Versió Beta           filopolis.cat
5. Nietzsche: el ressentiment, força creadora de valors inferiors
5. Nietzsche: el ressentiment, força creadora de valors inferiors
Quin valor tenen els valors morals? Aquesta és una de les qüestions centrals que tracta Friedrich NIETZSCHE(1844-1900) en Genealogia de la moral. La moral té una gènesi, una història: bo i dolent no sempre han significat el mateix. En la moral dels senyors, bo és tot allò que comporta afirmació de la vida; equival a noble, poderós, bell, feliç; dolent és igual a plebeu, vulgar, feble, baix. En la moral dels esclaus, s’inverteixen aquests valors: el bo comporta renúncia, submissió, negació de la vida i dels instints. En la moral dels senyors es marquen diferencies en funció de la plenitud vital; en la moral dels esclaus es defensa la igualtat.

Així, la mirada nietzscheana vers els predicadors de la igualtat, vers la democràcia és de menyspreu. En denuncia els seus valors capgirats, allunyats dels valors nobles i naturals. Aquests valors nobles eren els originaris; fou el ressentiment dels dèbils, l’odi i l’instint de venjança el que inspirà uns valors contra tota vida superior i diferenciada.
a. Què va dir?

«Mentre que qualsevol moral noble sorgeix d’una afirmació triomfant de la seva pròpia essència, la moral dels esclaus nega de bon començament qualsevol exterioritat, .» GM


b. Per què ho va dir?

Perquè l’afirmació de la vida de la moral noble comporta desigualtat.
Originàriament, el terme bo feia referència a distingit, valent, aristocràtic.
Perquè els valors naturals i els valors culturals s’identifiquen.
Perquè la rivalitat no és un valor natural o vital.

Girona, gener 2016   Comentaris, suggeriments, crítiques,...   Llorenç Vallmajó Riera