2. Popper: falsabilitat, criteri de demarcació del que és científic
Tant en l’estudi dels
mecanismes de la investigació científica com en les
recerques sociopolítiques, el filòsof de la ciència Karl Raimund
POPPER (Viena 1902- Londres 1994) apel·la a la
crítica racional. Aquesta crítica i el conjunt del seu pensament graviten al voltant de dos eixos o
leitmotiv. Primer,
recerca sens fi, és a dir, no hi ha cap teoria inqüestionable i cal una recerca permanent. Segon,
l’error és fecund, és a dir, l’error és fructífer si fem un esforç incansable per corregir-lo i aprendre d’ell.
Popper distingeix netament entre
falsabilitat i
falsació. La falsabilitat respon a la pregunta: ¿Quins requisits ha de complir un enunciat
per poder ser considerat científic? La frontera
o criteri de demarcació entre el que és científic i el que no ho és rau, no en la verificabilitat com defensaven els neopositivistes, sinó en
refutabilitat o en la
possibilitat de contrastar, desmentir o rebutjar empíricament l’enunciat. És falsable l’enunciat “Es pot tenir sort en les travesses”?