UNITAT 2. Individu i Societat

Activitats introductòries :

> Què és primer l'individu o la societat ?

> L'humà és social per naturalesa ?

> Què entens per cultura ?

> Avui dia es parla molt de diversitat cultural. Què significa ?

> Què vol dir : procés de socialització ?

> Tothom que viu en societat pertany a un grup ?

> És necessari el control social ? Com s'ha de dur a terme ?

Llegeix i comenta el següent text :

" Finalment, la nostra localització a la societat no és només espacial, ans també temporal. La nostra societat és una entitat històrica que temporalment s'estén més enllà de qualsevulga biografia individual. La societat és anterior a la nostra existència, i ens sobreviurà. Ja hi era abans de nosaltres, i hi seguirà essent després de la nostra mort. Les nostres vides no són més que una anècdota en el context de la seva marxa majestuosa al llarg del temps. En definitiva, la societat és la muralla del nostre empresonament dins la història.

P.L. Berger. Invitació a la sociologia

1. Quines són les idees principals del text ?
2. És la societat anterior a la nostra existència ?
3. Què vol dir que "la societat és la muralla del nostre empresonament dins la història" ?
4. Fes una petita composició sobre la relació entre l'individu i la societat.

2.1 L'ésser humà com a ésser social. ( Societat i Cultura )

És difícil, avui dia, imaginar-se l'existència humana fora d'un entorn social, sigui de qualsevol tipus. Però aquest entorn social és natural ? És propi dels humans o ha estat creat per fer més agradable les condicions de vida ? Aquestes preguntes s'han fet des dels inicis del pensament humà, per tal de donar una explicació, i a vegades una justificació, a l'organització social en què es viu. Anem a veure que ens diuen algun d'aquests pensadors sobre el tema :

Aristòtil ( 384aC-322aC) : defensà la idea de què la societat és quelcom natural i, per tant, anterior a qualsevol convenció, acord o pacte. Va arribar a aquesta conclusió a partir de les seves observacions i estudis sobre les primeres organitzacions socials humanes. D'aquesta manera, constatà que la primera de les organitzacions socials és la família, després el llogaret (unió de famílies) i la seva unió formà les polis, societats formades per satisfer totes les necessitats humanes. El tot social és anterior a l'individu, perquè aquest, per si sol, no pot subsistir. En definitiva, la societat és la que forma als individus, a les persones com a tals, als ciutadans; i és mitjançant el llenguatge, que es desenvolupa en la polis, com l'humà pot expressar no només els seus sentiments, sinó també les seves necessitats. L'humà és social per naturalesa.

En els segles XVII i XVIII la preocupació principal fou la d'explicar quines eren les forces que mantenien unides als individus en la societat. En aquesta època l'individu es considera anterior a la societat i ,davant de la crisi social existent, l'objectiu principal és el d'explicar com s'ha format la societat i perquè. Els principals pensadors són :

T. Hobbes : la seva explicació és fonamenta en l'egoisme humà i l'expressa en la famosa frase de Plaute : "Homo homini lupus" < l'home és un llop per a l'altre home >. La societat té el seu origen en un contracte entre els homes per tal d'aconseguir seguretat vers els altres. En aquest contracte social l'humà cedeix el poder a l'Estat el qual ha de regular les relacions socials amb tots els mitjans al seu abast. L'Estat es converteix en un monstre o Leviatan que exerceix el seu poder amb violència, si és necessari.

J.J. Rousseau : considera que en l'estat natural, anterior a la societat, els humans no conviuen en una situació de guerra, com mantenia Hobbes, sinó d'indiferència. Els individus, en aquest estat natural idílic, són purs, lliures, feliços, sense obligacions ni deures que els dominin. Aleshores, quines són les causes que trenquen aquest estat natural cap a l'estat social ? Potser la feblesa humana davant els cataclismes, l'afany de propietat i de seguretat van empènyer els humans a establir un pacte, per tal de poder assegurar la seva llibertat. La societat va néixer d'una voluntat general, sense cap mena de coacció, encarregada de limitar els interessos privats. Així, ha de ser l'organització social, basada en la voluntat del poble, dirigida per una assemblea sobirana de totes les parts integrants.

" El primer que havent tancat un terreny gosà dir : Això és meu, i trobà gent prou beneita per creure'l, fou el veritable fundador de la societat civil. ! Quants crims, guerres, morts, quantes misèries i horrors hauria estalviat al gènere humà el qui arrencant les estaques o omplint el fossar, hagués cridat als seus semblants : "Guardeu-vos d'escoltar aquest impostor; esteu perduts si oblideu que els fruits són de tots i que la terra no és de ningú "! Però sembla molt clar que llavors les coses havien arribat al punt de no poder durar més com estaven: car aquesta idea de propietat, depenent de moltes idees anteriors que no han pogut néixer sinó successivament, no es formà pas tot d'un plegat en l'esperit humà : calgué fer molts progressos, adquirir bastament indústria i llums, transmetre-les i augmentar-les d'època en època, abans d'arribar a aquest darrer terme de l'estat de natura."

