Al llarg del segle XVIII diferents països europeus gaudien d’un optimisme i d’una confiança en els poders i capacitats humanes com poc s'ha viscut en la història d’Occident. És el Segle de les Llums, l’Edat de la raó o l’Època de la majoria d’edat de l’home. S’imposa la metàfora de la llum, indicant que les tenebres de la ignorància són coses del passat. Confiança en una raó clarificadora, emancipadora però exigent.

L’alemany Immanuel KANT (1724/1802), malgrat visqué en el rígid Estat Prussià, encarnà en la seva persona els ideals de la Il·lustració: la possibilitat d’emancipació present en cada ésser humà. “El fill del baster del poble fou enterrat com un rei”. Com Descartes, que afirmava que la raó és igual en tots els homes, Kant assumí els grans valors de la Il·lustració: confiança en el poder de la raó, la fe en el progrés científic o la necessitat d’educació. Mantingué sempre el seu entusiasme per la Revolució Francesa.