Versió Beta           filopolis.cat
4. Plató, el coneixement és reminiscència
4. Plató, el coneixement és reminiscència
Es diu que en l’entrada de l’Acadèmia de PLATÓ (-427/-347) hi havia un rètol amb la inscripció “Qui no sàpiga geometria, que no entri!”  Els coneixements matemàtics  el convenceren que és possible un coneixement sòlid i indiscutible. Seguint-ne l’exemple, s'imposa la recerca de la veritat, més enllà del “no sé” socràtic. Creu que hi ha una realitat absoluta, les idees; i la seva teoria del coneixement –començant pel conegut mite de la caverna– mostra l’ascendent i dificultós camí d’accés.

Dins de cada persona, dins l’ànima, hi ha empremtes o marques de les idees. La reminiscència és com una mirada sobre nosaltres mateixos, un evocar o recordar aquestes empremtes. La reminiscència o anàmnesis és el camí que ens portarà al coneixement, a una veritat que trobem dins nostre: és l’innatisme de les idees, un optimisme epistemològic. Aquí també Sòcrates, com a recurs literari, és el portantveu de les posicions de Plató, no del Sòcrates històric.
a. Què va dir?

«Aquell argument que tu, Sòcrates, tens costum de repetir sovint, a saber, que per a nosaltres no és altra cosa que recordar.» F


b. Per què ho va dir?

Perquè la nostra ment o ànima, al néixer, es troba totalment buida.
Només capto que dues coses són iguals si abans m’han ensenyat què és la igualtat.
Perquè la matemàtica és la ciència que em mostra la possibilitat de veritats absolutes.
Perquè si aprendre és recordar, tothom pot accedir a empremtes de les idees.

Girona, gener 2016   Comentaris, suggeriments, crítiques,...   Llorenç Vallmajó Riera