Centre de Recursos per a l'Ensenyament, Aprenentatge i Innovació de la Filosofia

La LOMCE, també coneguda com llei Wert, s'ha guanyat una merescuda mala premsa per molt diversos motius ja abans de ser tramitada. Però els ciutadans han de saber també, cosa que ha estat molt menys anunciada, que decreta una dràstica reducció de les matèries de l'àrea de filosofia a l'ensenyament secundari que a la pràctica significarà la seva desaparició.

Últimament els discursos dels nostres polítics van farcits de referències filosòfiques. En el debat sobre la declaració de sobirania al Parlament de Catalunya Sánchez-Camacho ironitzava sobre les lectures de Junqueras: Locke, Montesquieu i Rousseau; aquest li confessava la seva preferència per la tolerància de Voltaire; dies abans David Fernández apel·lava al concepte de política en el seu sentit més noble de la mà de Hannah Arendt i Sèneca. Sembla que tots necessitem les idees dels grans per fer una mica més grans els nostres pensaments. Nietzsche deia que es treu més profit d'un sol error d'un dels grans homes que de totes les veritats dels homes petits.

També parlem molt de la necessitat de regeneració democràtica i de l'ètica. Mai com avui aquesta paraula havia estat tant en boca de tothom: articulistes, polítics imputats i sense imputar, opinadors de tota mena, dels de dins del sistema i dels antisistema, en el món de l'esport i en el de la banca. Costa d'entendre que els mateixos polítics que requereixen els arguments i les idees filosòfiques per donar profunditat als seus debats pretenguin promulgar lleis que suprimeixen els continguts filosòfics de la formació intel·lectual dels futurs ciutadans. O és que tot plegat és pura xerrameca?

Una hora setmanal d'educació per a la ciutadania (el gran cavall de batalla de l'època Zapatero) no fa millors ciutadans, una hora d'emprenedoria (l'última moda a què s'han acollit els mandarins de l'educació tant d'aquí com d'allà: CiU i PP) no farà emprenedors; però sembla un gran despropòsit, en un context com l'actual, privar els nostres estudiants de l'espai i les hores que els poden proporcionar les eines intel·lectuals necessàries per entendre la complexitat que els envolta, pensar amb llibertat i rigor analític, defugir la banalitat o el simple adoctrinament, i, en definitiva, poder orientar-se amb criteri en un món més aviat opac. Perquè, cal dir-ho, aquesta feina, en el nostre sistema educatiu, ha contribuït a fer-la de forma molt notable l'ensenyament de la filosofia.

En contra d'aquesta dràstica reducció de la filosofia als instituts s'estan fent mobilitzacions diverses a tot l'Estat. Les últimes, el passat 16 de març, quan estudiants i professors van sortir als carrers de diverses ciutats –també a Barcelona– a llegir textos filosòfics coordinats per la REF (Red Española de Filosofía) que integra la Conferència Espanyola de Deganats de Filosofia, l'Institut de Filosofia del CSIC, la Societat Catalana de Filosofia i més de quaranta associacions de tot Espanya en favor de l'ensenyament de la filosofia.

“Aquell qui per la força infringeixi la llei i en justifiqui la violació, haurà de ser considerat verament i pròpiament com un rebel (…) i això són molt propensos a fer-ho els que tenen el poder.” Aquest any tots els estudiants de batxillerat hauran de barallar-se amb textos com aquest del filòsof anglès John Locke. Hi ha alguna raó per pensar que no és bo que tots els joves preuniversitaris examinin obertament i lliurement qüestions com aquesta? Tenim a mà alguna eina que pugui substituir aquesta pràctica tan antiga com saludable?

Premi Arnau de Vilanova

Us animem a participar en la 32a edició del Premi de filosofia Arnau de Vilanova, en què s’estableixen tres categories de premis:

A) Per a professors d’ensenyament secundari, un premi de 300 euros.

B) Per a alumnes de batxillerat, un primer premi de 210 euros, un segon premi de 150 euros i un tercer premi consistent en un escàner impressora.

C) Per a alumnes universitaris, un premi de 250 euros per a un assaig de reflexió filosòfica o ètica.  

L’acceptació dels treballs, inclosos els rebuts per correu, es clourà el dilluns 16 d’abril del 2012 a les 20 h.  

Podeu baixar-vos el PDF en el següent enllaç: http://cdl3.cdl.cat/images/pdfs/arnau13web.pdf

Article publicat al diari de Tarragona:

La asignatura pierde peso en el programa educativo y los centros podrán asignarla a cualquier maestro con o sin especialización

Nietzsche podría reformular su popular frase de «Dios ha muerto» por el de «la Filosofía ha muerto» en el sistema educativo español. Ni Platón, ni Aristóteles, ni Santo Tomás de Aquino, ni Kant, ni Popper, ni tan siquiera el propio germano tendrán cabida en las materias obligatorias de bachillerato si sale adelante la séptima reforma educativa desde la restauración de la democracia.

La propuesta que está encima de la mesa deja en una situación crítica a los profesores de Filosofía de Tarragona y por extensión de toda España; y por ello este sábado han decidido expresar su rechazo con una lectura pública de textos  en diferentes ciudades del país. En el caso de Catalunya, la concentración se realizará en la Rambla de Catalunya de Barcelona.

