Centre de Recursos per a l'Ensenyament, Aprenentatge i Innovació de la Filosofia

La Declaració de París de la UNESCO en favor de la filosofia el 1995 en les jornades internacionals d’estudi sobre “Filosofia i democràcia al món” posà èmfasi en què la filosofia contribueix a la comprensió i l’orientació del quefer humà, ens possibilita aprendre a pensar amb independència, estimula l’obertura mental, la responsabilitat civil, l’enteniment, la tolerància, fomenta la resistència a les diverses formes de propaganda i dóna eines per exercir la capacitat de judici.

El 2007 la mateixa UNESCO amb paraules de Moufida Goucha[1] va testimoniar que si la filosofia és una actitud, una manera de viure, exigent i rigorosa, és també un ensenyament, una escola, un saber o potser encara més un conjunt de sabers, tot dins d’un esperit de descoberta i curiositat inherent a la mateixa filosofia. Si és així és una escola de llibertat.

Les recomanacions de la UNESCO el 2011[2] encoratgen el desenvolupament de polítiques educatives que atorguin un lloc clar, definit i autònom a la filosofia en programes d’educació secundària i superior. Reafirmen la importància de desenvolupar el pensament crític i proposen reintroduir la filosofia allà on hagi desaparegut dels plans d’estudi i proposa reforçar-la allà on es ja present.

Quins objectiu podem aconseguir doncs? No són pas gens trivials, en volem destacar només alguns de rellevants:

·         Pensar per un mateix

·         Aconseguir una ciutadania reflexiva

·         Ajudar el desenvolupament de la persona

·         Facilitar la competència linguïstica a través del diàleg

·         Ajudar a conceptualitzar

El matemàtic, filòsof i premi nobel de Literatura Bertrand Russell va dir que “la filosofia ha de ser estudiada, no per les respostes concretes als problemes que planteja, ja que, generalment, cap resposta precisa no pot ser coneguda com a vertadera, sinó més aviat pel valor dels mateixos problemes”. Amb aquest paraigua conceptual podem fer diverses mirades al món on podem concloure que podem entomar la filosofia sota diversos enfocs integradors entre ells i no pas excloents, com són:

·         La filosofia com a recerca de coneixement

·         La filosofia com a preocupació ètica

·         La filosofia com activitat crítica

·         La filosofia com a defensa personal

El professor Josep M. Terricabras de la càtedra Ferrater Mora de la Universitat de Girona ens diu que “el pensar és més una exigència que una meta. De fet, és un mai acabar. Com l’enraonar... La tensió intel·lectual exigeix un examen rigorós de la realitat, examen sempre conscient dels propis prejudicis, sempre atent als arguments i a les seves conseqüències ...Tractar filosòficament un problema no és tractar un enigma. Nosaltres no volem fer més misteriosa la realitat, sinó que la volem fer més transparent; tampoc no la volem fer simplement més acceptable sinó, si pot ser, més entenedora ... La filosofia és l’encarregada de desplegar davant nostre els conceptes que fem servir, examinant-ne supòsits, usos, connexions i conseqüències.” [3]

Salvador Giner, sociòleg i president de l’Institut d’Estudis Catalans, afirma que “la visió alliberadora, racional i necessàriament solidària amb la resta de la humanitat prové del conreu de la filosofia i del coneixement de la història i de la ètica.”[4]

La filòsofa dels Estats Units Martha Nussbaum, que ha estat guardonada amb el Premi Príncep d'Astúries de ciències socials el 2012, ens mostra en un instant la paradoxa que el premi mostra enfront el que la LOMCE pretén, una contradicció flagrant:

Pels docents organtizadors d’aquesta 1a Jornada de Filosofia a secundària i defensors del desenvolupament humà com el defineix Nussbaum, la filosofia ha de continuar sent matèria comuna com a substrat de la democràcia.

Considerant el que hem exposat fins ara i per molts altres motius que podríem afegir fora de l’entorn del que ens pertoca, no podem més que expressar el nostre total rebuig a la possible nova llei d’educació.

La LOMCE, com Irene de Puig[6] ens suggereix, no és més que la ignorància al poder i el poder de la ignorància.

No a la LOMCE.

Sí a la Filosofia.

Només desitjar-vos un dia ple de debats, reflexions, opinions i arguments ben confrontats entre tants i tants estudiants de 1r de Batxillerat. Una oportunitat que esperem tornar a crear en més ocasions.

Atreviu-vos a pensar!