Versió Beta           filopolis.cat
2. Popper: la falsabilitat, criteri de demarcació del que és científic
2. Popper: falsabilitat, criteri de demarcació del que és científic
Tant en l’estudi dels mecanismes de la investigació científica com en les recerques sociopolítiques, el filòsof de la ciència Karl Raimund POPPER (Viena 1902- Londres 1994) apel·la a la crítica racional. Aquesta crítica i el conjunt del seu pensament graviten al voltant de dos eixos o leitmotiv. Primer, recerca sens fi, és a dir, no hi ha cap teoria inqüestionable i cal una recerca permanent. Segon, l’error és fecund, és a dir, l’error és fructífer si fem un esforç incansable per corregir-lo i aprendre d’ell.

Popper distingeix netament entre falsabilitat i falsació. La falsabilitat respon a la pregunta: ¿Quins requisits ha de complir un enunciat per poder ser considerat científic? La frontera o criteri de demarcació entre el que és científic i el que no ho és rau, no en la verificabilitat com defensaven els neopositivistes, sinó en refutabilitat o en la possibilitat de contrastar, desmentir o rebutjar empíricament l’enunciat. És falsable l’enunciat “Es pot tenir sort en les travesses”?
a. Què va dir?

«És cert, però, que només reconeixeré un sistema com a empíric o científic si és susceptible de . Aquestes consideracions impliquen que no és la verificabilitat sinó la falsabilitat d'un sistema al que cal prendre com a criteri de demarcació.» LIC


b. Per què ho va dir?

Contrastable per l’experiència vol dir que l’enunciat es rebutja.
Contrastable per l’experiència vol dir possibilitat de rebutjar l’enunciat.
Falsació per l’experiència vol dir que desmentim o rebutgem l’enunciat.
Falsació per l’experiència vol dir acord amb les implicacions de l’enunciat.

Girona, gener 2016   Comentaris, suggeriments, crítiques,...   Llorenç Vallmajó Riera