El SÒCRATES (-470/-399) que ha passat a la història és el Sòcrates presentat per PLATÓ (-427/-347): un personatge segur de si mateix, amb ideals elevats, indiferent a l'èxit mundà; persuadit que el bàsic per una vida bona és el pensament clar. Utilitzava un mètode que portava a reconèixer la pròpia ignorància; després, amb un art maièutic (l’art de les llevadores) feia néixer els coneixements latents dins d’un mateix. Tot a la recerca de definicions.

L’activitat socràtica tenia una finalitat profundament ètica. L’excel·lència o areté és una qualitat fonamentada en valors intel·lectuals i ètics, i no depèn de l’opinió pública sinó de la pròpia autenticitat o consciència. I aquesta revolució ètica de Sòcrates implica que només qui raona i investiga pot ser bo, virtuós o excel·lent. Com puc ser just si no sé què és la justícia? Un tribunal democràtic de 500 jutges (300 vots) el condemnà a mort. Seguint el costum, ha de presentar una contraproposta o alternativa. ¿Quina elegeix?