Discurs sobre l'origen i els fonaments de la desigualtat entre els homes.

Les teories més modernes sobre la naturalesa social de l'humà comparteixen la idea que la societat és inseparable de l'ésser humà :

A. Comte : la societat és una realitat que ha de prevaler sobre l'individu, per la qual cosa qualsevol fenomen social només pot explicar-se amb relació al tot del qual forma part : la societat. Aquesta societat tindria dos aspectes fonamentals : l'ordre i el progrés.

K. Marx : vol conèixer les lleis que regeixen el funcionament de la societat per així poder-la transformar. La societat no existeix com una entitat diferent dels individus que la componen. Aquests individus tenen la capacitat de modificar la naturalesa mitjançant el seu treball. En aquest procés de treball és on s'estableixen les relacions socials fonamentals anomenades relacions de producció. Aleshores, la societat depèn de les relacions de producció que s'hi estableixen i un canvi en aquestes relacions provoca un canvi en la societat.

E. Durkheim : considera que la societat no és un aglomerat d'éssers vius, sinó un tot, les parts del qual són com els òrgans d'un organisme. Si els òrgans funcionen, l'organisme també; per això l'existència de la societat dependrà de si els individus desenvolupen les funcions que tenen assignades.

Societat i cultura

Fins ara hem tractat el caràcter social de l'humà i l'origen de la societat. A.Giddens (Sociología) defineix la societat com : "un sistema d'interrelacions que vincula els individus que comparteixen una cultura comuna", però també podríem establir altres definicions. El que no hem explicat encara és quina relació hi ha entre el que anomenem cultura i societat, són el mateix ? per què a vegades parlem de societat i a vegades de cultura ?

El concepte de cultura, juntament amb el de societat, és una de les nocions més utilitzades en sociologia. La cultura es refereix als valors que comparteixen els membres d'un mateix grup, a les normes que compleixen i als béns materials que produeixen. El concepte cultura es refereix a la manera de viure dels membres d'una societat. Podem observar com hi ha estretes connexions entre els conceptes de societat i cultura, tot i distingir-se conceptualment. Cap cultura pot existir sense una societat, i cap societat pot estar mancada de cultura.

La cultura és el que ens fa humans, en el sentit propi de la paraula, a diferència dels animals. La cultura, definida d'aquesta manera, és el que s'oposa a natura. Els animals estan supeditats a la natura, en canvi, els humans podem alliberar-nos, de les imposicions naturals, mitjançant la cultura.

Com s'adquireix la cultura ? Doncs, a través d'un procés d'integració cultural que pot ser modificat per influències externes com la difusió cultural i l'aculturació. En el primer cas, la difusió cultural, es reben influències d'una altra cultura (moda, menjar...) sense que això afecti a les estructures socials existents. En el segon cas, l'aculturació, es produeix una reelaboració de la pròpia cultura ( colonialisme ) que pot ser material, només afecta a la vida pública, o formal provocant el naixement d'una nova cultura. També hem de tenir en compte que dins d'una mateixa cultura podem subsistir altres cultures, anomenades subcultures ( joves ).

Activitats :

1. Comenta la següent expressió :

"La societat no determina tan sols allò que fem, sinó també allò que som"

P.L.Berger Invitació a la sociologia

2. En referència a la societat hem tractat les teories d'alguns pensadors importants, amb quins d'ells estaries més d'acord ? Per què ?

Quines són les diferències entre societat i cultura ?

3. Per què els animals no tenen cultura ?
4. La Cultura es caracteritza per uns trets essencials, podries explicar que signifiquen ?

• Tota cultura constitueix una configuració : _________________________

• Tota cultura és apresa : ________________________________________

• Tota cultura és compartida : ____________________________________

• Tota cultura és transmesa : _____________________________________

• Tota cultura és abstracta : ______________________________________

• Tota cultura és un concepte : ____________________________________

1. Quines diferències hi ha entre aculturació, difusió cultural i subcultures ?

Tipos de sociedades humanas

Características principales

i

Período de existencia

Sociedades cazadoras y recolectoras

Constan de un reducido número de personas que vive de la caza, la pesca y la recolección de-plantas comestibles. Existen pocas desigualdades en estas sociedades; las diferencias de rango o posición se limitan a la edad y el sexo.

Desde hace 50.000 años hasta la actualidad, aunque se encuentran al borde de la desaparición total.

