Dimecres 27 de novembre a les 17 hores,
Aula magna de la Facultat de Filosofia de la UB (quarta planta)
Carrer Montalegre, 6 (davant la porta del CCCB) 

Convideu alumnes, famílies, professorat i totes les persones interessades en un acte de pràctica filosòfica que vol reivindicar la filosofia i celebrar la Diada Mundial de la Filosofia. L’acte es vincula als celebrats a la resta del món.

Estructura de l’acte:

1. Presentacions
2. Fotofilosofies, un comentari
3. Lliurament de diplomes
4. Performance reivindicativa
5. Comiat

Més informació al blog mare de la Mostra, que conté els 52 enllaços als centres participants en l'edició 2013. 

Los retos de la Filosofía en el siglo XXI

Universitat de València, 3 a 5 de septiembre de 2014

Presentación

La Red española de Filosofía (REF), nacida en 2012 e integrada por la Conferencia Española de Decanatos de Filosofía, el Instituto de Filosofía (IFS) del CCHS-CSIC y más de cuarenta asociaciones de todas las orientaciones temáticas, niveles educativos y comunidades autónomas, se ha propuesto organizar un congreso trienal de ámbito estatal. El objetivo es que sea un espacio de encuentro de la comunidad filosófica española, en el que tengan cabida todas las temáticas y orientaciones filosóficas, y en el que puedan abordarse los numerosos problemas que hoy en día son objeto de investigación y de debate en los más diversos campos del pensamiento, incluidos los problemas de la educación y la didáctica de la filosofía.

El I Congreso de la REF se celebrará en la Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació de la Universitat de València, del 3 al 5 de septiembre de 2014, bajo el título Los retos de la Filosofía en el siglo XXI. Este título es a la vez una invitación y un compromiso: invitamos a los filósofos y filósofas de nuestro país, para que afronten las grandes cuestiones ontológicas, epistemológicas, antropológicas, históricas, políticas, éticas, estéticas, etc., que nos plantea el mundo contemporáneo; y nos comprometemos a dar difusión a estas reflexiones filosóficas, para que sean conocidas en el resto del mundo, y también para que contribuyan a enriquecer la vida cultural y los grandes debates públicos de la propia sociedad española.

Este I Congreso de la REF incluirá las siguientes actividades: dos conferencias plenarias, una de inauguración y otra de clausura; varias secciones temáticas, con sus correspondientes mesas de comunicaciones; simposios, talleres, presentaciones de libros y otras publicaciones, a propuesta de los participantes y previa selección por el Comité científico; y la asamblea general de la REF. Todas las comunicaciones serán sometidas a evaluación ciega por parte del Comité científico. Las contribuciones podrán presentarse en las diferentes lenguas oficiales del Estado español: castellano, catalán/valenciano, euskera y gallego.

Fechas: 3 a 5 de septiembre de 2014.

Lugar: Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació de la Universitat de València
Avda. Blasco Ibañez, 30 – 46010 Valencia (España)

Fecha límite para envío de propuestas: 28 de febrero de 2014.

Organiza: Red española de Filosofía (REF)

Contacto:

- Para envío de propuestas (comunicaciones, simposios, etc.): Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessiteu que el JavaScript estigui habilitat per a mostrar-la
- Para asuntos prácticos (inscripción, alojamiento, etc.): Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessiteu que el JavaScript estigui habilitat per a mostrar-la

Más información:

La información que todavía no está disponible (Comité científico, responsables de las secciones temáticas, cuenta corriente para la inscripción, programa, alojamiento, etc.), se hará pública en próximas circulares y en la web oficial del Congreso: http://redfilosofia.es/congreso

 CONVOCATÒRIA DE LA SETENA MOSTRA DE FOTOFILOSOFIA

Per tal de celebrar la Jornada Mundial de la Filosofia de 2013 (UNESCO, novembre) es convoca la Mostra de fotofilosofia. Volem enriquir el pensament filosòfic a secundària tot aprofitant la creativitat de l’alumnat i cercant noves formes de col·laboració entre els departaments de Filosofia dels instituts. L’objectiu de la Mostra és aplegar “espurnes de pensament” fetes per alumnes de secundària expressades en una fotografia digital acompanyada d’un títol en forma de pregunta vinculada a la filosofia.

