3. Per Aristòtil, la teoria de les idees no aconsegueix explicar
La
crítica d’
ARISTÒTIL (-384/-322) al seu mestre apunta just al cor del pensament platònic: la
teoria de les idees. Qüestionat el fonament,
tot l'edifici intel·lectual platònic trontolla: ja no caldrà parlar de reminiscència, ni d'innatisme, ni del cos com a presó de l'ànima. Perd poder explicatiu afirmar que
l’essència d’una cosa
existeix separada de la mateixa cosa i
no es dóna raó del moviment i canvi, propi de tot el sensible, posant la
causa està
en les allunyades idees.
Així, els dos mons platònics (idees i coses) esdevenen
dues dimensions presents en tot ésser sensible, dues cares d'una mateixa realitat: la
matèria i la
forma, una sensible i l'altra intel·ligible. Tota
substància és un compost, separable només per abstracció, d’una matèria o
element físic i d’una forma
o conjunt de qualitats específiques que determinen el què és. I junt al binomi matèria i forma, el binomi potència i acte.