Centre de Recursos per a l'Ensenyament, Aprenentatge i Innovació de la Filosofia

Estiu Filosòfic consta de tres sessions plenàries i tres tallers en que els participants assisteixen a conferències de divulgació i realitzen tallers amb un tema comú, "Imágenes del hombre: Dioses, monstruos y locos".

Les sessions de matí consistiran en una xerrada seguida de la projecció d'una pel·lícula i un debat posterior.

Les sessions de tarda consistiran en un taller sobre els temes iniciats en la sessió del matí amb suport de material audiovisual complementari. Les conclusiona a les que s'arribi al final de cada taller es publicaran a la web de la facultat com a resultat de la jornada.

S'adreça especialment a alumnat de primer i segon de batxillerat. Es lliurarà un certificat d'assistència.

Més informació i inscripcions:

http://www.ub.edu/futursinousestudiants/filosofia-estiu.html

CONGRÉS CATALÀ DE FILOSOFIA

Vilafranca del Penedès, novembre 2015

ÀMBIT 5: ENSENYAMENT DE LA FILOSOFIA (dies 27/28 de novembre)

CRIDA A LA PARTICIPACIÓ

La vocació educadora forma part dels trets distintius de la filosofia des dels seus inicis. Una part important de la vida filosòfica es produeix en el si de les institucions educatives, essent especialment important dins l’ensenyament secundari, ja que en ell la filosofia arriba a tota la població. Fa temps que no s’ha produït una trobada acadèmica del professorat per intercanviar idees i experiències. D’altra banda, noves i velles formes de pràctica filosòfica poden aportar punts de vista nous sobre la didàctica. A més, el màster de secundària de l’especialitat de filosofia ja ha acumulat una experiència que també pot ser objecte de reflexió.

Per tot això, es fa una crida a la participació en l’àmbit sobre l’Ensenyament de la filosofia amb comunicacions o pòsters sobre exemples de bones pràctiques transmissibles en la didàctica  d’aspectes de la filosofia o sobre temes com els següents:

• Conceptualitzar? Problematitzar? Argumentar?
• L’ensenyament competencial en les matèries de filosofia.
• Critical thinking i el filosofar.
• Les relacions ensenyament secundari-universitat.
• Forma per ensenyar, el màster?
• Ensenyar i aprendre filosofia és filosofar?
• L’ensenyament de la filosofia a Catalunya i altres països europeus.
• Filosofia, escola de llibertat?
• Idees per aplicar el nou currículum de secundària.
• La filosofia competint en el mercat de la cultura.
• Del text del llibre al llibre de text.
• Aportacions de les noves pràctiques filosòfiques.
• La filosofia del professorat de filosofia.
• ...

Es pot participar en l’àmbit a través de pòsters (exposició breu d’uns 5 minuts) o comunicacións (lectura d’uns 15 minuts). En la inscripció s’adjuntarà un resum entre 200 i 500 paraules, indicant si es proposa un pòster o una comunicació.

Un comitè científic del Grup de Didàctica de la Filosofia seleccionarà les comunicacions i pòsters i les classificarà entre les diverses sessions.

Se sol·licitarà al Departament d’Ensenyament el reconeixement com a activitat de formació de professorat.

Més informació i inscripcions:

http://iv-congres-catala-filosofia.espais.iec.cat

Com cada any, i ara gràcies a l’entusiasme d’un grapat de companys professors de les comarques del Penedès i del Garraf, estem organitzant la VIII Trobada per la Filosofia a Secundària a Vilafranca del Penedès prevista per proper dissabte 23 de maig a les 11 del matí.

Seguint l’estela de Girona, Barcelona, Igualada, Mataró, Tarragona, seus d’edicions anteriors, aquest any Vilafranca de Penedès, capital de la Cultura Catalana 2015, i seu del Congrés Català de Filosofia, previst pel novembre, acollirà aquesta Trobada que ja ha esdevingut tradició en el calendari.

En aquesta Trobada abordarem les novetats i previsions per l’aplicació immediata de la LOMCE, coneixerem els resultats dels contactes amb les administracions educatives de l’Estat i la Generalitat, i analitzarem i revisarem les estratègies en defensa de la Filosofia a Secundària, etc.

També hi haurà un col·loqui sobre l’ensenyament de la filosofia la amb la participació de reconeguts professionals aliens a la nostra disciplina.

Molts de vosaltres heu organitzat o participat en activitats filosòfiques adreçades a l’alumnat (Jornades de Girona, Catalunya Central, Lleida, Fotofilosofia, Olimpíada, Barcelona Pensa, Trobades, etc). Això és una demostració inequívoca i creixent de l’empenta demostrada pel membres del nostre col·lectiu. Volem trobar-nos tots i deixar clara la nostra posició perquè considerem que ni la riquesa intel·lectual que aporta la filosofia als estudis secundaris, ni el nostre esforç individual i col·lectiu, no es correspon amb el tracte que històricamentl’administració educativa ha donat i dóna als estudis de filosofia. 

