David HUME (1711/1776), pensador radicalment empirista, argumenta que quan jo afirmo “el sol sortirà demà” vaig més enllà dels límits de l’experiència. La qüestió de fet “demà sortirà el sol” és la conclusió d’una argumentació inductiva, argumentació sense validesa lògica. L’experiència només em diu que fins ara, cada dia ha sortit el sol. El salt inductiu no està justificat.

“Heus ací una bola de billar quieta sobre la taula i una altra que es mou ràpidament envers ella. Ambdues topen i la bola que anteriorment estava en repòs es posa ara en moviment. Aquest és un exemple tan perfecte de la relació causa-efecte com qualsevol altre que puguem conèixer, adés per sensació, adés per la  reflexió. Però, examinem-lo.” La causalitat implica una connexió necessària entre el fenomen causa i el fenomen efecte; però, ¿on es troba la impressió corresponent a la idea de connexió necessària? L’experiència només ens mostra que primer s’esdevé un i, després, l’altre.