Centre de Recursos per a l'Ensenyament, Aprenentatge i Innovació de la Filosofia

Coincidint amb el dia Mundial de la Filosofia i mitjançant la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona, un col·lectiu d’allò més divers us proposa dues setmanes de filosofia per a tothom que acollirà diversos esdeveniments filosòfics: jornades, exposicions, presentacions de llibres, col·loquis, conferències, vermuts filosòfics, concerts, cinefòrums, filosofia per a la canalla … agrupats en diferents seccions i espais per tal d’oferir l’oportunitat de pensar sobre tot allò que ens interpel·la en el dia a dia: la música, la política, l’art,… i que ens empeny a pensar més enllà dels tòpics i els clixés.

Més informació a: http://barcelonapensa.wordpress.com/

La Voz de Galicia informa de l'Olimpiada Galega de Filosofia. la notícia, aqui.

El passat dissabte 15 de febrer vam celebrar la I Olimpíada de Filosofia de Catalunya en el Col.legi de Doctors i Llicenciats en Filosofia i LLetres i Ciències amb la participació de 32 alumnes de 18 centres educatius.

A l’acte inaugural van intervenir el Degà de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona, Sr. Norbert Bilbeny, el vicedegà del Col.legi, Sr. Àlex Roca, i Dolors Alcántara, membre del Comitè Organitzador de l’Olimpíada.
Els alumnes participants van disposar de 90 minuts per a la realització de la dissertació sobre el tema proposat aquest any: la utilitat de la filosofia.
Posteriorment, tant ells com els professors i la resta de públic van assistir a una taula rodona moderada per Ramon Alcoberro, professor de filosofia de la Universitat de Girona i responsable de l’àrea de filosofia de l’Ateneu Barcelonès. A la taula hi va haver canvis d’última hora i la van formar Miquel Osset, director de l’editorial Proteus, i Sílvia Cruz, periodista.
Mentrestant, el Jurat format per Jordi Rodón, Jordi Beltrán, Ramon Moix, LLuis Monteis i Àngels Baldó corregia els exercicis. Un cop el Jurat va acabar la seva tasca, van comunicar el nom dels guanyadors, guanyadores en aquest cas:

*Marta Iñiesta Raventós, de 2n de batxillerat, de l’Institut Llavaneres
*Judit Prat Trunas, de 1r de batxillerat, de l’Institut Baix Montseny

Esperem que el curs vinent augmenti la participació amb nous estudiants i nous centres i es consolidi la dels participants d’aquesta I Olimpíada. Sense la seva disponibilitat i confiança no hauria estat possible arribar a bon port en aquesta primera edició de l’Olimpíada de Filosofia de Catalunya.

Per a la Marta i la Judith l’Olimpíada no ha fet més que començar: ara els espera l’Olimpíada de Filosofia de Espanya, que es celebrarà a Salamanca els dies 25 i 26 d’abril de 2014.

Molta salut i filosofia per a les nostres olímpiques estudiants de filosofia!

http://blocs.xtec.cat/filolimp/2014/02/21/guanyadores-de-la-i-olimpiada-de-filosofia/

• Para Todos La 2 - Debate - Humanidades

La Lomce redueix dràsticament la presència a l'aula d'una matèria que ja estava en hores baixes

IU ANDRÉS LUARNA Barcelona diari ARA | Actualitzada el 18/01/2014

FORMAR CIUTADANS Més enllà dels continguts de cultura filosòfica, els docents reivindiquen el paper de la filosofia en la formació de ciutadans lliures i crítics. La disminució de càrrega lectiva posa ara clarament en risc aquest aprenentatge. 

El pensament filosòfic s'allunya de l'educació secundària. Tot i els esforços del professorat de la matèria, els successius canvis legislatius han anat reduint la presència de la filosofia a les aules i l'han arraconat a favor d'altres assignatures com la història, la ciència i l'economia. Ara, amb la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (Lomce), l'assignatura rep una estocada gairebé definitiva.

El tractament de la filosofia a l'ESO i el batxillerat, que amb la nova llei passa de tres assignatures obligatòries a només una, "s'emmarca en el descrèdit de les humanitats i en la tendència mercantilista de l'educació", apunta Daniel Gamper, professor de filosofia política de la UAB i columnista de l'ARA. Joaquim Valdivielso, vicedegà dels estudis de filosofia de la UIB, coincideix amb aquest plantejament: "Forma part del menyspreu de les assignatures que no encaixen en la visió empresarial de l'ensenyament que impulsa aquest govern". Per Valdivielso, però, la reforma del PP "no només és neoliberal, sinó clarament espanyolista i catòlica". Considera que darrere del currículum de la Lomce, que reforça la importància de la llengua castellana i la història d'Espanya, hi ha una clara voluntat d'uniformització dels alumnes de l'Estat. I pel que fa a la religió, que serà l'alternativa a l'assignatura optativa d'ètica a l'ESO, hi veu una intenció simbòlica "d'afirmar públicament la presència de la religió en l'ensenyament".

Profesores y filósofos responden a estas preguntas: ¿a quién se le ocurre relegar el pensamiento en la enseñanza? ¿Qué repercursión tiene esta ausencia en el aprendizaje de la vida?

Juan Cruz 1 ENE 2014 El País

Profesores y filósofos responden a estas preguntas: ¿a quién se le ocurre relegar el pensamiento en la enseñanza? ¿Qué repercursión tiene esta ausencia en el aprendizaje de la vida?

Pero ¿a quién se le ocurre quitar la Filosofía de la primaria, de la secundaria, del bachillerato? Al Gobierno. Y, ¿por qué? Además, ¿a quién sirve que el pensamiento se relegue entre las materias que forman parte del aprendizaje de la vida? ¿Cómo han reaccionado los filósofos? ¿Y los que enseñan Filosofía? Pues con estupor, cómo van a reaccionar.

Fuimos con esas preguntas y otras a distintos representantes del primer argumento de la educación: la enseñanza. Respondió así Xavier Serra, profesor de Filosofía y Ética y responsable de Filosofía en el Instituto Salvador Espriu de Girona. ¿Qué supone este desmejoramiento de la Filosofía en la enseñanza?: “En realidad, hay que decir que la Filosofía en sí está en plena forma, que la gente —los ciudadanos reflexivos, sensibles a los valores, conscientes de su responsabilidad...— sigue pensando con profundidad filosófica. Lo que está muy mal es la clase política, que mete su zarpa en la capacidad crítica y la autonomía mental de los ciudadanos permitiendo, sin inmutarse, la telebasura y la pobreza mental en el ámbito público”.

“No es cómoda para los amigos de lo convencional”, dice Ángel Gabilondo