6. Aristòtil: la felicitat, actualització de les potencialitats
El nucli de la visió ètica d’
ARISTÒTIL (-384/-322) estableix que l’ésser humà
només viurà bé i serà feliç si desenvolupa les seves capacitats o potencialitats. Però així com la funció d’un ganivet és tallar, ¿hi ha alguna
funció o activitat pròpiament humana la
realització de la qual generi felicitat?
La felicitat o
eudaimonia és el
bé suprem,
desitjable per si mateix i
no subordinat a cap altre. És més fàcil dir què no és, que dir què és: no és un estat passiu. Malgrat cadascú pot trobar-la en un lloc diferents, Aristòtil cerca una
visió integradora i fonamentada en l’
antropologia. Els humans compartim amb plantes i animals, una
ànima vegetativa; compartim amb els animals una
ànima sensitiva; però és propi dels humans una
ànima intel·lectiva. Així, més enllà de visions parcials diferents, és en la realització de les
dimensions intel·lectives o racionals,
amb excel·lència o plenitud, on podem trobar la més elevada
felicitat.