Diferents pensadors del segle XIX comparteixen una actitud de sospita i denúncia. Karl MARX (1818/1883) sospita del sistema econòmic dominant, amb preteses lleis naturals que justifiquen l’enriquiment d’uns pocs en base a l’empobriment i explotació de molt. La seva motivació és d’ordre  ètic: transformar la societat, superant les injustícies que es presenten com inevitables. Lluita per crear un món en el que tot humà pugui arribar a ser ell mateix, sense alienacions que el mutilin.

L’alienació econòmica és la font d’altres alienacions que neguen dimensions humanes. El concepte d’alienació, utilitzat ja per Hegel, fa referència a la negació, alteració o cosificació d’una realitat.  Marx l’aplica a la societat capitalista on el treballador es deshumanitza doblement: allò que ell crea no li pertany, esdevenint instrument d’explotació i, per altra banda, l’acte mateix de treballar, amb les seves condicions inhumanes, és un acte alienant.