El nucli de la visió ètica d’ARISTÒTIL (-384/-322) estableix que l’ésser humà només viurà bé i serà feliç si desenvolupa les seves capacitats o potencialitats. Però així com la funció d’un ganivet és tallar, ¿hi ha alguna funció o activitat pròpiament humana la realització de la qual generi felicitat?

La felicitat o eudaimonia és el bé suprem, desitjable per si mateix i no subordinat a cap altre. És més fàcil dir què no és, que dir què és: no és un estat passiu. Malgrat cadascú pot trobar-la en un lloc diferents, Aristòtil cerca una visió integradora i fonamentada en l’antropologia. Els humans compartim amb plantes i animals, una ànima vegetativa; compartim amb els animals una ànima sensitiva; però és propi dels humans una ànima intel·lectiva. Així, més enllà de visions parcials diferents, és en la realització de les dimensions intel·lectives o racionals, amb excel·lència o plenitud, on podem trobar la més elevada felicitat.