BASES:

1. El termini d’aquesta convocatòria és del 12 de setembre al 3 de novembre de 2013. S’admeten també posts fets el curs anterior que no s’haguessin pogut incloure en la Mostra de 2012.
2. Es participa per centres a través de blogs.Cada professor o professora crea un blog exclusiu per a Fotofilosofia dels de la XTEC o de Blogger (aquests són més senzills). El blog s’anomena filo+nomdelinstitut. S’hi afegeixen enllaços amb els altres centres participants. Es poden aprofitar els blogs d’anys anteriors, sense esborrar els posts antics.
3. S’inscriu el centre al formulari del CREAIF (menú esquerre “Inscripció fotofilosofia”).
4. Cada post correspon a un alumne/a. Poden introduir-los ells mateixos, o fer-ho alguna persona encarregada, o a través de l’adreça de correu del blog (vegeu les instruccions que s’envien una vegada feta la inscripció).
   1. En el títols’hi escriu el número del post (si es coneix) i la pregunta;
   2. Dins el post es puja la fotografia en mida gran i centrada;
   3. Al peu d’aquesta, al marge dret s’hi escriu “Feta per+alias/nom”.
   4. Convé afegir-hi etiquetes o categories:: natura-cultura, Nietzsche, antropologia, metafísica ...).
5. Els posts han de ser originals. Cal que cada participant disposi del dret d’ús de la fotografia (de preferència n’ha de ser l’autor, o disposar del permís explícit de la persona autora). El format de les fotografies ha de ser JPEG. El pes del fitxer no pot ser superior a 600 kb (Blogger les redueix automàticament).
6. Les fotofilosofies podran ser publicades en altres llocs. Es sotmeten a llicència Creative Commons de reconeixement, ús no comercial i sense modificació.
7. Si és l’alumnat que posteja la seva fotofilosofia, un cop fet ho comunicarà al seu  professor o professora.
8. Cada centre seleccionarà un 10% de les millors fotofilosofies i les enviarà per presentar-les a l’acte públic de tots els centres participants, que es farà el dia 20 de novembre de 2013 a les 17 hores a l’Aula Magna de la Facultat de Filosofia de la UB, on assistiran els autors o autores i en rebran el reconeixement.  Alguns criteris de valoració: pregunta punyent, valor artístic de la fotografia, potencia de la interrelació (vegeu el blog de la Mostra).

"Darrer comunicat:

Com havíem anunciat, el proppassat dimecres 10 de juliol de 2013 assistirem a l’entrevista amb la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau. El resultat de la reunió es pot qualificar de positiu, atès que es va mostrar sensible a la nostra reivindicació, i tenia preparades respostes a les principals qüestions plantejades. Segons les dades del Departament, el nombre de d’instituts públics sense cap especialista en filosofia era de 16. La Consellera defensà que calia garantir la presència de professorat de filosofia a tots els centres. Tanmateix, manifestà que el Departament volia prosseguir el contacte amb nosaltres en vistes a definir millor el perfil de la plaça de l’especialista en filosofia. Per tot això, donem per finalitzada aquesta campanya. D’una banda som conscients que no hem assolit de manera completa els objectius, però que, amb el teu ajut, s’ha iniciat el redreçament de la situació. D’altra banda, cal remarcar que en darrera instància la qüestió de les places de filosofia dependrà principalment que la LOMQE mantingui com a mínim l’Ètica, la Filosofia i la Història de la Filosofia com a comunes i obligatòries, causa per la qual estem lluitant i que t’animem a seguir donant suport. 

AdHoc. Filosofia a secundària"

Hem  aplegat 1545 signatures. Als instituts hi  ha 486 "llocs de treball de filosofia".

AdHoc ha engegat una petició fent servir la plataforma Change per tal de tractar de revertir la tendència a la reducció de places de filosofia a secundària:

"Hi ha més de 50 instituts de Catalunya que no disposen d’especialista de Filosofia, situació tolerada per la Inspecció educativa, malgrat ser una assignatura obligatòria.

Algunes direccions de centres, si hi ha “cues” de socials i de filosofia en les plantilles anuals, tendeixen a demanar professorat de Geografia i Història, quan podrien demanar-lo de Filosofia.

Les jubilacions de professorat de Filosofia no es cobreixen amb professorat de la mateixa especialitat.

Som conscients que aquest progressiu escanyament de l’especialitat de Filosofia té una petita dimensió si el comparem amb els problemes generals de l’educació a Catalunya, però això no li treu gravetat. Fóra vergonyós que, a despit de la virtualitat formativa de l’Ètica, la Història de la Filosofia i la Filosofia General, proclamades per la UNESCO i amparades pel Parlament de Catalunya, desaparegués l’especialitat de filosofia al nostre país.