Sociedades agrarias

Sociedades basadas en pequeñas comunidades rurales que viven de la caza, la pesca y la recolección de plantas comestibles, sin pueblos o ciudades. El modo principal de ganarse la vida es mediante la agricultura, a menudo suplementada por la caza y la recolección. Estas sociedades están marcadas por desigualdades de mayor peso que entre los cazadores y recolectores, y están gobernados por jefes.

Desde hace 12.000 años hasta la actualidad. La mayoría ha pasado a formar parte de entidades políticas mayores y está perdiendo su identidad distintiva.

Sociedades de pastores

Sociedades dependientes de la cría de animales domésticos para la subsistencia material. Su tamaño varía desde unos cientos de personas hasta millares. Las sociedades de pastores están marcadas por distintos tipos de desigualdades, y están gobernadas por jefes o reyes guerreros.

El mismo espacio de tiempo que las sociedades agrarias. En su mayor parte, las sociedades de pastores también forman parte actualmente de estados mayores, y sus formas de vida tradicionales se están deteriorando.

Estados o civilizaciones tradicionales

En estas sociedades la agricultura continúa siendo la base principal del sistema económico, pero existen ciudades en las que el comercio y la manufactura están concentrados. Los estados tradicionales alcanzan en ocasiones enormes dimensiones, incluyendo a millones de personas, aunque la mayoría solían ser pequeños comparados con las grandes sociedades actuales. Los estados tradicionales constan de un aparato de gobierno propio (de ahí su nombre), liderado por un rey o un emperador. Existen importantes desigualdades entre las clases.

Desde el año 6000 a. C. hasta el siglo XIX. Todos los estados tradicionales han desaparecido en la actualidad.

Sociedades de Primer Mundo

Sociedades basadas en la producción industrial, en las que juega un importante papel la libre empresa. Unicamente una mínima proporción de la población trabaja en la agricultura, y la mayoría de la gente vive en pueblos y ciudades. Existen grandes desigualdades de clase, aunque son menos pronunciados que en los estados tradicionales. Estas sociedades constituyen comunidades políticas o estados nacionales independientes.

Desde el siglo XVIII hasta la actualidad.

Sociedades del Segundo Mundo

Sociedades con una base industrial pero cuyo sistema económico es de planificación central. Sólo una reducida proporción de la población trabaja en la agricultura, y la mayoría de la gente vive en pueblos y ciudades. Existen marcadas desigualdades de clase, aunque el objetivo de los gobiernos marxistas de estas sociedades es crear un sistema «sin clase». Al igual que los países del Primer Mundo, los del Segundo Mundo constituyen comunidades políticas o estados nacionales independientes.

Desde principios del siglo XIX (tras la Revolución rusa de 1917) hasta la actualidad.

Sociedades del Tercer Mundo

Sociedades en los cuales la mayoría de la población trabaja en la agricultura y vive en áreas rurales, empleando básicamente métodos de producción tradicionales. Sin embargo, parte de la producción agrícola se vende en los mercados mundiales. Algunos países del Tercer Mundo poseen sistemas de libre empresa, mientras que otros se rigen por la planificación central. Las sociedades del Tercer Mundo, como las del Primer Mundo y las del Segundo, constituyen entidades políticas o estados nacionales independientes.

Desde el siglo XVIII (como áreas colonizadas) hasta la actualidad.

A. Giddens Sociologia

2.2 Grups i categories socials

Un grup social és, simplement, un nombre de persones que interactuen unes amb les altres sobre una base regular. Els membres d'un grup esperen certes conductes recíproques que no es demanen als qui no hi pertanyen. Podríem dir que entre els membres d'un grup hi ha una mútua integració, encara que sigui mínima, i una duració relativa. L'element numèric és variable, i va des de dos individus ( dos amants, amics ...) fins a una comunitat nacional.

Es pot distingir entre grups primaris o comunitats i grups secundaris o associacions.

Els grups primaris o comunitats són, com molt bé va descriure el sociòleg nord-americà C.H.Cooley (1864-1929), petits grups de persones vinculades per llaços de naturalesa emocional (família, grup d'amics ...). Aquests grups es caracteritzen per :

• tenir un grau elevat d'interacció entre els seus membres,
• la manca de conflictes, i
• la transmissió de generació en generació del seus propis codis socials.

En canvi els grups secundaris o associacions són aquells que estan formats per persones, que es coneixen regularment, però que les seves relacions són impersonals i que es reuneixen amb finalitats específicament pràctiques (comitè, club social...). Les característiques fonamentals d'aquests grups són :

• poca interacció entre els seus membres,
• divisió del treball i competitivitat,
• diversitat de pensaments.

Cal distingir els grups socials de les categories socials. Una categoria social és una agrupació estadística, persones classificades juntes sobre la base d'una característica particular que comparteixen, tal com tenir el mateix nivell adquisitiu, una mateixa edat, una mateixa feina...

