SÒCRATES (-470/-399) no va escriure res. Tot el que sabem d'ell prové dels discrepants escrits de PLATÓ (-427/-347), Aristòtil, Xenofont i Aristòfanes; aquest és el problema socràtic. Però la seva poderosa figura provocà un gran impacte marcant profundament la història del pensament occidental; la seva escandalosa condemna a mort i execució –que Plató relata en el llibre Apologia de Sòcrates– ajudaren a crear el mite que els seus nombrosos deixebles van trametre a la posteritat.

Sòcrates fustiga els seus coetanis, els Sofistes, que defensaven tant l’escepticisme com el relativisme. L’optimisme socràtic envers la raó humana el condueix a creure en l'existència de lleis estables, lleis que es poden descobrir. Però Sòcrates ironitza contra qualsevol persona que estigui segura del seu coneixement: en un diàleg dirigit, fingint que no sap res, condueix el seu interlocutor a contradiccions lògiques reduint a l’absurd les seves definicions.