la columna

El Punt 24/04/09 02:00 -Imma Merino

La reforma de l'ensenyament secundari pràcticament volia carregar-se la presència de la filosofia als instituts i, de fet, ho va aconseguir bastant. Possiblement ho hagués aconseguit encara més si no hi hagués hagut una certa mobilització, almenys de part dels docents, en defensa d'un saber respecte al qual costa entendre que sigui tan menyspreat per les autoritats educatives, si no és que la seva intenció sigui desarmar el pensament (de fet, alguna cosa que té a veure amb la capacitat crítica) de la ciutadania que tant semblen tenir en compte. Ho apunto perquè, amb l'última modificació deguda al Decret de Batxillerat del Departament d'Ensenyament, en el currículum de secundària l'ètica s'ha reconvertit en educació eticocívica (1hora setmanal a 4rt d'ESO) i la filosofia, en filosofia i ciutadania (a 1r de batxillerat), mentre que, a segon de batxillerat, només dues hores són destinades a la història de la filosofia. ¿A més de l'escandalosa minimització de la seva presència en el pla docent, es considera que l'ètica i la filosofia no poden anar soles i, com si fessin por i s'haguessin de suavitzar, han d'acompanyar-se amb el civisme i la ciutadania que ja contenen o haurien de contenir en elles mateixes?

Persevera, doncs, l'agressió a la filosofia, però també la seva defensa, com ara la impulsada per un grup de docents de l'Empordà a través del Facebook. És així que, també assumit i difós per un col·lectiu d'estudiants, m'ha arribat l'anomenat Manifest de Girona en defensa de la filosofia a l'educació secundària. Aquest manifest serà llegit demà dissabte, 25 d'abril, al pont de Pedra de Girona, en un acte convocat a les dotze del migdia i a l'espera de la participació ciutadana.

Als assistents se'ls demana que signin el manifest i que cadascun dugui un text per ser llegit. Jo no hi podré assistir, però des d'aquesta columna hi vull fer arribar el meu suport i una cita de Descartes: «Viure sense filosofar és tenir els ulls tancats sense intentar obrir-los mai.»

Darrera actualització ( Divendres, 24 d'abril del 2009 03:00 )

Benvolguts companys,

Gràcies!!!

La Universitat de València, a través de la càtedra de Filosofia i Ciutadania “Josep Lluís Blasco Estellés”,convoca el premi d’assaig, <<Càtedra Blasco>>

Bases del premi

Possibles treballs de recerca de filosofia o d'àmbits afins que s'han enviat a la llista de correu Filolist:

1. Estudi sobre la idea de la mort i el seu simbolisme en el mite d'Er de
2. Plató, La Eneida de Virgili i la Divina Comedia de Dante .
3. Anàlisi i Diagnosi de la coeducació en el centre Ies Puig i cadafalch
4. Quins són els valors ocults en els centres educatius?
5. Tenen drets els animals?
6. Les pseudociències
7. Dormir i somiar (reorientació de "La interpretació dels somnis)
8. Autoestima i publicitat
9. El pallasso
10. La llibertat
11. Els sense sostre
12. La percepció
13. La idea d'home en Marx, Nietzsche i Freud.
14. L'art d'escollir. Una introducció a l'ètica a través dels textos de Fernando Savater.
15. El món al revés. La lògica d'Alícia en terra de meravelles i Alícia a l'altra banda del mirall.
16. Freud i Dalí.
17. El pensament de Dalí. Aproximació a l'obra de Dalí a partir dels seus textos autobiogràfics.
18. L'evolució del raonament moral segons la teoria de Köhlberg. Un estudi experimental.
19. La interpretació dels somnis.
20. La percepció, estudi experimental sobre la incidència del llenguatge en la percepció de figures ambigües.
21. La identitat de gènere
22. Bruixeria a Catalunya
23. Dones i filosofia
24. La història del segle XX en els còmics.
25. La síndrome d'Asperger.
26. La revolució científica.
27. La mort a occident.
28. E. Kublër-Ross i el dol.

Podeu afegir-ne més en els comentaris a l'article o bé afegint un fitxer a l'apartat documents.

Premi de Filosofia Arnau de Vilanova, que s’atorga anualment i que està destinat a professors i alumnes de filosofia, tant d’ESO com de batxillerat.

Més informació a:

http://cdl.cat/secciones/humanitatsPremi2

Entre el 18 i el 22 de març es fa el Saló de l'Ensenyament a Barcelona. S'ha organitzat una campanya amb un manifest que es diu DESMILITARITZEM L'EDUCACIÓ

Mireu la web: http://desmilitaritzem.blog.pangea.org

El motiu: la presència de l'exèrcit en aquest saló.

Al llarg de la història, l’intel·lectual ha interpretat diversos papers envers la societat: ha formulat la seva definició i la seva finalitat, n’ha estat la seva guia, n’ha exercit la seva crítica, s’ha compromès amb la seva transformació i, fins i tot, l’ha abandonat replegant-se sobre si mateix.

Actualment, però, la seva funció no és clara. L’època del compromís polític va desaparèixer amb l’enfonsament del Mur de Berlín; en relació amb l’acció política, no se sap ben bé si l’orienta o s’hi sotmet; i les seves crítiques i els seus abandons depenen, sembla, d’un relativisme de situació i d’opció.

Les postures dels grans mestres del pensament, com Plató, Aristòtil, Descartes o Kant, immanents i transcendents alhora en relació amb la seva època, no sembla que es puguin reeditar. Aquest defecte afecta la mateixa definició de l’intel·lectual i en determina la seva crisi. Per això, la Secció de Filosofia de l’IEI, es pregunta en aquestes IV Jornades lleidatanes de filosofia moderna, quin és el paper de
l’intel·lectual en la societat contemporània?

13 i 14 de març - Lleida

Més informació: http://www.fpiei.cat/pdf/activitats/2009/el%20paper%20de%20l%E2%80%99inte.lectual%20en%20la%20societat%20contempor%C3%A0nia.pdf

Leonardo Boff

(CCS).- Paul Krugman, premio Nóbel de economía 2008 y uno de los más agudos críticos de la evolución de la economía mundial, escribió recientemente en un editorial de The New York Times que los próximos tres a cuatro meses serán posiblemente los más importantes de toda la historia de Estados Unidos. Yo añadiría que tal vez los más importantes para el futuro de toda la humanidad. Es el momento de definir el curso de las cosas. De repente, la humanidad se ve ante la pregunta que tuvo una enorme resonancia en el Foro Social Mundial de Belém: "¿cómo construir una sociedad en la cual todos podamos vivir juntos, naturaleza incluida, en este pequeño y ya viejo planeta?".

La cuestión es demasiado grave para dejarla únicamente en manos de los economistas. En lo que afecta a todos, todos tienen derecho a manifestarse y ayudar a decidir.