Les categories socials juntament amb els conglomerats ( gent que està junta en un moment determinat, però sense vincles d'unió) són classificats com a quasigrups. Els quasigrups són formes d'agrupació molt poc organitzada, però que pot ser molt útil per formar nous grups.

En referència als tipus de grups i a la seva integració per part dels individus, cal distingir entre :

• grup de referència : grup aliè a nosaltres al qual orientem o allunyem, la nostra conducta, i
• grup de pertinença : grup al qual estem integrats.

Activitats :

1. Llegeix el text següent i contesta les preguntes :

"El fet és que només són grups aquelles col·lectivitats els membres de les quals demostren posseir consciència de grup, cohesió en l'acció i integració mútua. Atès que aquestes qualitats varien en intensitat i complexitat, la classificació general dels grups humans es fa de seguida molt difícil. Així i tot, el grup és un fet tan elemental que afirmar la seva existència no és més que un primer pas, que es refereix a una dada bàsica de la natura humana: l'home existeix sempre a través dels grups socials. És, segons la cèlebre expressió d'Aristòtil, un animal social. Fora dels grups no és possible un mode d'existència que mereixi ser anomenada humana."

S. Giner Sociologia

Preguntes :

• Què és un grup, segons el text ?

• Per què és difícil classificar els grups humans ?

• No es pot existir sense pertànyer a un grup ?

1. Explica les característiques principals dels grups socials als quals pertanys. Indica si són primaris o secundaris.
2. Ara explica les característiques principals d'algun grup de joves que coneguis i al qual no pertanys. ( manera de vestir, actuar, pensar ... )
3. Fes una llista de diferents grups socials i classifica'ls en comunitats / associacions, categories socials / conglomerats

_____________ ________________ _______________ _________________

_____________ ________________ _______________ _________________

_____________ ________________ _______________ _________________

_____________ ________________ _______________ _________________

_____________ ________________ _______________ _________________

_____________ ________________ _______________ _________________

_____________ ________________ _______________ _________________

4. Llegeix el text següent i exposa la teva opinió al respecte, podries aplicar-lo a les teves relacions socials a l'Institut ? :

"Imagineu-vos una hipotètica estampa com aquesta : un estudiant molt elegantment vestit es mira, des de la vorera, una noia que coneix i que passa pel carrer enmig d'una manifestació, despentinada i malgirbada ella, amb una pancarta que diu : « No a l'OTAN!» Oi que no us lligaria gens, que el xicot s'adrecés a ella i li digués : «Ens veurem aquest vespre, al local de les joventuts del PP? » Això sol ja podria començar a donar-nos una idea de les múltiples possibilitats de tria de grups de referència que té avui, per exemple, qualsevol universitari. Qualsevol universitat on siguin més de quatre gats de seguida oferirà tota una colla d'aquests grups. L'estudiant assedegat d'associacionisme podrà triar entre tota mena de grups de diversa coloració política, o bé es podrà orientar cap a una massa de «passotes», o pot intentar enganxar-se a un grupet de nois de casa bona, o ajuntar-se a la capelleta dels qui es dediquen a fer la pilota a un professor de literatura. No cal pas que afegim que, en qualsevol cas, haurà d'adaptar la seva vestimenta i el seu posat a les noves circumstàncies: ja sigui esquitxant de paraulotes la conversa, o declarant-li definitivament el boicot al barber, o portant camisa i corbata, o anant-se'n a jeure a la gespa a partir del mes d'abril durant les hores de classe. Però la tria de grup haurà de comportar també l'adopció de tota una sèrie de símbols intel·lectuals, símbols que li convindrà exhibir públicament : portar cada dia La Vanguardia, El Mundo Deportivo o l'Avui ( segons els casos ), manifestar gran plaer per la lectura de García Márquez amb música de fons d'Albinoni, demostrar conèixer els noms i cognoms dels presidents d'una sèrie d'empreses amb els quals ja està en tractes, o expressar menyspreu olímpic per tot aquell que confessa no haver llegit mai Kant o Hegel. Des del neofeixisme fins l'independentisme, i des del budisme zen fins l'opusdeisme, qualsevol d'aquestes possibles cosmovisions li poden omplir o fer malbé els caps de setmana, poden enverinar-li les relacions amb els companys, o bé poden esdevenir el fonament d'unes aliances incondicionals amb individus dels quals altrament, hauria pogut fugir com de la pesta bubònica. D'altra banda, a partir d'ací el nostre estudiant descobrirà que hi ha a la Facultat noies que es deixen seduir per la lectura de versos de Martí i Pol, i d'altres que es deixen seduir per un Porsche. I sempre hi haurà algun sociòleg malintencionat que pensarà que la tria de la línia Martí i Pol o de la línia Porsche s'haurà fet en funció de càlculs d'estratègia."

