a càrrec de Francisco Bengoechea

Una existència sense amor és pobra i trista, però es pot viure feliç sense aturar-se a reflexionar un instant sobre aquest afecte. Sentir l'amor és necessari, pensar-hi no. I, no obstant això, és l'amor un sentiment tan bàsic, tan decisives són per a nosaltres la seva presència i la seva absència, que potser valgui la pena meditar sobre ell, encara que només sigui per una vegada a la vida. Poques vegades prenem l'amor com a objecte de coneixement, i si bé l'experiència que en tenim pot ser àmplia i profunda, el saber que aquesta ens dóna queda implícit, confús, desmanegat.

El curs, el primer d'una sèrie sobre aquest tema, ofereix una aproximació filosòfica a l'amor per desgranar-lo en les seves diferents formes, contrastant les seves concepcions més clàssiques, des de l'escepticisme, que el redueix a mera il·lusió, fins al culte romàntic, i examinant al mateix temps la seva autonomia i dependència respecte de factors socials com el poder polític, econòmic, el prestigi intel·lectual o la mera celebritat. Tot això a través d'autors com ara Plató, Spinoza, Stendhal, Preston Sturges, Maupassant, René Girard, Deleuze, Alain Badiou, Schopenhauer, Philip Roth, Choderlos de Laclos, Foucault, Milan Kundera, Woody Allen i Luc Ferry.

Informació i matrícules

Institut d’Humanitats
Montalegre, 5, 08001 Barcelona
Tel. 93 412 21 74
www.cccb.org/instituthumanitats
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessiteu que el JavaScript estigui habilitat per a mostrar-la

Les places són limitades

Jornadas de investigación EL EXISTENCIALISMO EN ESPAÑA Y EN LOS FILÓSOFOS DEL EXILIO

Jornadas de investigación interdisciplinaria Organizadas por
Laboratoire Langues, Littératures et Civilisations
de l’Arc Atlantique (LLCA-EA1925)
Universidad de Pau et des Pays de l’Adour
24 y 25 de enero de 2013

Presentació de la temporada de l’EH! 2012-2013: Dijous 27 de setembre 2012 a les 19h a l’Auditori del Casal Pere Quart de Sabadell

- L’EH! ofereix els següents cursos:

• Nietzsche a càrrec de Sébastien Bauer i Oriol Farrés: Els dijous de 19h a 21h del 4 d’octubre al 20 de desembre de 2012 a l’Auditori del Casal Pere Quart (10 sessions)
• La matèria a càrrec de Guy Molénat i Sébastien Bauer: Els dijous de 19h a 21h del 17 de gener al 7 de febrer de 2013 a l’Auditori del Casal Pere Quart (4 sessions)
• Les emocions: de la indignació a l’entusiasme a càrrec de Josep Soler: Els dijous de 19h a 21h del 21 de febrer al 21 de març de 2013 a l’Auditori del Casal Pere Quart (5 sessions)
• Les raons de l’art contemporani III a càrrec de Miquel Molins i Jessica Jacques-Pi (2n trimestre, calendari per concretar)
• L’aventura del lliurepensament a càrrec d’Oriol Farrés: Els dijous de 19h a 21h de l’11 d’abril al 9 de maig de 2013 a l’Auditori del Casal Pere Quart (5 sessions)
• El catarisme a càrrec de Sergi Grau: Els dijous de 19h a 21h del 16 de maig al 13 de juny de 2013 a l’Auditori del Casal Pere Quart (5 sessions)
• Federalisme, republicanisme i liberalisme: la construcció dels Estats Units a càrrec de Sébastien Bauer: Els dijous de 19h a 21h del 20 de juny al 25 de juliol de 2013 a l’Auditori del Casal Pere Quart (6 sessions)

Conferències gratuïtes:

• 15 de febrer a les 19h: Victòria Camps, El govern de les emocions.
• 5 d’abril a les 19h: Oriol Ponsatí-Murlà, El banquet de Plató.
• 3 de maig a les 19h: Clara Soley, Katherine Mansfield.

