Centre de Recursos per a l'Ensenyament, Aprenentatge i Innovació de la Filosofia

Cicle: SIMONE WEIL (1909-2009)

DUES LECTORES DE SIMONE WEIL: MARÍA ZAMBRANO I HANNAH ARENDT

Amb aquest seminari volem celebrar el centenari del naixement de la filòsofa francesa, tot dibuixant la figura d'aquesta excepcional dona de pensament i d'acció a través de reflexions sobre l'obra weiliana que ens han llegat dues de les seves coetànies: María Zambrano i Hannah Arendt.

 CONFERÈNCIA

Dijous, 26 de novembre a les 19 h.

Cicle: Simone Weil (1909-2009)

Sala Gran (3ª planta)

 D'antigues teologies: Simone Weil i María Zambrano

A càrrec de Rosa Rius Gatell

 En Simone Weil vida i pensament foren inextricablement entrellaçats. Durant els últims anys va escriure moltes pàgines que palesen les seves preocupacions ètico-religioses. Moltes d'aquestes pàgines permeten entreveure el seu deute amb l'antiga filosofia religiosa anomenada "filosofia perenne". I és en aquest punt on cercarem fragments de consonància i de confluència amb la filòsofa María Zambrano, qui coneixia, llegia i estimava Simone Weil.

 Rosa Rius Gatell és professora de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona, on col·labora des de la seva fundació (1990) amb el Seminari Filosofia i Gènere. Té nombroses publicacions sobre dones humanistes del Renaixement com Hildegarda de Bingen i María Zambrano. 

Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison

Bromera ha publicat el llibre Política per a joves inquiets. Es tracta d'un assaig que pretén conscienciar la joventut, i la ciutadania en general, de la necessitat de fer política als nostres dies.

Vivim temps d'apatia i menfotisme, però si ho pensem bé, aquesta actitud és la que més convé als polítics institucionals, aquells que volen mantenir la política en un àmbit elitista i exclusiu, del qual la ciutadania només se n'ha d'assabentar a través de la televisió.

En aquest llibre defensem just el contrari, una visió de la política participativa i militant, que comença al nostre àmbit més pròxim (l'escola, el treball, el barri) i acaba amb el control i participació en la política més elevada (la de les Corts i el govern).

No podem, ni devem, deixar passar l'oportunitat. És ara o mai, perquè del descrèdit de la política se'n segueix la decadència de la democràcia i això comporta polítiques autoritàries i dictatorials. 

Espere que us agrade i servisca per construir una societat un poc més implicada i dinàmica.