Feu-vos un forat a l’agenda: Us convidem doncs a venir a Vilafranca del Penedès el proper 23 de maig. Hi ha la possibilitat de quedar-se a dinar a un mòdic preu.

Organitzadors:

Grup de treball de Filosofia Penedès-Garraf  (GTF Penedès-Garraf)

Grup de Didàctica de la Societat Catalana de Filosofia (GDF)

Associació Adhoc-Filosofia a Secundària. (ADHOC)

Diari El Períodico: Viernes, 1 de mayo del 2015 Àlex Mumbrú (Barcelona)

La concreción en Catalunya de la LOMCE ubica la asignatura de Historia de la Filosofía de segundo de bachillerato en el conjunto de las materias que se ofertarán exclusivamente a los alumnos de Humanidades, partiendo de presuposiciones cuando menos discutibles. De entrada, que la reflexión sobre la belleza (estética), la pregunta por los criterios que deben orientar nuestra acción (ética) o regir la vida en común (política) son cuestiones que interesan tan solo a los estudiantes de letras. Supone también que la historia de la filosofía no es más que un bloque clausurado de opiniones más o menos folclóricas sin influencia ni relevancia para el presente. Pero, por encima de todo, parece ignorar la íntima imbricación entre el pensamiento filosófico y el científico. No puede entenderse a Platón sin la pregunta por la naturaleza de los objetos matemáticos. La filosofía de Descartes se enraíza en su pretensión de justificar la aplicación de las matemáticas al estudio de los fenómenos naturales, y el giro copernicano de Kant depende en buena medida de la física de Newton. Del mismo modo, los avances en el campo de la computación o la neurociencia quedarían parcialmente huérfanos sin una merecida consideración de las investigaciones de filósofos. La demanda de una Historia de la Filosofía para todas las modalidades de bachillerato no se reduce pues a una mera reivindicación laboral, sino que expresa la voluntad de ofrecer a nuestros alumnos una mirada no parcializada que les permita hacerse cargo de una realidad cada vez más compleja.

Article publicat al diari el PAÍS 28-4-2015 per Luis Landero

En la filosofía canjeamos por ideas claras y distintas nuestras perplejidades. Sirve para defendernos de la banalidad y desenmascarar los discursos baratos, tramposos y fatuos de la mayoría de nuestros políticos.

Ocurre a veces que uno necesita reconciliarse formalmente con la razón, días en que el mundo se vuelve opaco y el alma se siente huérfana de conceptos y anhelosa de armonía y claridad. Es el momento entonces de regresar a la filosofía. Y es que a veces el conocimiento intuitivo y emocional del arte y de la literatura empacha y cansa, quizá porque su empeño no es tanto esclarecer las cosas como enriquecerlas y, valga la paradoja, iluminarlas con nuevos enigmas, de modo que en la filosofía descansamos de ese oscuro entender y, por decirlo así, canjeamos por ideas claras y distintas nuestras perplejidades y vislumbres, como quien convierte su incierta mercadería en letras de cambio bien acreditadas.

Siempre he sido aficionado a la filosofía, y nunca me ha faltado un filósofo de cabecera. Cada momento ha tenido el suyo. Ha habido épocas de Nietzsche, de Ortega, de Spinoza, de Berkeley, de Heidegger, de Benjamin y Adorno, de Sartre y de Camus, y de tantos otros, y siempre de Schopenhauer, de quien nunca me canso, y por supuesto de Montaigne. De Montaigne me admira la suave y amena indagación que hace de sí mismo y de las cosas sencillas de su alrededor. Pocas veces nos dice nada que el lector no creyera haber pensado antes. La obviedad se convierte sin saber cómo en un hallazgo y en un don. Los pensamientos de siempre cobran en él el resplandor del primer día, y hasta sus muchas citas clásicas se nos revelan con toda la fuerza repentina de la novedad. De pronto descubrimos que todo en el mundo está por descubrir.

Els guanyadors de la II Olimpiada Filosófica de España que s’ha celebrat a Madrid els dies 24 i 25 d’abril han estat:

-1r premi: Moisés Mósig Garcia, del Col.legi Compañia de Maria, San Fernando (Cádiz)

-2n premi: Ariana Juguera Jiménez, de l’I.E.S. Marqués de Villena, Marcilla (Navarra)

-3r premi: Cristina Iruela Andreu, de l’INS Infanta Isabel d’Aragó (Barcelona)!!!!

Moltes felicitacions a tots els guanyadors i als seus professors i professores!!!