P.L.Berger Invitació a la sociologia

2.3 Les institucions

Les institucions socials són una combinació de pautes de comportament compartides per una col·lectivitat i centrades en la satisfacció d'alguna necessitat bàsica del grup. ( ex : matrimoni, prometatge, família, estat...)

Les característiques principals de les institucions són les següents :

• Externes als individus.
• Objectives, en el sentit que no són creacions personals.
• Autoritat moral.
• Coactives, en tant que obliguen a comportar-se seguint unes pautes.
• Històriques, normalment provenen d'èpoques anteriors.
• Modificables, no són iguals sempre, varien amb el temps.
• Relatives a cada comunitat o grup en el qual s'estableixen.

Les institucions, degut al seu caràcter coactiu, poden provocar efectes positius i negatius sobre els individus i els grups.

Efectes positius : simplifiquen el comportament social de la gent i ajuden a regular el comportament social, procurant una estabilització de la societat, que d'altra manera no seria possible.

Efectes negatius : obstaculitzen el progrés social, per la seva resistència als canvis i frustren la personalitat social, provocant conductes de disconformitat i de desviació social, com veurem més endavant.

"Hom sol definir una institució com un complex específic d'accions socials. Així, la llei, la classe social, el matrimoni o la religió organitzada, són institucions. Però aquesta definició no ens diu quina relació hi ha entre la institució i les accions dels individus que hi estan implicats. Arnold Gehlen, un científic social alemany contemporani, contesta la pregunta de la següent manera: segons ell, una institució és com un òrgan regulador, que canalitza les accions humanes de forma molt similar a com els instints canalitzen la conducta animal. És a dir, que les institucions proporcionen mecanismes i maneres de fer mitjançant les quals la conducta humana esdevé modelada, pautada i es veu obligada a anar per uns canals o a seguir unes pautes que la societat considera desitjables. El truc o l'estratagema consisteix a fer-li veure a l'individu que aquests canals o pautes són els únics possibles."

P.L.Berger Invitació a la Sociologia

Activitats :

1. Hi ha diferents tipus d'institucions, de les més importants explica quina és la seva funció i indica els conceptes associats a cadascuna ?

• Institució familiar :

• Institució educativa :

• Institució econòmica :

• Institució política :

• Institució religiosa :

• Institució recreativa :

1. Posa un parell d'exemples d'institucions positives i d'institucions negatives :

 

2. Busca informació sobre alguna de les institucions tractades anteriorment d'algun país diferent al teu. Explica les seves característiques principals.

2.4 El procés de socialització i els seus agents

Com bé defineix S.Giner "la socialització és un procés mitjançant el qual l'individu és absorbit per la cultura de la seva societat i incorporat a aquesta com a membre constituent. Fonamentalment la socialització consisteix en un aprenentatge en què l'individu aprèn a adaptar-se als seus grups i a apropiar-se el llenguatge, les normes, les imatges i els valors. Es tracta d'un procés d'aprenentatge de conducta, com també d'idees i creences que al capdavall s'han de plasmar en conducta. Com a procés és permanent, car dura tota la vida de l'individu i és perpetu en la societat."

És important, també, tenir en compte que la socialització, sobre tot en els primers anys de vida d'una persona, és un procés d'interiorització de les normes i valors bàsics de la societat. En aquesta època, la infantesa, la socialització és més intensa, és quan es forma el que S.Freud anomena <superjo>. La interiorització és possible, gràcies als elements biològics constitutius de l'individu, que afavoreixen la seva integració i emmotllament.

Etapes del procés de socialització

Socialització primària : té lloc durant la infantesa i és la més important. Tot el procés de transmissió cultural es realitza a través de la interacció del nen amb el pare i la mare, primer i després amb els germans, germanes i amics de la família. La socialització primària és fonamental perquè és a través d'ella com el nen descobreix que la societat actua com un element que regula la seva conducta i exerceix un control sobre el seu comportament individual.

S'ha arribat a constatar que sense aquesta socialització primària és molt difícil posteriorment una bona integració social (com a exemples : Cas del nen d'Aveyron o Genie).

Socialització secundària : és un procés d'aprenentatge que segueixen els adults per tal d'adaptar-se a les expectatives d'ambients nous i de grups de referència, també nous.

Té dues funcions bàsiques :

• la socialització anticipadora, que permet adaptar la nostra conducta a les pautes dels grups als quals ens volem incorporar; i
• la socialització professional, que serveix per adequar el nostre comportament als esquemes del món laboral.

Resocialització : s'anomena així el procés que es caracteritza per la ruptura de valors i de models de comportament, prèviament acceptats, per uns altres, radicalment diferents. Aquest procés pot ser provocat per diferents causes com poden ser una situació crítica ( malaltia, crisi personal... ) , o per l'entrada en una institució interna o una organització molt tancada (sectes, psiquiàtrics, presons... ).

