Centre de Recursos per a l'Ensenyament, Aprenentatge i Innovació de la Filosofia

Aquest curs a l'Ateneu Barcelonès  (C/Canuda, nº6, Bcn) dedicarem un cicle sencer a la Filosofia Medieval, un tema que fa anys que no es tracta gaire fora de la Universitat i que ara està en un cert moment de 'retorn' arreu d'Europa per raons diverses. 

Al cap i a la fi a l'Europa medieval neixen les ciutats, es produeix el primer xoc de civilitzacions (les Croades), i es fa contraban cultural i mestissatge de qualitat (les Escoles de Traductors, la reapropiació d'Aristòtil des de la cultura àrab). En fi, que -qui ens ho havia de dir!- els medievals, un cop revisitats ens surten molt moderns. Autors com Alain de Libera (traduÍt per Gonçal Mayos fa alguns anys), permeten també repensar l'època medieval d'una manera que voldríem creativa. Comptem, per al cicle amb l'assessoria de Jaume Mensa, ben conegut per molts de vosaltres.

Esteu, doncs, convidats, a les dues primeres conferències del Cicle de Pensament Medieval de l'Ateneu Barcelonès -i si podeu fer arribar aquesta informació a alumnes i/o a persones interessades, millor que millor.

Ramon Alcoberro

Ja està a les llibreries el llibre per a formar ciutadans crítics i responsables. Més enllà d'assetjaments polítics, imposicions absurdes, despropòsits legals, ordres irresponsables i governants incompetents, nosaltres tenim el deure de continuar educant en els valors cívics. No feu cas de polèmiques estèrils i recomaneu-lo a tothom.

Espere que us agrade!

Bromera publica El sabor de la ciutadania. Enric Senabre.

El proper dimecres, 15 d'octubre, a les 18.30h, al centre UB Sants de Barcelona, tindrà lloc la presentació de la quarta edició del Premi Recerca per a la Pau, que la Universitat de Barcelona atorga a treballs de recerca de Batxillerat.

Amb aquest premi, es vol contribuir a promoure l'educació per a la pau en l'educació reglada, alhora que se n'enforteix la cultura de pau des de la recerca. El premi és també un reconeixement a la tasca educativa del professorat i dels centres, que està a l'origen d'aquest tipus de treballs.

L'acte de presentació del IV Premi Recerca per a la Pau vol ser una oportunitat de trobada amb el professorat interessat en aquestes qüestions.

 

Ciudadanía, Derecho y Emancipación

Gianni Vattimo (Università di Torino) serà a Girona del 6 al 10 d'octubre convidat per la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani per dirigir un Seminari sobre la seva obra titulat Fenomenologia, Hermenèutica, Ontologia de la Actualidat. El dimarts dia 7 realitzarà al Centre Cultural la Mercé la conferència "El comunisme real ha mort, visca el comunisme ideal" on es presentarà el seu llibre: Ecce comu. Com es re-esdevé allò que era (Accent Editorial, 2008).

Gianni Vattimo és un dels principals teòrics de l’anomenat “pensament dèbil” (Il pensiero debole, 1983), que s’ha convertit en un tret caracteritzador de la postmodernitat. Va néixer el 1936, en l'era dels nacionalismes, a l'era manifesta de la caiguda de la metafísica, l'era de l'horror davant del maquinisme irracional, els camps de concentració i la bomba atòmica. Torí, el seu lloc natal, era i és una ciutat italiana marcada per l'ombra de Nietzsche, a qui havia donat allotjament. Aquest context va ser la seva llar per a l'estudi de la filosofia, els estudis de la qual després va completar a Heidelberg, l'empremta del qual el va introduir a la filosofia de Gadamer, només sota el diàleg i una honesta rebel·lia té sentit l'obra del que avui són quaranta anys d'infatigable treball filosòfic. Professor d'Estètica a la Universitat de Torí des de molt jove, ja el 1961 publicava El concepte de producció en Aristòtil. Seguint la influència de Gadamer, publica dos anys després Ésser, essència i llenguatge en Heidegger i, continuant amb els seus estudis estètics en la mateixa orientació, el 1967 va publicar Poesia i Ontologia.

"Alliberar-nos de tots els mals no és un objectiu que estigui al nostre abast: podem ser lliures sempre que disposem d'alternatives, que per la seva naturalesa són problemàtiques. Fins i tot els esforços de construcció de sistemes polítics federals, com la Unidó Europea, no persegueixen la utopia de l'ordre mundial únic, sinó la construcció d'equilibris que poden aspirar a subsistir tan sols entre entitats de potència no gaire desiguals i capaces de mantenir, sense enemistat, les pròpies diferències." G. Vattimo: Ecce Comu (De la utopia a la paròdia, fragment)

 

 

Joan Ordi , Presentació De Les Meditacions MetafíSiquEs

El professor Victor Gómez Pin catedràtic de Filosofia de la Universitat Autònoma de Barcelona ha publicat un article al diari "Le Monde Diplomatique" del mes de Setembre, que fa referència al congrés mundial de Filosofia de Seül. Amb el títol "Dignitat humana i exigència filosòfica" sosté la idea que avui la pràctica de la filosofia i la seva posició dins el món hauria de protagonitzar el paper de denuncia i explicació de les condicions socials que el món es troba. La globalització ha portat ha destapar els racons i les foscors del pensament a nivell mundial. Les relacions entre ciència, filosofia, societat han permès un debat intens sobre els seus límits i els seus espais. Quan existeix una nova manera de relacionar-se amb els espais com el fet per primera vegada que sigui Àsia qui realitzi el Congrés Mundial de Filosofia. El professor afirma que "si la filosofia tiene las pretensiones de universalidad y aspira a ser educadora de la humanidad, entonces conviene preguntarse por qué la filosofía tiene tan liviano peso en la formación básica de los ciudadanos, empezando por los Estados Unidos, cuando Aristóteles pretendía que la disposición filosófica era propia de los hombres libres". I afegeix més endavant la idea de la falta de mínimes condicions socials per poder parlar d'educació i veritable emancipació humana. Citant a Kant,a John Searle , Plató i Marx planteja la necessitat de trobar els fonaments i els principis per poder sortir de la condició d'alienació social i personal. Aquest és el paper que hauria de tenir la filosofia. Per acabar explica que els filòsofs del congrés quan varen visitar la Gran Muralla van trobar un eslogan que deia: " Un únic món, un únic somni"...potser com afegeix ell aquesta és una exigència filosòfica actualment.