El canvi i el moviment són els veritables protagonistes del món físic. La natura és canvi continu i transformació. En la seva Física, ARISTÒTIL (-384/-322) cerca explicar aquest moviment aplicant la seva teoria de les quatre causes.

L’univers aristotèlic és un cosmos finit en l’espai i etern pel que fa al temps; dividit en dos: el món sublunar o terrestre, amb moviment rectilini i imperfecte, i el món  supralunar o celeste, amb moviment circular i perfecte. I aquest moviment necessita un motor que el produeixi, i com que no podem caure en una cadena infinita, cal deduir l’existència d’un primer motor, immòbil ell mateix, que mou tot l’univers. És un primer motor que mou com a causa final, atraient, no com a causa eficient. Aquest primer motor serà entès com a divinitat o causa suprema de l’univers, però no com una divinitat creadora car el món és etern.