Agents de socialització

Els agents de socialització són aquells grups i contexts socials dins dels quals es produeixen importants processos de socialització. Els més importants són :

• Família : intervé en la socialització primària i ha sofert diversos canvis al llarg dels anys. Ocupa diferents posicions dins les institucions generals d'una societat. En les societats més tradicionals, la família en la qual es neix determina la posició social de l'individu per la resta de la seva vida. En les societats occidentals, més modernes, no s'hereta la posició social, però si un cert model de comportament.
• Escola : anticipa la socialització secundària perquè transmet normes i valors socials.
• Amics : ajuden a la presa de decisions personals, a la formació de la capacitat crítica, a l'emissió de judicis morals... Els amics (colla d'iguals) serveixen de pont entre la pròpia personalitat i la societat en general.
• Mitjans de comunicació : són agents que aporten una gran varietat d'informacions que influeixen positivament i negativament sobre els individus. Avui dia són molt criticats, sobre tot pel que fa a la televisió, però no s'ha d'oblidar la seva força social.

1. Quins dels agents de socialització és, segons el teu parer, més important i per què ?
2. Per què es diu que el procés de socialització dura tota la vida ?
3. Fes una composició en relació a :

"El problema no consisteix en el fet que la televisió no eduqui suficientment, sinó en el fet que educa massa i amb una força irresistible" ( F. Savater)

4. Llegeix el següent text i contesta les preguntes que tens a continuació després d'haver vist la pel·lícula : "L'infant salvatge" (1969) de F. Truffaut.

• El que exposa aquest cas, creus que demostra, d'alguna manera, que l'humà no és social per naturalesa ? o no ?

• Com serien els nens, si per alguna raó, creixessin sense la influència dels adults ?

• S'han trobat altres casos similars, com el de Genie una noia de Califòrnia que va estar tancada en una habitació des de que tenia un any i mig fins cap els tretze (1970), i en cap d'ells s'han conseguit resultats satisfactoris. Podríem afirmar que hi ha un període crític en el procés de socialització, a partir del qual aquest procés ja no és possible ?

2.5 La regulació del comportament

Hem vist com totes les institucions tenen com a funció una regulació del comportament per tal d'afavorir les relacions socials i mantenir cohesionat el grup. Per altra banda, també, hem pogut constatar com aquestes institucions no ha de crear altres mecanismes per tal de regular el comportament, si el que pretén són del tot eficaces, que hi ha individus que s'escapen al seu control. Sembla, doncs, que la societat és la bona harmonia del conjunt social.

Quins són aquests mecanismes socials de regulació del comportament ?

Costums :

- són les normes bàsiques i essencials d'una societat, aquelles a les quals tothom se sent obligat i que en cas d'incompliment comporten una sanció, no de tipus legal sinó social ( rebuig, aïllament...).

Opinió pública :

- també serveix com a reguladora del comportament, perquè vulguem o no, vivim en societat, i per aquest motiu sempre estem sotmesos a l'aprovació dels altres. Tot i que podem fer veure que "passem del que digui la gent", no és així, interiorment busquem l'acceptació pública en tots els àmbits de la nostra vida social.

Moralitat :

- és un concepte que s'usa per referir-nos als actes concrets que, amb relació a les normes morals establertes, poden ser qualificats de morals. Aquest concepte es distingeix del de moral, perquè moral fa referència als principis, als valors i a les normes que postulen un comportament determinat. Per dir-ho d'una altra manera, la moral es mou en el terreny ideal de la norma, en canvi la moralitat es mou en el terreny de l'acció.

La moralitat és, doncs, un tipus específic de comportament humà que sorgeix de l'acceptació de les normes i principis, establerts per la comunitat, i que tenen el seu origen en la tradició i els costums.

Dret :

- és el sistema de normes que fixen i tutelen una determinada organització de les relacions socials i que tendeixen a evitar-ne la violació. El seu origen en troba en l'aparició de l'Estat i es distingeix dels altres mecanismes de regulació del comportament pel caràcter legal i jurídic de les seves sancions. Una altra diferència és que el seu codi de normes està fixat i establert jurídicament, és a dir les seves lleis són positives i estan escrites ( codi civil, penal ... )

Activitats :

1. Llegeix el text següent i contesta les preguntes que tens a continuació :

" La funció social de la moral consisteix a regular les accions entre els homes (entre individus, i entre l'individu i la comunitat) per tal de contribuir d'aquesta manera a mantenir i assegurar un determinat ordre social. És cert que aquesta funció es compleix també per altres vies més directes i immediates, i fins i tot amb resultats més efectius, com, per exemple, la via del dret.

