EN FAVOR DE LES MATÈRIES DE FILOSOFIA

1. La situació

Els reiterats canvis curriculars a secundària han afectat negativament les matèries de filosofia. La seva càrrega curricular i lectiva ha disminuït en els successius decrets de mínims i el Departament  no ha considerat adient augmentar-la tot aprofitant el marge de què disposa. Correlativament, els seus continguts s' han considerat poc importants perquè gran part de la preocupació pedagògica ha estat centrada en l' ESO, on la filosofia té una presència feble determinada per les poques hores atribuïdes a Ètica i a Ciutadania. A més, la literatura pedagògica citada pels inspiradors de la LOGSE, si més no pels qui dissortadament han transformat les seves teories en una mena d'escolàstica, sembla tenir com a referència sistemes educatius on no figura explícitament l'epígraf filosofia (encara que hi aparegui, per exemple, critical thinking o teoria del coneixement). D'altra banda,  alguns actors polítics determinants, formats en sistemes educatius anteriors, les han considerat quelcom del passat, ignorants que a Catalunya i a l'Estat també s' ha produït una transició filosòfica, potser més profunda que la política. També hi influeix la contrarietat que provoca en part del professorat de Geografia i història, molt nombrós i influent gràcies ocupar posicions en les facultats de Ciències de leducació, el fet que l'assignatura d' Història de la filosofia sigui alternativa a la d'Història a les  PAU, i que fa servir els arguments anteriors, quan no d' altres encara menys fonamentats, contra la presència de la Filosofia al dit examen. A més, alguns continguts filosòfics han estat manllevats per l'assignatura de Ciències per al món contemporani, on són impartits per professorat en general mancat de formació filosòfica. Finalment, el lligam que es va fer en la darrera dècada entre filosofia i ciutadania ha col·locat les nostres matèries al mig de la lluita ideològica entre els dos principals partits que s'han disputat el govern de l'Estat.

A aquesta situació adversa i a l'estat d' opinió assenyalat s'enfronten la pràctica quotidiana de centenars de professors i professores de filosofia i la valoració de la majoria d'alumnat de totes les opcions, una vegada han pres contacte amb els continguts filosòfics, que palesa per exemple que aquesta assignatura és el descobriment intel·lectual i formatiu de l' alumnat que inicia el batxillerat, així com els bons resultats que obtenen a les PAU.  També s'hi enfronta l' esforç del professorat encarregat per tal de dotar de dignitat les matèries d' ESO.  Afegim-hi la penetració que té el projecte de filosofia per a infants 3/18 de l'IREF especialment a Primària, que ha merescut un informe positiu del Consell Superior d' Avaluació. Finalment, hi fan front la diversitat d'iniciatives innovadores com la Mostra de Fotofilosofia, l'extensió d'idees com les  olimpíades filosòfiques o les jornades locals de filosofia, que connecten amb la importància social que cada cop més es dóna a la filosofia i a les noves pràctiques filosòfiques.

2. Filosofia i formació integral

Totes les persones assumim creences sobre molt diverses qüestions: la relació entre intencions, accions i responsabilitat; l'obediència a les lleis i la participació política; el sentit de l' existència; la visió dels altres com a competidors o com a col·laboradors, del que és just i el que és injust; què és treball, què oci i què diversió; què ens dóna i què demanda la natura. També adoptem valors ètics, estètics, epistemològics, polítics, econòmics, tècnics, etcètera.

Però una educació integral requereix pensar aquestes creences, perquè una persona formada no només ha assumit creences, sinó que ha pensat sobre elles. Pensar les pròpies creences vol dir confrontar-les amb les d'altres persones, iguals i adultes. Implica ser capaç d' entendre punts de vista diferents i contrastar lògicament o empírica els arguments que les suporten per tal de saber-les formular amb més rigor i defensar-les amb més vigor, o sigui amb més arguments i més ben fonamentats, tot això per tal de facilitar el dur-les a la pràctica més plenament. Perquè aquesta reflexió no caigui en la banalitat, és imperatiu que tingui en compte la conceptualització de l' experiència humana que s'ha fet en tota la història de la filosofia.

Pensar les pròpies creences no és una tasca purament formal que remeti a un relativisme de les creences, sinó que té uns continguts que en les nostres societats qualsevol persona educada compartiria. Aquests continguts, formulats planerament, serien aquests:

- a la vida cal que hom decideixi, i no hem de deixar que ho facin les circumstàncies, les altres persones o, pitjor encara, el temps,

- és perillós acceptar sense jutjar,

- cal  compensar la tendència humana a la credulitat, al fonamentalisme i a l'exclusió,

- amb totes les seves imperfeccions i limitacions, la ciència és la millor font de saber de què disposem,

- malgrat això, la ciència no ens dóna una guia per a la nostra vida individual o col·lectiva,

- el que val la pena al capdavall és una existència humana digna,

- cal enfortir els valors que orienten vers aquesta existència plena tot revisant-los constantment: racionalitat, rigor, empatia, justícia, cura, dignitat, diàleg, integritat.

