En l’idealisme de PLATÓ (-427/-347), l’ésser humà o anthropos  és fonamentalment la seva ànima. L'ànima està unida accidental i incòmodament al cos. Ànima i cos estan units com el cavaller i el seu cavall, com el pilot i la nau que governa: el cos és com la presó de l'ànima i d’aquesta presó l’ànima n’anhela sortir.

Un dualisme antropològic i una visió tripartida de l’ànima; l'ànima es presentada en el mite del carro alat (Fedre, 246a-d) com una força o dynamis, com un carro tirat per dos cavalls alats i conduït per un auriga, que viu en el món de les idees amb possibilitat d'enlairar-se i contemplar el món jeràrquic d'idees. L’auriga simbolitza la part racional o les capacitats intel·lectuals; el cavall blanc, la part irascible o tendències positives com ara el coratge; el cavall negre, la part concupiscible o tendències negatives com els instints més baixos. Quan aquest carro alat, l’ànima, perd l’equilibri, cau al món de les coses, ocupant un cos i oblidant el vist. El seu anhel serà retornar al seu origen.