L’anglès John LOCKE (1632-1704) és un pensador empirista que sobresurt per aportacions en dos àmbits: en la investigació sobre la naturalesa, les capacitats i els límits del coneixement i, en segon lloc, en la crítica de l’absolutisme, apostant per un liberalisme polític.

En l’àmbit epistemològic, dóna supremacia a l’experiència, defensant que aquesta fixa els límits de la raó. La nostra ment és com una tabula rasa o un receptacle inicialment buit que es va omplint a partir de les dades sensorials. En l’Assaig sobre l’enteniment humà argumenta que no tindria sentit suposar que són innates idees de color, per exemple, havent-nos donat Déu la vista i el poder de rebre-les dels objectes per mitjà dels sentits. Així, les nostres idees tenen la seva font en l’experiència externa o sensació i en l’experiència interna o reflexió.