Exigim del Departament d’Ensenyament que les plantilles dels centres de secundària diposin de professorat de l’especialitat de filosofia per impartir les matèries corresponents amb la deguda qualitat."

Si voleu unir-vos a la petició i difondre-la, afanyeu-vos!

https://www.change.org/es/peticiones/consellera-d-ensenyament-atureu-la-supressió-de-professorat-de-filosofia

Probablement, cada curs a l’inici de les classes de Filosofia a Batxillerat molts docents es plantegen assenyalar quins són els problemes dels quals la filosofia s’ocupa. Entre d’altres, podem anomenar els problemes universals de la vida i l’existència humana, a través de les branques de la filosofia: antropologia, epistemologia, ètica, política, lògica, metafísica, estètica, i els aspectes interdisciplinars indefugibles.

La Càtedra Ferrater Mora de la Universitat de Girona té el gust d’anunciar la presència del Prof. Zygmunt Bauman (Leeds University) del 10 al 14 de juny del 2013, per dirigir un Seminari sobre la seva obra amb el títol “Challenges of the Liquid-Modern Age”.

El Prof. Bauman vindrà acompanyat de dos especialistes en la seva obra, que impartiran lliçons complementàries:  Keith Tester (Professor de Sociologia a la University of Hull, UK) i Aleksandra Kania (Professora de sociologia a la Warsaw University, Polònia).

https://www.udg.edu/Portals/88/FerraterMora/Bauman/Programa%20Seminari%20Bauman.pdf

http://www.udg.edu/Noticiesiagenda/Reculldenoticies/tabid/2575/p/30486/language/ca-ES/Default.aspx

Filósofo es alguien a quien siempre le preguntan ‘¿para que sirve la filosofía’. La grandeza de la filosofía no nace de estar por encima de la historia, sino de hacerse cargo de ella, y de poner todo en cuestión.

Publicat a EL PAIS: 19/03/13

Manuel Cruz es catedrático de Filosofia Contemporánea en la Universidad de Barcelona. Acaba de publicar el libro Filósofo de guardia (RBA).

Ahí va una definición de urgencia de filósofo: "filósofo es alguien a quien todo el tiempo le andan formulando la misma pregunta ‘¿para qué sirve la filosofía?’". La definición, claro está, podría ser más afinada e incorporar matices que perfilaran mejor la idea, aunque fuera a costa de su contundencia. Así, también se podría enunciar esto mismo —intentando el difícil ejercicio de mirar de reojo al mismo tiempo a Jorge Luis Borges y a Thomas S. Kuhn— con más palabras: "filósofo es alguien tenido por tal en su sociedad, que, en cuanto alcanza un determinado nivel de notoriedad pública y/o visibilidad, empieza a recibir sistemáticamente la pregunta ‘¿para qué sirve la filosofía?’". Nada sustancial cambiaría en la versión extendida, fuera de que, tal vez, haría algo más comprensible el contenido de lo que se estaba intentando expresar.

Posiblemente no constituya una definición de una gran potencia heurística, esto es, posiblemente no sirva para avanzar en el conocimiento, descubrir aspectos insospechados de los asuntos que nos conciernen o proporcionar soluciones de ningún tipo a nuestros problemas más importantes, pero sí posee un cierto valor descriptivo, como lo prueba el simple hecho de que sin duda los profesionales de esto se reconocerán en la experiencia de haber sido reiteradamente preguntados en el sentido indicado. Y ya se sabe que con una buena descripción tenemos buena parte de nuestras dificultades teóricas resueltas o, por lo menos, bien encaminadas hacia su resolución.

Constatemos por lo pronto que, a pesar de su apariencia, la pregunta (en cualquiera de sus dos versiones) está lejos de ser obvia o trivial. Ni al más bisoño de los periodistas se le ocurre preguntarle al físico nuclear para qué sirve la física, al médico para qué sirve la medicina o al arquitecto para qué sirve la arquitectura. Y si alguien objetara que los ejemplos seleccionados son tendenciosos (y, en la misma medida, irrelevantes) porque en esos casos la aplicación práctica de tales saberes resulta absolutamente evidente, podríamos replicar aportando ejemplos del ámbito de las humanidades que parecen apuntar en la misma dirección. No se le acostumbra a preguntar al historiador para qué sirve la historia, al novelista para qué sirven las novelas o al músico para qué sirve la música.