«La situación es preocupante», admiten cuatro profesores de titulados de la provincia de Tarragona. Albert Àvila (Institut Gabriel Ferrater), Ernest Weikert (Institut El Morell), Esther Antich (Institut Vidal i Barraquer) y Ambròs Domingo (Institut Torredembarra). Todos ellos señalan que la nueva reforma sigue «olvidando» aquellas materias que «forman a la persona» y sólo contemplan las que «puedan tener un resultado en el mundo laboral más inmediato».

En Tarragona  hay actualmente 102 centros que imparten ESO y bachillerato, de los cuales 79 son públicos y el resto concertados o privados. Según un estudio realizado por los propios profesores, en los 79 centros públicos, 15 no tienen profesor de Filosofía (y enseña la materia otroeducador que no tiene la especialización). A nivel de Catalunya, según el mismo estudio interno, en el curso 2011/12 (los datos del presente todavía no están recopilados) más de 50 centros prescindieron de este titulado.

«El Departament d’Ensenyament de la Generalitat ha ido implantando institutos con una sola línea de bachillerato, lo que implica que tener una docencia de 20 horas para un profesor de filosofía (5horas propias de la materia) no compensa. Por tanto, estas horas las imparte otro profesor que no está especializado y se elimina la plaza», argumenta Domingo. Además, con la nueva política de no cubrir las vacantes por jubilaciones por motivos de la crisis tambiés están menguando estos especialistas.

«Con la reforma que se está estudiando, un 65% del trabajo que hacemos se reducirá, lo que implicará que se cubran estas horas de enseñanza con profesores de otra materia dejando a los filosofos sin trabajo», explica Àvila.

«Con el cambio de estatus de la asignatura, de obligatoria a opcional o optativa, el alumno pierde la oportunidad de poder profundizar en unos contenidos y procedimientos fundamentales para una buena preparación. No sólo para el mundo universitario, sino que este modelo de pensamiento ha contribuido a configurar nuestro marco institucional y democrático», añade Weikert.

Para Esther Antich, la reforma empieza a convertirse en una pesadilla. En el Institut Vidal i Barraquer no hay ESO por lo que la Filosofía se reduce a los dos cursos de bachillerato. «¿La dirección del centro confiará en profesores especializados si la tendencia sólo es mantener la materia de Filosofía y Ciudadanía de primero? Temo por mi puesto de trabajo», admite.

Los cuatro profesores coinciden en señalar que «si la Filosofía no la imparte un profesor especializado, esto irá en detrimiento de la formación del alumno».

Si la reforma educativa sólo mantiene una asignatura como troncal en la secundaria, las perspectivas de aquellos alumnos que quieran impartir el grado de Filosofía en el ámbito universitario pueden verse seriamente dañadas por el escaso interés que se les ofrece de esta materia.

«Los alumnos te preguntan y no tienes que engañar a nadie», dice Albert Àvila. «Yo recomiendo que se lo piensen dos veces, aunque considero que es un grado muy formativo para las personas y que vías laborales hay, aunque no tan claras, quizá, como una ingeniería», reconoce. Ernest Weikert añade que «la Filosofía no deja de ser una opción válida. Hay posibilidad de plantearse una salida laboral dedicada a la investigación estrictamente en el ámbito filosófico, pero también se necesitan filósofos que formen parte de equipos interdisciplinarios o aquellas opciones que están vinculadas con la ética aplicada», argumenta con un tono más optimista.

Lo que sí coinciden los cuatro filósofos tarraconenses es que «la decisión es puramente política y siempre se ha decantado por la ideología del que gobierna», explican. La reforma que se pretende no es la primera que ha menguado los conocimientos filosóficos. Àvila recuerda que «con la desaparición de BUP y COU y el nacimiento de la ESO y Bachillerato (el PSOE estaba al frente del Gobierno) ya hubo reducción de horas de nuestra materia», concluye.

• Soy cámara. El programa del CCCB - ¿Qué nos hace humanos?

L’Institut d’Estudis Ilerdencs presenta les jornades ‘Veritat i realitat en els nostres dies’, que reflexionaran sobre un dels temes centrals del pensament filosòfic: l’oposició realitat-aparença. Paral·lela a aquesta oposició hi ha la de la il·lusió i la veritat. La reflexió abstracta d’aquests termes pretén aprofundir en la vida més autèntica a la qual la contemporaneïtat canviant ens pot obrir portes, però també tancar-ne.

Les jornades es faran a l’Aula Magna de l’IEI amb el següent programa:

• Divendres, 8 de març, a partir de les 18 h. Lliçó inaugural 'Veritats i mentides al voltant de la nació', presentada per Josep M. Terricabras i taula rodona moderada per Josep Olesti.
• Dissabte, 9 de març, a partir de les 10 h. Conferència 'Realitat i veritat', a càrrec d'Oriol Ponsatí. Taula rodona 'Veritat i poder'.

L’assistència a les jornades és lliure, però si es vol obtenir el certificat caldrà fer una inscripció prèvia de 10 €.

Descarrega't el programa de les jornades