Precisament és a tot això on apunten els continguts filosòfics: l'ètica, perquè es refereix a les decisions que més ens afecten; l'antropologia, perquè tracta sobre allò que som; l'epistemologia perquè tracta sobre la veritat, l' origen i els límits del coneixement; la lògica, perquè tracta de les formes de raonament acceptable; la filosofia política, perquè tracta del principis de justícia i de les formes d' organització política; la metafísica, perquè tracta sobre la consistència d'allò que anomenem realitat.

El procés de pensar les creences cal que sigui acompanyat per professorat preparat, tant disciplinarment com didàctica. Això implica que tingui coneixement dels problemes plantejats en la història de la filosofia i de la ciència i de les solucions aportades, tant històriques com actuals, capacitat per ensenyar competències dialògiques i argumentatives orals i escrites, i capacitat per establir ponts i relacions entre allò que l'alumnat ha après en les diverses àrees i assignatures. Aquest acompanyament ha de fer-se possible gràcies a què està dotat d'espais i temps adients i proporcionals magnitud de la seva tasca.

Afegim finalment que  la UNESCO ha proclamat reiteradament la importància formativa de la filosofia en obres com La filosofia, una escola de llibertat o la Declaració de París. Recentment, a partir d' una iniciativa de la Conferència de degans de les Facultats de Filosofia de l'Estat s'ha adoptat la Declaración de la filosofia española, signada per múltiples entitats, en el mateix sentit. Per la seva banda, el Parlament de Catalunya ha expressat en diverses ocasions el seu acord en la importància formativa de les matèries de filosofia i, conseqüentment, en l'augment de les hores lectives que cal dedicar-hi (vegeu-ne per exemple la Resolució 951/81, de 2001).

 

Escriu comentari (0 Comentaris)

La Càtedra Ferrater Mora reexamina l'obra i la influència d'Eugeni d'Ors

EL PUNT: .diumenge, 9 de novembre de 2008

E.V.. Girona

Figura polèmica i sovint incòmoda, verbalitzador del noucentisme i encarnació de l'intel·lectual ensuperbit, megalòman i barroc, però també un cas únic i precoç de professionalització de l'escriptor com a agitador cultural, Eugeni d'Ors tornarà a ser objecte de revisió, anàlisi i debat al simposi internacional que li dedicarà la Càtedra Ferrater Mora de pensament contemporani de la Universitat de Girona (UdG) els pròxims dies 27 i 28 de novembre. El simposi reunirà alguns dels millors especialistes en l'obra del filòsof, com ara Norbert Bilbeny i Mercè Rius, que li han dedicat les seves tesis doctorals, o Xavier Pla, responsable de l'edició de la seva obra catalana completa per a Quaderns Crema. El programa s'inaugurarà el dia 27 a la Sala de Graus de la Facultat de Lletres amb una conferència de Miquel Siguan, catedràtic emèrit i degà honorari de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona, que situarà el marc dels debats posteriors amb el títol Eugeni d'Ors: un compte pendent. En la mateixa jornada, Bilbeny parlarà dels anys de formació i joventut del pensador català a partir de la seva filosofia del seny; Mary Ann Newman, de Nova York, confrontarà la seva interpretació del barroc amb la de l'alemany Walter Benjamin; Joan Cuscó l'acararà també amb Francesc Pujols per exposar dos models contraposats de pensament no acadèmic, i Josep M. Ruiz Simón provarà de definir la noció orsiana de Catalunya imperial. L'endemà, el simposi s'obrirà amb una intervenció de Xavier Pla en què proposarà el Glosari que l'escriptor va publicar des de 1906 a La Veu de Catalunya com un ambiciós autoretrat intel·lectual, i Mercè Rius situarà l'obra d'Ors en el context del misticisme europeu del període d'entreguerres. A la tarda, Josep M. Murgades tractarà D'Ors com a inventor de tradicions, i Antoni Mora tancarà la sessió amb la conferència L'estranyament de la norma, les ironies del Pantarca.

L'assistència al simposi, el setè que la Càtedra dedica a un pensador català, és lliure i gratuïta, però convé fer la inscripció a la Facultat de Lletres o al correu Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessiteu que el JavaScript estigui habilitat per a mostrar-la .

Eugeni d'Ors i Rovira (Barcelona, 1881-Vilanova i la Geltrú, 1954) ha passat a la història com el principal teoritzador del noucentisme, encara que la seva trajectòria posterior, durant la guerra i el franquisme, hagi enterbolit la seva valoració pòstuma.