Versió Beta           filopolis.cat
1. Popper: la filosofia examina les teories del sentit comú acrític
1. Popper: la filosofia examina les teories del sentit comú acrític
Karl Raimund POPPER, (Viena, 1902- Londres, 1994), un dels filòsofs de la ciència més rellevants del segle XX, ha destacat en dues temàtiques: a) l’estudi dels mecanismes de la investigació científica junt amb els seus resultats i b) la recerca sociopolítica d’allò que fa que una societat sigui oberta o tancada.

La filosofia no ha d’estar mai divorciada de la ciència; des dels inicis del pensament occidental, filòsofs i científics, indestriables, investigaren l’estructura del cosmos i com accedir al seu coneixement. Els problemes de teoria del coneixement constitueixen el vertader nucli de la filosofia, tant de la filosofia popular o acrítica com de la filosofia acadèmica. El sentit comú és, certament, punt de partença de molts coneixements; però els edificis de coneixement que s’aixequen sense una crítica racional no són segurs: són judicis sense fonament o anàlisi prèvia.
a. Què va dir?

«Tots els homes i totes les dones són filòsofs; o, permeteu-me dir, si ells no són conscients de tenir problemes filosòfics, en qualsevol cas, tenen . La major part d'aquests són teories que inconscientment donen per fetes o que han absorbit del seu ambient intel·lectual o de la tradició.» CVF


b. Per què ho va dir?

Perquè el sentit comú és una font indiscutible i fiable de coneixements.
La filosofia té com a tasca central analitzar el llenguatge.
Sense crítica racional les nostres concepcions del món no són segures.
Tots tenim preguntes filosòfiques o opinions preconcebudes.

Girona, gener 2016   Comentaris, suggeriments, crítiques,...   Llorenç Vallmajó Riera