Més informació a: http://aliancafrancesasabadell.wordpress.com/

EN FAVOR DE LES MATÈRIES DE FILOSOFIA

1. La situació

Els reiterats canvis curriculars a secundària han afectat negativament les matèries de filosofia. La seva càrrega curricular i lectiva ha disminuït en els successius decrets de mínims i el Departament  no ha considerat adient augmentar-la tot aprofitant el marge de què disposa. Correlativament, els seus continguts s' han considerat poc importants perquè gran part de la preocupació pedagògica ha estat centrada en l' ESO, on la filosofia té una presència feble determinada per les poques hores atribuïdes a Ètica i a Ciutadania. A més, la literatura pedagògica citada pels inspiradors de la LOGSE, si més no pels qui dissortadament han transformat les seves teories en una mena d'escolàstica, sembla tenir com a referència sistemes educatius on no figura explícitament l'epígraf filosofia (encara que hi aparegui, per exemple, critical thinking o teoria del coneixement). D'altra banda,  alguns actors polítics determinants, formats en sistemes educatius anteriors, les han considerat quelcom del passat, ignorants que a Catalunya i a l'Estat també s' ha produït una transició filosòfica, potser més profunda que la política. També hi influeix la contrarietat que provoca en part del professorat de Geografia i història, molt nombrós i influent gràcies ocupar posicions en les facultats de Ciències de leducació, el fet que l'assignatura d' Història de la filosofia sigui alternativa a la d'Història a les  PAU, i que fa servir els arguments anteriors, quan no d' altres encara menys fonamentats, contra la presència de la Filosofia al dit examen. A més, alguns continguts filosòfics han estat manllevats per l'assignatura de Ciències per al món contemporani, on són impartits per professorat en general mancat de formació filosòfica. Finalment, el lligam que es va fer en la darrera dècada entre filosofia i ciutadania ha col·locat les nostres matèries al mig de la lluita ideològica entre els dos principals partits que s'han disputat el govern de l'Estat.

A aquesta situació adversa i a l'estat d' opinió assenyalat s'enfronten la pràctica quotidiana de centenars de professors i professores de filosofia i la valoració de la majoria d'alumnat de totes les opcions, una vegada han pres contacte amb els continguts filosòfics, que palesa per exemple que aquesta assignatura és el descobriment intel·lectual i formatiu de l' alumnat que inicia el batxillerat, així com els bons resultats que obtenen a les PAU.  També s'hi enfronta l' esforç del professorat encarregat per tal de dotar de dignitat les matèries d' ESO.  Afegim-hi la penetració que té el projecte de filosofia per a infants 3/18 de l'IREF especialment a Primària, que ha merescut un informe positiu del Consell Superior d' Avaluació. Finalment, hi fan front la diversitat d'iniciatives innovadores com la Mostra de Fotofilosofia, l'extensió d'idees com les  olimpíades filosòfiques o les jornades locals de filosofia, que connecten amb la importància social que cada cop més es dóna a la filosofia i a les noves pràctiques filosòfiques.

2. Filosofia i formació integral

Totes les persones assumim creences sobre molt diverses qüestions: la relació entre intencions, accions i responsabilitat; l'obediència a les lleis i la participació política; el sentit de l' existència; la visió dels altres com a competidors o com a col·laboradors, del que és just i el que és injust; què és treball, què oci i què diversió; què ens dóna i què demanda la natura. També adoptem valors ètics, estètics, epistemològics, polítics, econòmics, tècnics, etcètera.

Però una educació integral requereix pensar aquestes creences, perquè una persona formada no només ha assumit creences, sinó que ha pensat sobre elles. Pensar les pròpies creences vol dir confrontar-les amb les d'altres persones, iguals i adultes. Implica ser capaç d' entendre punts de vista diferents i contrastar lògicament o empírica els arguments que les suporten per tal de saber-les formular amb més rigor i defensar-les amb més vigor, o sigui amb més arguments i més ben fonamentats, tot això per tal de facilitar el dur-les a la pràctica més plenament. Perquè aquesta reflexió no caigui en la banalitat, és imperatiu que tingui en compte la conceptualització de l' experiència humana que s'ha fet en tota la història de la filosofia.

Pensar les pròpies creences no és una tasca purament formal que remeti a un relativisme de les creences, sinó que té uns continguts que en les nostres societats qualsevol persona educada compartiria. Aquests continguts, formulats planerament, serien aquests:

- a la vida cal que hom decideixi, i no hem de deixar que ho facin les circumstàncies, les altres persones o, pitjor encara, el temps,

- és perillós acceptar sense jutjar,

- cal  compensar la tendència humana a la credulitat, al fonamentalisme i a l'exclusió,

- amb totes les seves imperfeccions i limitacions, la ciència és la millor font de saber de què disposem,

- malgrat això, la ciència no ens dóna una guia per a la nostra vida individual o col·lectiva,

- el que val la pena al capdavall és una existència humana digna,

- cal enfortir els valors que orienten vers aquesta existència plena tot revisant-los constantment: racionalitat, rigor, empatia, justícia, cura, dignitat, diàleg, integritat.

Precisament és a tot això on apunten els continguts filosòfics: l'ètica, perquè es refereix a les decisions que més ens afecten; l'antropologia, perquè tracta sobre allò que som; l'epistemologia perquè tracta sobre la veritat, l' origen i els límits del coneixement; la lògica, perquè tracta de les formes de raonament acceptable; la filosofia política, perquè tracta del principis de justícia i de les formes d' organització política; la metafísica, perquè tracta sobre la consistència d'allò que anomenem realitat.