Gràcies al dret, les normes del qual compten per tal d'assegurar el seu compliment, amb el mecanisme coercitiu estatal, s'aconsegueix que els individus acceptin - voluntàriament o involuntàriament- l'ordre social que s'expressa jurídicament i, d'aquesta manera, quedin sotmesos o integrats a l'estatut social vigent. Però això no es considera suficient. Es persegueix una integració més profunda i no només la que es manifesta amb una conformitat exterior. Es busca també que els individus acceptin íntimament i lliurement, per convicció personal, els fins, principis, valors i interessos dominants en una societat donada. D'aquesta manera, sense recórrer a la força o imposició coercitiva més que quan és necessari, es pretén que els individus acceptin lliurement i conscientment l'ordre social establert. Tal és la funció que correspon complir a la moral."

A. Sanchez Vázquez Ética

Preguntes :

• Quina és la funció i finalitat de la moral ?

• Quines diferències i semblances hi ha entre la moral i el dret ?

• Cal acceptar sempre l'ordre social establert ? En quins casos no ha de ser així ?

• Quin títol hi posaries al text ? Per què ?

1. Posa exemples on quedin reflectits els mecanismes de regulació social explicats.

 

2. Per a debatre :

• S'ha de regular el comportament ?
• Es pot anar de "passota" per la vida ?
• El que diran els altres, fins a quin punt modifica la teva conducta ?

1. Fes un estudi sobre :

• Quins són els costums els joves actuals ?
• Quina és la moralitat imperant en el món actual ?
• Com influeix l'opinió pública en el comportament dels joves ?

1. Relaciona la cançó del grup Def con dos amb el que hem tractat :

No és prudent que vagis preguntant,
que t'allunyis del camí del perfecte ciutadà.
Matrimoni fatigós, ocupació en mal estat
i tu sempre amb la idea que et facin encarregat.
Tampoc et convé trencar-te la mollera
per coses que, al pensar-les, converteixes en problemes.

Deixa que el món segueixi el seu curs
i tu en silenci i a veure si t'en surts.
No cometis tu l'error d'alterar les directrius
que dirigeixen la gent amb la que vius.
"Es preferible la injustícia al desordre"
deia l'avi fatxa al posar-se l'uniforme.

La teva conducta inquieta als veïns,
els teus amics ja no saben ni que dir.
Tot era així abans que tu naixessis,
així és que calla, jeu i no et queixis:

Perquè estàs à Ultramemia,
viuràs à Ultramemia,
has nascut à Ultramemia,
i et moriràs de fàstic
brodant amb nàusea la seva bandera

No es aconsellable desconfiar del dirigent,

que guia el teu destí i tota la teva gent.
Ell pensa per tu, es que encara no ho veus:
amb un cervell sobra per la penya que va a peu.

Fas que el president sembli ser místic
i a sobre pretens que ningú et vigili.
Tot era així abans que tu naixessis,
així és que calla, jeu i no et queixis:

Poses la pòlissa a l'estafeta,
millor ser innocu que profeta.
Treu-te del cap al dirigent enderrocat.
Tampoc es tan incòmode viure agenollat.

2.6 Conformitat i desviació ( valors, normes i sancions )

La vida en societat es pot caracteritzar per dos tipus de conducta ben diferenciats : la conformitat i la desviació. Associats a aquests conceptes es troben els valors, normes i sancions.

La conformitat és aquella conducta que accepta les normes i valors socials i pot ser el resultat d'una sèrie d'expectatives de recompensa, d'una coacció, d'una actitud personal de tipus psicològic o d'unes altres causes. De fet, però, sociològicament parlant, la conformitat és potser més un fet social del comportament que una actitud psicològica.

No s'ha de confondre la conformitat amb el consens social, encara que van molt lligats. El consens social es produeix quan els membres dels grups es troben en un estat d'acord afirmatiu en matèria normativa o cognitiva, respecte a persones i rols centrals del sistema i respecte a persones, rols i col·lectivitats externes al sistema. El consens és, doncs, quelcom més profund que la conformitat, perquè quan existeix posa persones i institucions en contacte harmoniós amb els centres del sistema social general.

El concepte que es contraposa a la conformitat és la desviació . La desviació és qualsevol mena de conducta que no encaixa en les normes i valors d'un sistema social determinat. La desviació pot ser mínima i tolerada - per exemple, la conducta de l'excèntric- però pot ser també hostil i destructiva per a l'estructura o l'ambient social en què es desenvolupa. Aquest tipus de conducta es comprèn millor dins del marc del que s'anomena anomia : paraula grega que vol dir absència de llei o norma; en sociologia denota un conflicte de normes, en què els individus no saben com han d'actuar davant d'una situació concreta, tal i com explica S.Giner al seu llibre Sociologia :

