Versió Beta           filopolis.cat
2. Plató. Sòcrates: examinant-me i examinant els altres
2. Plató. Sòcrates: examinant-me i examinant els altres
El SÒCRATES (-470/-399) que ha passat a la història és el Sòcrates presentat per PLATÓ (-427/-347): un personatge segur de si mateix, amb ideals elevats, indiferent a l'èxit mundà; persuadit que el bàsic per una vida bona és el pensament clar. Utilitzava un mètode que portava a reconèixer la pròpia ignorància; després, amb un art maièutic (l’art de les llevadores) feia néixer els coneixements latents dins d’un mateix. Tot a la recerca de definicions.

L’activitat socràtica tenia una finalitat profundament ètica. L’excel·lència o areté és una qualitat fonamentada en valors intel·lectuals i ètics, i no depèn de l’opinió pública sinó de la pròpia autenticitat o consciència. I aquesta revolució ètica de Sòcrates implica que només qui raona i investiga pot ser bo, virtuós o excel·lent. Com puc ser just si no sé què és la justícia? Un tribunal democràtic de 500 jutges (300 vots) el condemnà a mort. Seguint el costum, ha de presentar una contraproposta o alternativa. ¿Quina elegeix?
a. Què va dir?

«Examinant-me jo mateix i examinant els altres, i que una vida sense aquesta investigació viscuda.» ApSoc


b. Per què ho va dir?

Aquesta posició ètica és coneguda amb el nom d’emotivisme moral.
Aquesta posició ètica és coneguda amb el nom d’intel·lectualisme moral.
Perquè no és pot ser bo si no es sap o no s’ha investigat què és la bondat.
Perquè l’examen que fan els altres de mi val més que la meva consciència.

Girona, gener 2016   Comentaris, suggeriments, crítiques,...   Llorenç Vallmajó Riera