El procés de pensar les creences cal que sigui acompanyat per professorat preparat, tant disciplinarment com didàctica. Això implica que tingui coneixement dels problemes plantejats en la història de la filosofia i de la ciència i de les solucions aportades, tant històriques com actuals, capacitat per ensenyar competències dialògiques i argumentatives orals i escrites, i capacitat per establir ponts i relacions entre allò que l'alumnat ha après en les diverses àrees i assignatures. Aquest acompanyament ha de fer-se possible gràcies a què està dotat d'espais i temps adients i proporcionals magnitud de la seva tasca.

Afegim finalment que  la UNESCO ha proclamat reiteradament la importància formativa de la filosofia en obres com La filosofia, una escola de llibertat o la Declaració de París. Recentment, a partir d' una iniciativa de la Conferència de degans de les Facultats de Filosofia de l'Estat s'ha adoptat la Declaración de la filosofia española, signada per múltiples entitats, en el mateix sentit. Per la seva banda, el Parlament de Catalunya ha expressat en diverses ocasions el seu acord en la importància formativa de les matèries de filosofia i, conseqüentment, en l'augment de les hores lectives que cal dedicar-hi (vegeu-ne per exemple la Resolució 951/81, de 2001).

 

Escriu comentari (0 Comentaris)

Congreso del ICPIC en 2013

Ver la llamada de trabajos y la presentación del evento en el link:

https://docs.google.com/file/d/0Bx54mtyXcEL2WXFhS0lDQjE4blU/edit?pli=1

http://www.mindboggles.org.za/

A partir d'aquest mes el portal de CREAIF ha canviat de servidor i la nova d'adreça web és: http://www.creaif.org/creaif

L'Aula virtual també ha canviat de servidor i d'adreça web, a partir d'ara l'adreça és: http://www.creaif.org/gdf 

També s'ha obert un nou espai de Fòrum amb un accés restringit als usuaris registrats i un altre accés obert al públic on tothom pugui participar enviant preguntes i temes. Aquest nou espai està en fase de proves, per tant no us preocupeu si cometeu algun error perquè s'anirà revisant i corregint. 

Aprofito per encoratjar-vos a participar en tots aquests espais per als docents de filosofia.  

Nota per als professors d’Història de la Filosofia en referència a les PAU del proper curs 2012-13.

Tal com es va anunciar en les reunions de l’octubre del 2011, en les PAU de l'any que ve (juny i setembre del 2013) es mantindran els mateixos autors i textos que aquest curs, llevat d’un canvi: Locke substituirà Hume.

Els textos de Locke susceptibles d’ésser usats en l’examen seran:

Assaig sobre l'enteniment humà :

Llibre I, capítol II, seccions 1-5

Llibre II. capítol VIII, seccions 1-26

Llibre IV, capítol II, secció 14

Llibre IV, capítol IV, seccions 1-12

Segon tractat sobre el govern civil:

Capítols I, II, III i VIII

Capítol XIX, seccions 211-229

El Segon tractat sobre el govern civil  ha estat publicat tant en català com en castellà.

Si al setembre de 2012 no hi ha cap edició en català disponible dels fragments seleccionats de l’ Assaig sobre l'enteniment humà, des de la coordinació d’Història de la Filosofia de les PAU es farà arribar als centres (en un fitxer) una traducció catalana dels fragments seleccionats.

Els autors i textos de les PAU del proper curs (proves de juny i setembre de2013) seran, doncs:

Grup A.

Plató: La República:  Llibre II: 368c-376c,  Llibre IV: 427c-445e,  Llibre VII: 514a-520a,  532b-535a

Grup B.

B1. Descartes: Meditacions Metafísiques, Parts I, II, V i VI

B2. Locke, Assaig sobre l'enteniment humà (Llibre I, capítol II, seccions 1-5; Llibre II, capítol VIII, seccions 1-26; Llibre IV, capítol II, secció 14; Llibre IV, capítol IV, seccions 1-12), i  Segon tractat sobre el govern civil (Capítols I, II, III, VIII, i les seccions 211-229 del capítol XIX)

Grup C.

C1.  Mill: Secció IV de Sobre la Llibertat , i seccions II i IV de L’utilitarisme.
C2.  Nietzsche: Genealogia de la Moral (1era part) i Sobre veritat i mentida en sentit extramoral.

El dia 28 de juny el ciutadà de Ginebra Jean-Jacques Rousseau compleix  300 anys.

Aquests són alguns enllaços de la comissió any Rousseau de l'ajuntament de Ginebra, que enguany fa una activitat rousseaunista cada dia:

 - http://www.arald.org/rousseau
 - http://www.rousseau-chronologie.com/index.html
 - http://rousseaustudies.free.fr/sommaire-Rousseau.html#biblio
 - http://www.ressources-rousseau.fr
 - http://www.memo.fr/dossier.asp?ID=49