"És a dir, que es troben en una situació en què hipotèticament no hi ha normes, perquè no n'hi ha de precises. Conflicte de normes vol dir, doncs, buit normatiu per als que s'hi troben al bell mig. En aquesta situació l'individu experimenta psicològicament l'anomia com una confusió moral i mental. Un estudiant, per exemple, s'ha de conduir en un examen d'acord amb les normes de la seva institució educativa i no comunicar amb els seus companys; les normes del seu grup primari d'amics, així i tot l'exigeixen que els ajudi, que passi informació subreptíciament als que no saben respondre les preguntes del professor. En aquest cas, l'estudiant es troba en una situació anòmica, de dubte i conflicte, i ha de violar un o altre codi de conducta, el de la seva escola o el de la companyonia. En un suburbi desorganitzat, ocupat per obrers immigrants, els que acaben d'arribar vénen amb esquemes mentals de la seva societat rural, o d'un altre país sense immigrants estrangers, i es troben amb un món diferent, les normes del qual no són evidents de seguida, però sí que són d'obligat compliment; la seva situació també és anòmica. La noia musulmana que viu a Europa, filla de pares nascuts a l'Àfrica, obligada per ells a casar-se segons la voluntat paterna i de la família, o a dur el xadur o vel femení pot trobar-se tensa i incòmoda precisament pel conflicte normatiu en què es troba."

La desviació pot tenir dos sentits : un de negatiu, de trencament amb les normes i valors establerts; i un altre, de positiu, de qüestionament d'aquestes normes i valors.

No es pot parlar en termes absoluts ni de conformitat ni de desviació, perquè és molt improbable que s'aconsegueixi complir sempre les normes ( conformitat absoluta ) o tot el contrari, no complir-ne mai cap ( desviació absoluta ).

Per aquest motiu són necessaris uns agents que forment part de l'anomenat control social, estem parlant de les normes, els valors i les sancions.

El control social té per objectiu fer que els individus acceptin, de manera voluntària o coactiva, aquelles pautes de conducta establertes com a correctes per una societat determinada i aconseguir un elevat grau de conformitat social.

Els mecanismes de control social poden ser :

• interns : les seves fonts cal buscar-les en els grups primaris i els seus agents en les normes i valors interioritzats en el procés de socialització. Podríem dir que es tracta d'una mena d'autocontrol social.

Les normes són pautes de comportament generalitzades que s'han convertit en models a seguir. Una pauta és aquell element creat per a que serveixi de guia i model.

Els valors són ideals que orienten la conducta cap a idees o objectes que es consideren desitjables i preferibles. Normalment s'expressen a través de normes, per exemple : rentar-se les dents (norma) - higiene ( valor ).

• externs : provenen del grup social i els seus agents són les sancions. Les sancions són qualsevol tipus de reacció per part dels altres davant el comportament d'un individu o grup, que té com a finalitat garantir el compliment d'una determinada norma.
• Les sancions, segons la seva naturalesa poden ser :

positives, quan ofereixen recompenses a la conformitat

negatives, quan castiguen els comportaments desviats.

Les sancions, segons la seva aplicació poden ser :

formals, imposades per una institució ( lleis )

informals, reaccions espontànies i no organitzades per part del grup social.

___________________________________________________________

Activitats :

1. Posa dos exemples de comportaments de conformitat i dos de comportaments de desviació ( un de positiu i un de negatiu) :
2. Completa la següent taula :

Mecanismes de control social	Fonts	Agents de control	Sancions

3. Indica quines de les expressions següents es refereixen a valors i quines es refereixen a normes :

• Cal tractar tothom de la mateixa manera. _____________________
• S'ha de ser sincer. _____________________
• Cal rentar-se les mans abans de cada àpat.____________________
• S'ha de cedir els seients a la gent gran.___________________
• S'ha de respectar tothom _________________
• Cal no fer tard _______________
• S'ha d'escoltar totes les opinions.________________
• S'ha de ser tolerant__________________

1. Pràctica : imagina que la teva classe ha decidit anar de viatge de fi de curs a l'Illa Margarita, però l'avió s'ha espatllat i heu anat a parar a una illa deserta enmig de l'Atlàntic. Un cop a l'Illa que faríeu? Establiríeu unes normes de conducta ? Quines ? Aplicaríeu sancions a qui no les complís, com ?

( Organitzeu-vos en grups i anoteu les vostres respostes, a fi de posar-les després en comú ).

2. Fes una composició sobre algun d'aquests temes ( també es poden debatre a classe ).

• És necessari el control social ? Per què ?
• Es podria viure en una societat on ningú complís les normes ?
• Els delinqüents neixen o es fan ?
• L'educació és un mecanisme de control social ?
• Els Pares han de controlar els fills ?

Opcional : analitza alguns mecanismes de control social de la societat actual, com poden ser les presons, la policia, l'escola, la família, l'exercit...; i explica com funcionen i quin poder exerceixen sobre els individus. Després pots exposar-ho a classe i comentar-ho amb els companys.