Amb l'expressió Déu ha mort, Friedrich NIETZSCHE (1844-1900) anuncia molt més que alguna mena d'ateisme; anuncia la mort del món de les grans veritats, de les idees immutables; anuncia la mort dels ideals guiadors de la vida humana. Déu representa tot allò que és suprasensible, representa el món platònic de les idees, els idealismes, les grans creences o veritats que travessen tota la història d’Occident. Ha mort allò que donava sentit a la vida recolzant-se en un més enllà; intueix que els més elevats ideals ja no impulsen les vides de les persones, que el món suprasensible està mancat de força operant.

I amb la mort de Déu s’enderroquen els pilars de la nostra civilització. Déu ha mort, no és que no existís: era viu quan la seva idea una referència bàsica que regia la vida dels humans. I matar Déu significa, metafòricament, “beure el mar fins el pòsit”; és una acte tan gran com “desenganxar la terra del seu sol”.